Alberto Nadal: "El Govern va ridiculitzar fa dues setmanes les propostes del PP i ara les assumeix"

La primera reflexió que s’ha de fer és que hem assistit a un espectacle vergonyós en el Consell de Ministres en què el president del Govern va haver d’endarrerir-lo tres hores perquè hi havia cinc ministres, de Sumar, que es negaven a entrar a la sala. Això no passa en cap país normal. I el que demostra és que la fractura del Parlament, que impedeix governar, ja s’ha traslladat al Consell de Ministres, i la divisió interna del Govern fa ingovernable el país. La segona reflexió és que algunes de les qüestions més importants que va plantejar el PP ara fa dues setmanes, i que el Govern va ridiculitzar, sembla que han sigut assumides per l’Executiu. La qual cosa indica que no anàvem tan desencaminats, perquè era el que estaven fent altres països europeus. El Govern podia haver pres aquestes mesures fa dues setmanes, però sempre arriba tard a les qüestions urgents.

¿Quines són aquestes qüestions urgents de què parla?

El més important és que el deteriorament del poder adquisitiu de les classes mitjanes espanyoles és anterior a l’augment dels preus de l’energia. Si ens fixem en el que han evolucionat els salaris davant la inflació, veiem que aquesta inflació s’ha menjat tot el creixement salarial que hi ha hagut durant els últims set anys.

El secretari general del PP, Miguel Tellado, ha dit que és un decret de "dretes». ¿Com explicaria que el PP votés que no?

El secretari general es referia a un decret de dretes i d’esquerres perquè volia distingir el que procedia del nucli del Govern del que procedia de Sumar, però al mateix temps el del nucli del Govern incorpora elements, segons el que diu Pedro Sánchez, del que havia proposat el PP. I ara s’ha de veure exactament quins elements dels que hem proposat hi estan inclosos i quins no, i això és el que determinarà en última instància la nostra posició en relació amb aquest reial decret.

Del que se sap fins ara, ¿què li causa alguna sospita?

Trobem molt a faltar la proposta de rebaixar la imposició directa de l’IRPF a les famílies, especialment a les que tenen fills, que són les més afectades per la pujada dels preus de l’energia i per la pujada del preu dels aliments. Necessitem molts aclariments sobre moltes qüestions, i hi ha una part de marges empresarials que no sabem a què s’estan referint.

Vostès demanen al Govern que no torni a la pràctica de l’òmnibus, és a dir, que no faci un calaix de sastre, però al mateix temps també diuen que volen mesures estructurals.

Nosaltres mirem de donar una resposta a la situació de pèrdua de poder adquisitiu que experimenten les famílies, una situació que té dos components: un d’estructural i un de conjuntural. Quan el Govern posa en marxa un decret òmnibus és que hi fica de tot. Des del préstec a la Seguretat Social fins a canvis en la llei d’arrendaments urbans. Vaja, coses que no tenen res a veure les unes amb les altres.

El ministre Carlos Cuerpo ha dit que estaven intensificant la vigilància sobre les petrolieres. ¿Vostè considera que les companyies han aprofitat la situació per apujar els preus per sobre del que seria raonable?

Si existeix un problema de competència en el mercat de venda d’hidrocarburs, aquest problema ja ve de fa temps, és a dir, no és com a conseqüència de la guerra. I si el Govern pensa que això és així, s’hauria d’haver cuidat de prendre mesures una mica abans. El que ha de garantir la CNMC i el Govern és que el mercat és prou competitiu. Dit d’una altra manera, ha d’assegurar que hi ha el nombre d’operadors que competeixen entre ells i que les regles estan establertes perquè això sigui així. El que no pot fer el Govern és amenaçar quan té una posició de crisi. Això és el que li agrada fer a aquest Govern.

La ministra Montero, per la seva banda, ha presumit del fet que Espanya havia complert l’objectiu del 2,5% de dèficit.

Bé, això ho deu saber la ministra, perquè les xifres encara no ens les han comunicades. Tot plegat fa moltíssima gràcia. Hi ha més de 180.000 milions de recaptació addicional respecte a quan governàvem nosaltres, la quantitat més alta de fons europeus que ha rebut mai cap Govern i més deute públic addicional. I el dèficit públic està si fa no fa on el vam deixar nosaltres. Ja no faig més comentaris.

¿Com considera que afectarà a l’economia espanyola i l’europea tot aquest xoc energètic?

