Carlos Pollán: "Vol donar lliçons de despoblació qui l’ha generat durant 40 anys"

És parella de fet (electoral) de Santiago Abascal.

Que el nostre president nacional estigui tan involucrat en els problemes de Castella i Lleó i tan implicat en la campanya és un orgull.

¿Els ciutadans voten més la marca que el candidat?

En el nostre cas, ens coneixen i saben que voten uns principis i uns ideals que defensem a tot arreu. El nostre plantejament és treballar a les comunitats de cara a un projecte nacional i a un model d’Espanya que estem perdent cada any.

Va saltar a primera línia política quan va arribar a president de les Corts, gràcies al pacte del PP i Vox. ¿Com recorda aquella etapa?

Va ser un honor que el meu partit m’escollís com a primera persona que presidia una gran institució d’una comunitat autònoma en un primer pacte de Govern que també va ser molt complicat. Els començaments van ser difícils. Molts procuradors socialistes ni em van saludar en la presa de possessió.

No obstant, a l’acabar la legislatura sí que li han donat la mà.

He intentat mantenir bona relació amb tothom en la meva tasca institucional i l’observança del reglament. He intentat ser el president de tots els procuradors de les Corts de Castella i Lleó.

¿I com va viure la ruptura?

Va ser una decisió difícil que el nostre partit va prendre pels reiterats incompliments del PP. Per ordre de Feijóo, Mañueco decideix trencar aquest acord amb Vox i pactar amb Pedro Sánchez l’increment de menors i d’il·legals a Castella i Lleó. L’altre dia va dir que tenim els mateixos que teníem abans, una de les moltes mentides que va dir en el debat. Després de la ruptura es va signar la nostra defunció, però tenim un partit fort i un previsible bon suport dels votants.

¿Com valora l’acció de Govern de les tres conselleries que tenien?

Fixi’s si la valoro molt positivament que molts dels assoliments que el senyor Mañueco ara es posa a la seva esquena es van aconseguir amb les tres conselleries de Vox. Parla molt de la defensa del camp i la vol embolicar en uns assoliments que són anteriors al 2024 iniciats per la Conselleria d’Agricultura i Ramaderia de Vox: les ajudes a la sequera del 2023, el pla de basses, la millora de les infraestructures dels regadius que feia 35 anys que estaven parades, l’increment de les assegurances agràries o els avançaments de la PAC. Des que vam sortir del Govern, el PP l’únic que ha fet ha sigut signar l’acord del Mercosur. Ho pot preguntar als agricultors i ramaders amb qui hem estat al carrer manifestant-nos. Ells, el PP, per descomptat, no han aparegut.

¿Per què estan radicalment en contra de les polítiques verdes?

Perquè creiem que són un dels grans problemes d’un sector tan important, en el qual ens bolcarem si guanyem les eleccions, que és el de l’agricultura i la ramaderia. No és el que jo digui, és que cal sortir al carrer i parlar amb els agricultors i ramaders perquè sapiguem per on han d’anar les diferències polítiques. I revitalitzar la indústria, que també pateix aquestes polítiques verdes. Tenim un munt de zones, a Lleó i s’hi pot incloure Zamora, que han patit un deteriorament empresarial importantíssim, marcat per les polítiques verdes de les quals Mañueco i Martínez no volen que es parli. Però hem de parlar de Brussel·les, perquè més del 80% de les lleis que influeixen en les polítiques de Castella i Lleó venen d’allí.

També estan en contra de la immigració.

Estem en absolut desacord amb les polítiques de portes obertes de tants anys i que també pacten aquests dos partits a Brussel·les. La Junta pot exercir les seves competències, accedir a convenis amb els països d’origen dels menors no acompanyats perquè tornin i es reinsereixin allí. Aquesta competència autonòmica s’ha exercit a la Comunitat Valenciana dins de l’acord de pressupostos de Vox i el PP, igual que en polítiques verdes i d’altres. Hem proposat que es facin les proves a menors per veure si de veritat són menors o no. El PP es nega a fer-ho aquí, quan a l’Aragó, per exemple, s’ha vist que el 90% dels que deien que eren menors no ho són.

Però resulta que guanyem població gràcies als estrangers. ¿No és un contrasentit?

El que s’ha de fer és potenciar les polítiques de família, que els nostres joves es puguin quedar a Castella i Lleó perquè puguin crear una família, una llar, perquè es puguin quedar als seus pobles, a Zamora o en zones de Lleó que són molt disperses i on hi ha problemes. I tenir uns salaris dignes per als treballadors en sectors com l’agricultura i la ramaderia. La immigració massiva no és una solució, perquè no es pot accedir a l’habitatge i hi ha col·lapse en la sanitat, perquè no podem atendre un munt de gent que ve de fora si no millorem aquests serveis públics.

¿Les seves receptes contra la despoblació?

Qui no està per donar lliçons del que cal fer amb la despoblació és qui l’ha generat i ha estat governant 40 anys aquesta comunitat. El PP, juntament amb el Partit Socialista a escala nacional, ha aconseguit que Castella i Lleó sigui una de les comunitats on aquesta despoblació i aquest abandonament són més latent. Províncies com Zamora, Palència, Lleó o Àvila en alguns casos estan acusant aquestes polítiques. No es poden continuar perdent 1.700 joves a l’any, serveis públics, buidant els nostres pobles... El que s’ha de fer és ajudar aquests joves,  aquestes famílies, aquests agricultors i ramaders no posant-los traves perquè puguin continuar amb les seves explotacions, perquè al final els pares s’estan veient obligats a dir als seus fills que no continuïn a Castella i Lleó perquè no tindran futur amb explotacions ramaderes i agràries. És una de les claus. I hem de posar per davant les ajudes públiques i l’habitatge per als espanyols primer. No pot ser que tinguem espanyols que tenen problemes per quedar-se a la seva terra perquè no tenen mitjans i estiguem regalant els diners a la gent que ve de fora quan tenim necessitats dins, dels nostres. Ajudes a la natalitat i a les polítiques de família, aquesta és la base de tot.

Demana ajudes públiques i alhora proposa abaixar impostos. ¿És compatible?

Per descomptat, però cal evitar el malbaratament polític, els diners que tirem per molts llocs. Cada menor no acompanyat ens costa 3.000 euros al mes. Més que el que costa la residència d’un discapacitat, 2.300 euros. Hi ha infinitat de despeses de cooperació internacional amb Hondures, Mali, el Senegal...

Notícies relacionades

El Parlament impulsa una llei perquè les persones grans rebin en sis mesos les ajudes a la dependència

Sánchez anuncia la posada en marxa d'un sistema de rastreig a les xarxes per mesurar la "petjada de l'odi"

¿Com resolem la sanitat?

Qualsevol que escolti Mañueco pensa que tot va bé. Nosaltres fa molt temps que escoltem al carrer. Però a Mañueco no el sento parlar dels 33 centres de salut que es van tancar l’any passat. Ni de les 1.300 vacants de metges d’atenció primària que no es cobreixen.