Sánchez exigeix als EUA aturar els atacs a l’Iran i resumeix la seva posició en un «no a la guerra»

«No serem còmplices d’una cosa que és dolenta per al món i contrari als nostres valors i interessos simplement per por de les represàlies», va afegir sense referir-se directament a les paraules contra Espanya del mandatari nord-americà. El president del Govern ha acompanyat el seu «no a la guerra» referint-se com a cert mite fundacional a les històriques mobilitzacions contra la participació a Espanya en la guerra de l’Iraq durant el segon mandat de José María Aznar.

«Fa 23 anys, una altra administració nord-americana ens va arrossegar a una guerra a l’Orient Mitjà», va recordar per assenyalar que les seves conseqüències van produir l’efecte contrari a l’esperat, amb un «augment dràstic» del terrorisme i el cost de la vida. «El regal del trio de les Açores», va dir, va ser un «món més insegur i una vida pitjor».

Tractant en tot moment d’equilibrar les crítiques tant a l’atac dels EUA i Israel com al règim «repressor» dels aiatol·làs, va entonar un triple «no» per sostenir la posició d’Espanya davant aquest conflicte: «No a la fallida d’un dret internacional que ens protegeix a tots, especialment els més indefensos, la població civil. No a assumir que el món només pot resoldre els seus problemes a base de bombes. No a repetir els errors del passat». Un «desastre», segons el va qualificar, del qual no sortiria un ordre internacional més just, sinó «més incertesa econòmica i pujades del preu del petroli i del gas».

Davant una possible escalada inflacionista provocada per la crisi energètica, Sánchez va voler tranquil·litzar i va apuntar que el Govern està estudiant escenaris i possibles mesures de contenció. «Espanya compta en aquests moments amb els recursos necessaris per fer front a aquesta crisi», va assegurar. Es tractaria d’un paquet similar al que es va desplegar després de la inflació generada per la invasió russa d’Ucraïna.

El Govern reforça d’aquesta manera els seus arguments per estar en contra de l’ús de les bases militars nord-americanes. Una decisió per la qual Trump ha amenaçat de «tallar tot el comerç amb Espanya» i ha dit que «no vol tenir res a veure» amb el país després de la negativa del Govern a autoritzar l’ús de les bases de Morón i Rota en les operacions militars contra Teheran. També ha afirmat que Espanya ha sigut «un soci terrible» de l’OTAN i ha advertit que «ningú» li dirà que no pot utilitzar les seves instal·lacions.

Malgrat el «no a la guerra», Sánchez ha obert la porta a col·laborar amb «tots els països de la regió» que advoquen per la pau i pel compliment de la legalitat internacional, «que són dues cares de la mateixa moneda, i els recolzarà amb els recursos diplomàtics, i també materials, que es requereixin». Socis europeus com França i Grècia han enviat material defensiu a Xipre després de l’atac de l’Iran a una base del Regne Unit.

Contra el «seguidisme cec i servil»

Notícies relacionades

Sánchez sosté en solitud les crítiques a Trump per l’atac unilateral a l’Iran

La defensa de l’ex-DAO apunta que la inspectora es va querellarper gelosia

Davant d’això, l’Executiu ha assegurat que Espanya compleix els seus compromisos amb l’OTAN i amb la defensa europea, i li ha advertit que si vol revisar la relació comercial bilateral, ha de respectar la legalitat internacional i els acords entre la UE i els EUA. Davant les crítiques de l’oposició, el cap de l’Executiu ha carregat sense al·lusions directes contra els que pensen que «practicar un seguidisme cec i servil és una manera de liderar».

El saldo comercial d’Espanya és negatiu, ja que importa dels EUA el doble del que exporta. Segons les dades de l’Institut de Comerç Exterior (ICEX), Espanya va importar dels EUA el 2025 béns per valor de 30.174 milions d’euros. Al contrari, el nostre país va exportar al país mercaderia per valor de 16.716 milions d’euros. Sánchez viatjarà a la Xina el mes d’abril que ve per donar continuïtat a una agenda amb què pretén obrir nous mercats i diversificar socis comercials.