Junts nega haver "dilatat" la investigació del cas Toni Comín: "No és en un calaix, és dins dels terminis"

"Hem de ser molt curosos", ha al·legat Turull, que ha evocat el cas de l’ara senador i alcaldable de Vilafranca, Eduard Pujol, que va ser apartat de tots els seus càrrecs per dues acusacions d’assetjament i que després va ser restituït en estimar els jutjats les denúncies del polític contra les denunciants per difamació. "No podem fer allò de primer disparar i després apuntar", ha reblat.

Malgrat que el partit va conèixer les acusacions fa més d’un any, el postconvergent ha argumentat que un dels denunciants, que era assessor del partit al Parlament Europeu, va demanar que el partit no prengués cartes en l’assumpte fins que hagués conclòs la investigació europea. L’informe emès finalment al setembre, al qual va accedir el diari Ara, assegura que existeixen "proves suficients" i "testimonis creïbles" per sustentar una denúncia per assetjament, per la qual cosa la institució posa a la seva disposició recursos per acudir a la justícia.

Tanmateix, malgrat tenir coneixement de la resolució europea des de fa més de cinc mesos, el partit ha ajornat qualsevol decisió fins al juny.

La formació vol que es resolgui primer la situació judicial de Comín, que continua a l’espera de l’aplicació de la llei d’amnistia per tornar a Catalunya més de vuit anys després del referèndum de l’1-O. La raó és que podria recuperar l’acta d’eurodiputat si aconsegueix tornar a Espanya i que, en aquest cas, es podria iniciar un procediment contra ell a les institucions europees. La previsió del partit és que el seu retorn es produeixi al juny.

Notícies relacionades

La fiscalia reconeix per primera vegada un delicte de tortures en una detenció de la policia franquista

Rufián i Montero celebraran un acte conjunt a Barcelona el 9 d’abril sobre el futur de l’esquerra

El primer denunciant acusa Comín de tocaments i insinuacions, a més d’interrogatoris sobre la seva vida sexual i propostes de trios amb un altre home. L’altra denúncia és per agressió física i només es va cursar internament. Els fets es remunten a la nit de les eleccions catalanes del 12 de maig de 2024 a Argelers, quan l’eurodiputat electe hauria empès una exassessora.

Comín, per la seva banda, nega els fets reportats i assegura tenir "proves i testimonis més que suficients per demostrar-ne la falsedat". En un comunicat publicat quan va transcendir l’informe del Parlament Europeu, l’exconseller va assegurar també que es reservava "el dret a emprendre accions legals" contra els denunciants, als quals qualificava de "difamadors".