Mañueco i Feijóo celebren un triomf amb més vots i representació

El PP torna a guanyar amb claredat unes eleccions autonòmiques i torna a dependre de Vox, però aquesta vegada no pot criticar al PSOE una patacada. És, en síntesi, el resum de la tercera nit electoral dels últims quatre mesos per als d’Alberto Núñez Feijóo, que com ja és habitual va seguir el recompte tancat a la planta setena del número 13 del carrer Génova de Madrid en comunicació permanent via missatges amb Alfonso Fernández Mañueco, amb qui com també és costum va poder compartir una videotrucada de felicitació al final del recompte, si bé passats dos quarts de deu de la nit, amb l’escrutini al 70%, ja van compartir una primera conversa telefònica.

Poc abans de les onze de la nit, des de la seva Salamanca natal, un eufòric Mañueco va comparèixer entre crits de joia i aplaudiments per proclamar que la seva comunitat tindrà "un govern liderat pel Partit Popular per a tothom, que quedi ben clar". Sense gairebé mencions a Vox, Mañueco va anunciar que des d’avui mateix es posarà a treballar per aconseguir-ho, si bé va voler deixar clar el rebuig a qualsevol acord amb el PSOE. "Amb qui no pactarem el govern és amb el PSOE de Castella i Lleó. Que quedi clar: amb el sanchisme és impossible cap acord de governabilitat".

Lectura nacional

El president de la Junta des de fa set anys va diagnosticar després de la seva segona victòria electoral (el 2019 va arribar al Govern amb Ciutadans malgrat guanyar el PSOE les eleccions) que els ciutadans de la seva comunitat "han mostrat el màxim suport al balanç de gestió i al projecte de futur" del PP. "Davant el soroll, Castella i Lleó ha escollit certeses", va afegir.

En un moviment perfectament sincronitzat, poc després de Mañueco va ser el secretari general del PP, Miguel Tellado, qui va comparèixer a Génova per donar una lectura més nacional del resultat. "El PP ha guanyat el partit socialista una vegada més", va afirmar el número 2 de Feijóo, que amb sorna va indicar que això s’ha convertit en una "tradició ben bonica". Tellado va carregar contra el PSOE per ser, va dir, "una formació cada vegada més petita, que només es presenta a les eleccions per veure de prop com queden el PP i Vox. I, malgrat tot, els socialistes seran capaços de dir que estan contents del resultat, contents de conservar la segona posició davant Vox", una cosa que segons va apuntar és "la prova més gran del seu fracàs". Gairebé alhora que Tellado, compareixia a Sòria amb gestos d’eufòria el candidat socialista, Carlos Martínez.

En contra del que es va poder arribar a témer a la sala de màquines del primer partit de l’oposició fa un mes, Mañueco revalida la victòria del 2022 i ho fa, fins i tot, millorant tant en percentatge de vots (quatre punts percentuals més) com en procuradors a les Corts, on passa de 31 a 33 representants, davant els comicis de fa quatre anys, llavors avançats abruptament i celebrats, per primera vegada en la història de l’autonomia, en solitari, sense coincidir amb les municipals ni amb altres d’autonòmiques. I, en contra del que les enquestes internes deien, segons indiquen fonts del PP, el resultat de Vox, sent el millor resultat dels de Santiago Abascal en tota la seva història, amb un escó més i per sobre del 18% dels sufragis, no aconsegueix les cotes que es van arribar a estudiar a Génova.

Segons aquestes dades internes, i sempre també segons fonts populars, l’extrema dreta va arribar a estar més a prop del 25% del vot que del 18% que finalment ha aconseguit. Un descens que els populars atribueixen en part a les desavinences internes en aquesta formació, centrades en el xoc d’Abascal amb l’exsecretari general del partit, Javier Ortega Smith, i en la defenestració del fins fa poc líder de Vox a Múrcia, José Ángel Antelo. Però sobretot al vot negatiu del 6 de març, ja en campanya a Castella i Lleó, a la investidura de María Guardiola a Extremadura. Aquestes dades internes expliquen la campanya del PP, la més agressiva contra Vox que es recorda. Fixem-nos si no en el fet que Feijóo va arribar a qualificar els d’Abascal com "un partit a la deriva".

El triomf més amarg

Notícies relacionades

Mañueco guanya però torna a dependre d’un Vox que toca sostre, i el PSOE puja

Els partits regionalistes resisteixen i Sumar i Podem desapareixen

La lectura a Génova és positiva i d’un optimisme fora de mida. En primer lloc, expliquen, perquè després de 40 anys governant la Junta (cap partit s’ha mantingut tant temps en el poder en la democràcia, ni tan sols el PSOE a Andalusia) "té més desgast l’esquerra". En segon lloc, per l’esmentada baixada sobre les enquestes que adverteixen a Vox. En tercer, perquè, presumeixen, "som el partit que més creix en percentatge". I, en quart, perquè "el PP segueix acumulant victòries electorals sense que el PSOE tingui opció de governar en cap territori".

En clau de l’etapa de Feijóo al capdavant del partit, que ja és de quatre anys, els populars han guanyat totes les nits electorals tret de dues, les catalanes del 2024, que va guanyar el PSC de Salvador Illa, i les basques del mateix any, que va guanyar el PNB. Un recompte que inclou la més amarga de totes aquestes victòries, la de les eleccions generals del juliol del 2023, que no van impedir que Pedro Sánchez seguís a la Moncloa.