Moreno convoca les eleccions andaluses per al 17 de maig

Les eleccions andaluses ja tenen data: el 17 de maig. Una mica abans del que esperaven els seus rivals polítics, que treballaven amb l’horitzó de finals d’aquell mateix mes. Juanma Moreno va convocar ahir els comicis andalusos que tancaran el cercle del cicle electoral obert amb Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i al qual Andalusia, tret de sorpresa, posarà el fermall d‘aquí a 54 dies. Després tocaran municipals (maig del 2027) i generals (juliol del 2027) si és que Pedro Sánchez decideix esgotar i no avança, però això ja és una altra pel·lícula. O almenys, un altre capítol

Les andaluses, amb més de 8,7 milions de població, no són qualsevol cosa. El que passi decantarà de manera definitiva el relat electoral sobre com està el tauler polític nacional. El repte del PP és mantenir la majoria absoluta que de manera folgada va obtenir el 2022. Juanma Moreno necessita guanyar folgadament i no dependre de Vox, que l’hi pensa posar molt difícil. Qui digui que arriba a la cita amb ansietat, desconeix com d’hàbil és Moreno en el maneig dels temps i el que li agraden els sondejos demoscòpics. Si ha convocat aquest diumenge és perquè té enquestes que li diuen que pot revalidar. Que és a prop. Podia decidir i ha jugat, segur, la seva millor carta. Fa pocs dies en el seu equip deien que estaven "a un punt" de revalidar l’absoluta.

Amb l’amenaça de Vox

Santiago Abascal té ganes a Juanma Moreno i el president andalús odia l’extrema dreta. Aquesta barreja del PP i Vox en aquests moments a Andalusia és inviable, tot i que el 2018 es van entendre a la perfecció per desallotjar el PSOE del poder de la mà de Cs. Les andaluses es convoquen sense que Vox i PP hagin aconseguit tancar cap dels governs que depenen de les seves aliances a les autonomies que esperen un acord després de les seves eleccions. A Andalusia, Abascal encara no ha confirmat si el seu candidat serà el seu portaveu parlamentari, Manuel Gavira. Saben que és igual perquè l’impuls el posa el president nacional. El PP confia que les urnes andaluses punxin els que diuen les enquestes, que donen a Vox una pujada important. La crida al fet que Andalusia necessita més que mai estabilitat fa temps que és a la boca de Juanma Moreno.

El PSOE, amb María Jesús Montero al capdavant, necessita perdre amb dignitat perquè un enfonsament electoral liquidaria políticament Pedro Sánchez. Els socialistes s’acosten al precipici electoral amb vertigen però amb el convenciment que puguin mobilitzar els seus electors com va passar en les últimes generals, quan van reunir molts més vots que en les andaluses anteriors. Per la seva banda, les esquerres continuen ficades en la seva pròpia batalla, amb tres paperetes a l’esquerra del PSOE (Per Andalusia, Endavant Andalusia i Podem), i sense aparences que puguin recompondre’s per salvar els mobles.

Senyals evidents

Notícies relacionades

Esquerra replica a Illa que la idea de densificar els barris no és la solució

Estrasburg no revisarà la sentència sobre drets de políticsdel procés

No es pot parlar d’avanç electoral. Ja se sabia que seria imminent. Moreno té quatre pressupostos aprovats i marge de sobres per obrir les urnes, donant-se el luxe de donar un petit ensurt al PSOE. Ahir, després de dues setmanes de frenesí de primeres pedres d’hospitals i centres de salut, amb una activitat tan descarada en els últims dies que havia disparat les alarmes sobre una convocatòria imminent, Moreno va comparèixer i va parlar d’"anticipació i de capacitat de resposta", d’"un context internacional incert" per la guerra i d’efectes en el preu de la gasolina, al cistell de consum, a la factura de la llum o en el lloguer i la hipoteca. "Ara més que mai es necessiten governs estables i audaços", va afirmar.

Les enquestes tornen a somriure malgrat la gravetat de l’escàndol dels cribratges de càncer de mama. Després va venir l’accident ferroviari d’Adamuz, amb 46 morts, i un tren de borrasques que va castigar Andalusia amb una duresa desconeguda. Moreno es va reforçar amb la gestió dels dos episodis. El PP va començar a adonar-se que esperar només podria portar més sorpreses inesperades. La guerra no està en el discurs de Moreno però la incertesa sí que és en l’ambient.