Sánchez esquiva el debat de la nació i el Senat davant la seva minoria

Ruptura de ponts

El cap de l’Executiu central no acudeix a un ple de la Cambra alta des de fa dos anys. La primera i última sessió de control al Senat a la qual es va sotmetre va ser la del 12 de març del 2024, tot i que el reglament –canviat pel PP en aquesta legislatura– fixa la seva assistència mensualment. A l’octubre ho va fer obligat a la comissió d’investigació sobre el cas Koldo i en el seu al·legat final va deixar clara la ruptura total de ponts entre institucions.

"Respecto profundament aquesta Cambra, per això sento enorme pena pel fangar en què les senyories del PP i de Vox estan convertint-la. El Senat no va néixer per ser la sucursal parlamentària d’una estratègia partidista. No va néixer per executar vendettas polítiques des d’una majoria utilitzada avui amb finalitats absolutament menyspreables. Va néixer per ser una Cambra de representació territorial, de control democràtic i avui, per culpa d’alguns, s’està utilitzant i s’està desnaturalitzant i s’està desprestigiant", va asseverar.

En paral·lel s’han multiplicat els conflictes d’atribucions. L’últim activat per la majoria del PP, el dotzè, pel rebuig de Sánchez a comparèixer quan va ser citat per donar compte dels accidents ferroviaris.

Reunions durant la pandèmia

Els fòrums multilaterals amb els presidents autonòmics també destaquen per la seva absència en aquesta legislatura. Malgrat que amb la pandèmia l’Executiu va multiplicar les reunions de la Conferència de Presidents, després del tomb del poder territorial en les últimes autonòmiques només se n’han fet dues. L’última, el juny de l’any passat a Barcelona.

El reglament després del canvi impulsat per l’Executiu de Pedro Sánchez obliga a celebrar-ne almenys dues anuals. Amb l’excusa del cicle electoral, des del Govern han posposat sense data aquesta trobada amb les comunitats autònomes, que en principi s’havia compromès el desembre de l’any passat a Astúries després de la cita a la capital catalana.

"Quan hi hagi normalitat institucional", explicaven al Ministeri de Política Territorial el mes de gener amb referència al cicle electoral dels comicis autonòmics, que s’allargarà fins a les eleccions andaluses, previsiblement el pròxim juny. Amb tot, a l’Executiu s’afirma que "com a mínim" es faran dues reunions de la Conferència de Presidents durant aquest any per complir el reglament. Després de les últimes generals, en canvi, es va esperar un any i mig per fixar una d’aquestes cites.

Igualment cridanera és l’al·lèrgia als debats de l’estat de la nació per part de Pedro Sánchez, principalment quan el mateix pla de regeneració democràtica del Govern planteja entre les seves mesures fer obligatòria la seva celebració anual. Des que Sánchez va arribar a la Moncloa només se n’ha convocat un, el 2022. S’ha trencat d’aquesta manera una tradició implantada per Felipe González el 1983 per discutir l’orientació política general del Govern i fer balanç de la seva gestió. Moment a partir del qual es va celebrar anualment de forma ininterrompuda, a excepció dels anys electorals.

En el Govern van plantejar celebrar aquest debat de política general el 2025, però els seus plans es van ficar en un calaix coincidint amb la concatenació de crisis i la intensificació de divergències amb socis com Junts i Podem. Oficialment, es va al·ludir a la prioritat de centrar-se en els Pressupostos, que tampoc s’han portat a les Corts Generals aquesta legislatura.

El debat sobre l’estat de la nació no és el millor marc per visibilitzar amplis consensos ni estabilitzar la legislatura. Més de dos terços de les propostes de resolució que es van presentar en l’últim que es va celebrar, el juliol del 2022, van ser rebutjades. Bona part d’aquestes amb posicions de màxims, amb la possibilitat que cada grup en presenti fins a una quinzena.

A més d’esquivar l’autorització del Congrés, partint de la llei nacional de defensa, per a l’enviament de la fragata Cristóbal Colón a Xipre, s’ha esquivat igualment per a l’augment de la despesa en defensa. El recurs a la via executiva per evitar votacions a la Cambra baixa és cada vegada més freqüent.

Notícies relacionades

El Parlament rebutja prohibir el burca a la via pública, escoles i centres sanitaris

El Govern descarta per ara la moratòria antidesnonaments a l’escut social i col·lideix amb els seus socis

Reials decrets

A través de reials decrets aprovats al Consell de Ministres sense necessitat de passar pel Congrés s’han tirat endavant mesures com ara el procés de regularització extraordinària de migrants i la desclassificació de documents del 23F. La primera, davant de la paralització parlamentària de la iniciativa legislativa popular (ILP) en aquesta línia, la segona a causa del fet que la llei de secrets oficials compromesa amb el PNB està encallada al Congrés.