Joan Tardà, exdiputat d’ERC al Congrés: "Aspiro a veure Junqueras de president després del triomf d’un front d’esquerres"

Joan Tardà (Cornellà de Llobregat, 1953) va ser diputat al Congrés dels Diputats entre el 2004 i el 2019 i ara publica Una crònica republicana des de Madrid (Viena Edicions). Malgrat que ja no conserva l’altaveu que dona el faristol de la Cambra, continua sent una persona escoltada dins i fora d’ERC. Mentor i amic de Gabriel Rufián, defensa amb vehemència un front d’esquerres durant el pròxim cicle electoral per frenar les "dretes extremes".

Ja fa set anys que va deixar de ser diputat. ¿Què és el que l’ha portat a escriure ara la crònica d’aquells temps?

Tot va tan ràpid que crec que és bo fixar el que es va fer. Vam aterrar a Madrid amb l’objectiu de fer possible un procés de desaznarització i avançar cap a un estat plurinacional. Mai hauríem cregut que viuríem el que vivim. Si algú hagués dit el 2004 que el 2017 estaríem en un procés d’acceleració que ens permetés aspirar a un Estat, no ens ho hauríem cregut.

En el pròleg del llibre es destaca la seva capacitat de resiliència respecte a una part de l’independentisme que l’ha increpat. ¿Com ho ha viscut?

Jo soc independentista des de l’adolescència. No tinc complexos, mai els he tingut. De fet, jo vaig ser un entusiasta del tripartit. Sempre m’he sentit molt orgullós de la presidència de Pasqual Maragall i de la de José Montilla. Fins i tot encara més de la de Montilla perquè reflectia exactament la cosmovisió que tinc de la nació catalana: que no és una tribu de catalans, sinó més aviat una nació republicana.

¿Qué li sembla el front d’esquerres que defensa l’actual líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián?

Aquesta proposta és producte de la socialització del temor que comença a calar en les classes populars davant la victòria del PP i de Vox. [La unitat de les esquerres] és un debat que creix i creixerà. La batalla ideològica que ja ha guanyat Rufián és extraordinària. Mai en la vida un afiliat d’ERC, és a dir indepe d’esquerres i republicà, havia tingut la popularitat a l’Estat espanyol i a Catalunya que té Rufián, la qual cosa hauria de ser motiu d’orgull.

¿Quina és la idea sobre aquest front d’esquerres?

La idea és que no s’ha de perdre cap vot. Ni un de sol. Tothom ha d’adquirir consciència clara del que representen per a la catalanitat i per a les classes populars vuit anys de dretes extremes. Hi ha un bé superior urgentíssim que és impedir que governi la dreta i la ultradreta perquè les conseqüències serien absolutament nefastes.

¿Quina concreció pensar que hauria de tenir aques front a Catalunya: una candidatura d’ERC, els Comuns i la CUP?

M’agradaria que hi hagués una papereta que digués Front d’esquerres de Catalunya i que a sota hi hagués els logos de tots els partits que hi participen. Una candidatura d’unitat popular formada pels partits sobiranistes, autodeterministes i independentistes. ¿Quin sentit té que [Gerardo] Pisarello, David Fernàndez i jo votem candidatures diferents? Això ho explica molt bé Rufián quan diu o anem junts o ens mataran per separat».

¿Quines conseqüències tindria un Govern del PP i Vox?

Parlava l’altre dia amb un diputat del PP i té una obsessió: crear un cos d’alta inspecció educativa per fer complir totes les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que es carreguen la immersió lingüística. La gent no és conscient del que significa.

¿Creu que s’hauria de fer una consulta a ERC?

Podria ser. Per fer una consulta només fan falta unes 800 firmes, però l’important és que hi hagi un debat intern. Aspiro a veure Oriol Junqueras president de Catalunya l’any 2028 com a conseqüència del triomf d’una candidatura unitària de les esquerres indepes i sobiranistes, a tall de Front d’esquerres de Catalunya.

Notícies relacionades

L’alcaldessa del Prat acusa el Govern d’ignorar el municipi

Els lletrats del Parlament recomanen que les comissions puguin aprovar lleis

¿Esquerra hauria d’aprovar els pressupostos del Govern?

Desitjo que el Partit Socialista de Catalunya compleixi tots els seus compromisos i que ERC també sigui responsable per ajudar els socialistes. Hi ha d’haver algun compromís públic amb l’IRPF. Desitjaria que, a l’arribar al final de la legislatura, el resultat de l’avaluació fos que hem avançat i que potser es pugui parlar d’un suport de legislatura o d’un Govern de coalició.