PP i Vox segueixen amb els ponts trencats en dies clau a Extremadura i l’Aragó

La fredor entre les dues formacions s’explica per diversos factors, però òbviament hi incideix especialment el fet que les dues cites parlamentàries coincideixen amb la primera setmana de la campanya electoral a Castella i Lleó. Qualsevol campanya és, gairebé per definició, l’escenari menys propici perquè dues formacions polítiques, que liciten a més en bona mesura en un mateix calador electoral, arribin a acords, fins i tot perquè s’asseguin a parlar, però en aquest cas en concret encara més. Malgrat tot, els uns i els altres es neguen a donar per trencats els acords, tant en públic com en privat. Tot i que posen especial èmfasi a deixar clares algunes coses i desmentir informacions que circulen i que podrien donar falses pistes o, qui sap, falses il·lusions. Per exemple, un suposat viatge llampec del secretari general del PP, Miguel Tellado, a Mèrida, que fonts dels populars neguen de manera taxativa.

Campanya a Sòria

Abascal, de nou posat de ple en una altra campanya autonòmica, i en la seva, no en va, habitual atenció a mitjans diària, en aquest cas a Almazán (Sòria), va demanar "no precipitar-se en els acords", ja que segons va expressar "l’important és que els acords siguin ferms, siguin sòlids, i que hi hagi garanties de compliment". Per si quedés poc clar, el president de Vox va rematar així la seva argumentació: "Jo crec que no és tan important arribar a un termini concret d’una investidura, com que hi hagi una voluntat de diàleg i d’arribar a acords, sense el soroll mediàtic d’aquests dies, que ho estava dificultat realment".

Molt més institucional, en la roda de premsa setmanal a Génova, va ser el missatge llançat per la vicesecretària dels populars, Carmen Fúnez, que es va limitar a assenyalar la tasca del partit en les negociacions per, va dir, "donar, exactament als extremenys i als aragonesos el que ens han demanat a les urnes, que és un Govern fort i estable", va sentenciar, en al·lusió tant a Extremadura com a l’Aragó, on el també popular Jorge Azcón vol revalidar el seu mandat. En aquesta última comunitat el pas previ és la constitució de la Mesa del Parlament regional, on tampoc hi va haver acord en el cas d’Extremadura entre el PP i Vox, tot i que els populars van reservar un lloc per a la formació a la seva dreta, que en cas contrari hauria sigut l’única formació política exclosa de l’òrgan de govern de la càmera regional.

Els d’Alberto Núñez Feijóo i els de Santiago Abascal, a més d’aquesta tensió òbvia en els moments electorals, viuen encara la ressaca d’una setmana, la passada, en la qual el curtcircuit entre tots dos fruit de diversos desmentiments va arribar gairebé al paroxisme. Si el diumenge 22 de febrer els dos líders van tenir la seva primera conversa llarga i interrompuda en mesos, gairebé en un any, per telèfon però de més d’una hora, dilluns tot es va torçar sobtadament després de publicar Génova, amb forma de decàleg, un document marc per als acords autonòmics. Tot i que després Feijóo va mirar d’aturar la polèmica, adduint fins i tot que es tractava d’un text de caràcter intern, el mer fet de publicar un document per embridar d’entrada Vox va ofendre enormement l’extrema dreta, fins al punt que Abascal, en una sonada entrevista a Antena 3 Televisión, va considerar que era tractar-los com "salvatges", i va etzibar al PP, el seu antic partit, que ell havia defensat la Constitució (una de les premisses del document marc per pactar amb algú) amb la seva pròpia "integritat física", en al·lusió a la seva etapa com a dirigent popular sota l’amenaça d’ETA.

Respecte al Rei

Una altra de les premisses era el respecte a la direcció de l’Estat. Un punt que va introduir el PP després d’un any marcat pel boicot de Vox a qualsevol acte en què participi el Govern, i tot i que el presideixi el Rei, com va passar, per primera vegada, en la desfilada a Madrid del 12 d’octubre, que a diferència de tots els anys anteriors Abascal va seguir entre el públic, i vestit amb roba informal, i no a la tribuna d’autoritats i de vestit, com havia fet fins llavors.

Notícies relacionades

El Govern i ERC exhibeixen distància davant els pressupostos per l’IRPF

Només una desena de 111 comissaris principals de la Policia opten a DAO

Per la seva banda, el PSOE considera que el xoc entre el PP i Vox a Extremadura i Aragó "el paguen els ciutadans d’aquestes dues comunitats". "A Extremadura porten ja tres mesos sense govern i a l’Aragó segueixen pel mateix camí". Els socialistes creuen que Vox no tancarà cap pacte fins després de les eleccions de Castella i Lleó el 15 de març. L’estratègia del PP "engrandeix els ultres i paralitza les comunitats que pretenen governar", afegeixen. "Ni un ni l’altre partit estan pensant en la gent, sinó en les seves estratègies internes", reblen, segons informa Luis Ángel Sanz.Per la seva banda, el PSOE considera que el xoc entre el PP i Vox a Extremadura i Aragó "el paguen els ciutadans d’aquestes dues comunitats". "A Extremadura porten ja tres mesos sense govern i a l’Aragó segueixen pel mateix camí". Els socialistes creuen que Vox no tancarà cap pacte fins que no passin les eleccions de Castella i Lleó el pròxim 15 de març. L’estratègia que porta el PP "engrandeix els ultres i paralitza les comunitats que pretenen governar", afegeixen. "Ni un ni un altre partit estan pensant en la gent, sinó en les seves estratègies internes", reblen, segons informa Luis Ángel Sanz.

Ara per ara, els socialistes de Castella i Lleó i Ferraz consideren que el seu candidat, l’alcalde de Sòria, Carlos Martínez, "és l’alternativa al disbarat del desacord del PP i Vox". Confien que el soroll de la negociació de les dues formacions de la dreta pot beneficiar-los a l’espantar a l’electorat més centrat i "reticent a la bronca de la dreta i la ultradreta".En l’immediat, tant els socialistes de Castella i Lleó com Ferraz consideren que el seu candidat a Castella i Lleó, l’alcalde de Sòria, Carlos Martínez, "és l’alternativa al disbarat del desacord de PP i Vox". I confien que el soroll que genera la negociació de les dues formacions de la dreta pot beneficiar-los a l’espantar a l’electorat més centrat i "reticent a la bronca de la dreta i la ultradreta".