Tot dependrà de la durada. I el més important seria que durés tan poc com fos possible. Els xocs energètics són una de les pitjors coses que li pot passar a una economia. Si el xoc no dura gaire temps, tal com esperem, aleshores s’han de prendre mesures. En canvi, si el xoc dura més temps i s’acaba convertint en qüestió més estructural –per exemple, perquè es destrueix part de la infraestructura energètica o es bloqueja l’estret d’Ormuz durant un llarg període de temps–, llavors ja s’ha de pensar a accelerar un altre tipus de mesures, com ara capgirar de seguida l’aturada nuclear. O buscar fonts de subministrament alternatives en cas que les que tenim quedessin bloquejades.

¿Com valora l’informe de Competència sobre l’apagada?

L’informe no és un informe sobre què va passar ni sobre qui té la responsabilitat del que va passar, sinó més aviat sobre mesures a futur. La realitat és que aviat farà un any de l’apagada i encara no sabem què va passar ni hi ha un informe oficial que ho expliqui. El que passa ara mateix és que els costos per l’apagada s’imputen al rebut elèctric. És de sentit comú que qui n’hagi de pagar les conseqüències sigui qui l’ha provocada. Però el que passa és que les famílies i les empreses, que no tenen cap responsabilitat sobre l’apagada, són les que de moment estan carregant amb les conseqüències.

En la conjuntura política, el Partit Popular té un soci, Vox, amb el qual ha d’arribar a alguna mena d’entesa. ¿Quina és la seva percepció del camí que segueix aquest partit i amb qui es pot entendre més bé dins d’aquest espai a la seva dreta?

Com ja deu entendre, no faré cap mena de comentari sobre formacions polítiques. Els socis que té el Partit Popular depenen del que diuen els votants. Ara bé, si vostè em pregunta en què coincidim i en què no coincidim amb Vox, jo li diria que hi ha coses en què coincidim en matèria de política econòmica. Considerem que la despesa ha de ser eficient i pensem que hi ha marge per a reduccions fiscals. De tota manera, però, nosaltres som del parer que el futur consisteix en una economia espanyola oberta. Sempre ens ha anat bé quan hem obert l’economia espanyola, sempre ens ha anat bé quan ens hem integrat en l’espai europeu i sempre ens ha anat bé quan hem comerciat amb la resta del món. Vox, en canvi, en aquest sentit té una posició més tancada que nosaltres, més que no pas en altres èpoques. Però segurament podríem arribar a acords en moltes coses.

¿Considera que Vox els ha arrossegat a la seva matisació de la defensa de Mercosur?

Sobre aquesta qüestió, nosaltres sempre hem tingut la mateixa postura, sobretot en els acords comercials, que són importants, i encara més en el món actual, en què les regles multilaterals ja no són el que eren i hi ha mercats importants com el de l’Amèrica del Nord que estan més tancats del que ho estaven en el passat. I la Unió Europea en conjunt és un exportador net i a més és un importador net d’energia. Per tant, necessitem obrir mercats, i és per això que la Unió s’ha llançat a negociar i a aprovar acords bilaterals amb moltes zones del món. Però aquests acords comercials han de garantir que les regles del joc són iguals per a tothom.

¿Què passa amb els pressupostos generals de l’Estat?

La llista d’excuses per no presentar el mandat constitucional –repeteixo, el mandat constitucional segons el qual el 30 de setembre el Govern està obligat a presentar els pressupostos generals de l’Estat per a l’any següent– ja és inesgotable. No saben pas què més es poden inventar per dir que no presentaran pressupostos generals de l’Estat. El cas és que torna a ser l’exemple d’un Govern que es manté contra vent i marea, recolzant-se en pilars molt i molt febles, com és el fet que les regles pressupostàries que es van modificar al seu dia per la pandèmia continuen en vigor. És una absoluta falta de respecte al Parlament, al poder legislatiu i a la sobirania nacional. Això no passa en cap més democràcia del món. S’està pervertint el que constitueix la base de la democràcia.

Notícies relacionades

Els crítics de Vox es juguen el tot pel tot

La quarta reforma de la Constitució agafa velocitat

«Indra és un exemple perfecte de com gestiona les coses el Govern»

- ¿Quina opinió li mereix que el Govern estigui exigint la dimissió del president d’Indra?– Indra és un exemple perfecte de com gestiona les coses el Govern. L’Executiu es penedeix de la seva pròpia operació rocambolesca i decideix canviar de president d’Indra. Doncs així el sector de la defensa entra en caos. No sé pas què en sortirà de tot plegat. El que sí que sé, però, és que ara estem en un caos, un caos total.– És una empresa cotitzada...– Nosaltres tenim molt clar que els motius pels quals l’Estat ha d’estar en una companyia bàsicament són dos: empreses que gestionin un servei públic essencial o qüestions de seguretat nacional. A Indra el que veiem és un Govern intervencionista que utilitza deute públic per comprar accions amb l’objectiu d’intervenir en les empreses de l’Ibex i que canvia presidents a voluntat.