Junts perfila el seu pla migratori amb tres fases per adquirir drets

A un any i mig de les eleccions municipals, i davant el possible avanç de formacions d’extrema dreta com Aliança Catalana especialment a la Catalunya interior, el partit té obert un debat intern sobre com ha d’abordar la immigració. Malgrat no haver aconseguit la delegació de competències a la Generalitat per l’oposició de Podem, que després d’acordar la regularització d’immigrants podria revisar la seva postura, la formació està elaborant internament un full de ruta sobre com gestionar les arribades en cas d’aconseguir les noves atribucions.

La iniciativa va sorgir del congrés celebrat l’octubre del 2024 a Calella, que va encarregar a la sectorial de migracions elaborar un diagnòstic i un pla d’actuació. El resultat d’aquesta tasca, liderada per l’exconsellera d’Acció Exterior Victòria Alsina, queda recollit en el pla 8 milions i, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, estableix "tres corones de drets i deures". És a dir, proposa que els estrangers adquireixin drets a mesura que compleixen també certs "deures". En aquests moments, la cúpula del partit té a la seva disposició el document, al qual poden introduir modificacions abans de validar-lo i assumir-lo com a propi.

El sistema actual ja contempla certes fases: les persones immigrants en situació irregular tenen dret a l’atenció sanitària bàsica i a l’educació obligatòria, que s’adquireix amb la inscripció en el padró. Mentrestant, gran part de les ajudes no es poden sol·licitar fins que es té el permís de residència. El pla dels postconvergents, encara susceptible de canvis, manté el primer estament de "drets bàsics" per als nouvinguts, tot i que no tinguin un contracte de feina. La principal diferència respecte al funcionament en vigor és que volen que el padró municipal deixi de ser la porta d’entrada a l’assumpció d’aquests drets. En el seu lloc, defensen que hi hagi una espècie de "padró social" que depengui de la Generalitat, com van proposar en la seva última convenció municipalista.

Les diferències més grans es produeixen en les següents fases. Per accedir a la segona corona, que dona dret a ajudes socials o al reagrupament familiar, la proposta de la sectorial és que s’hagi de "contribuir positivament a la societat". Això significa, per a Junts, "treballar", "no delinquir" i tenir coneixements de "català". Finalment, proposen que hi hagi una tercera corona anomenada "drets d’alta intensitat" per a la qual cal demostrar "més anys d’integració". En aquest grup hi hauria la possibilitat d’accedir a vivendes de protecció oficial. Es tracta d’una mesura que ha encapçalat l’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Josep Maria Vallès.

Llengua catalana

La llengua catalana és un altre front en el qual Junts posa especial atenció. Actualment, el català ja és un criteri que la Generalitat té en compte a l’hora d’emetre els expedients d’arrelament social a Catalunya, la manera més comuna d’aconseguir el permís de residència, ja que per a molts és pràcticament impossible aconseguir un contracte a jornada completa durant un any o accedir a la universitat.

Per fer aquests informes, els tècnics valoren si els sol·licitants tenen coneixements de català. Això es demostra havent superat un curs de 45 hores o bé a través de les entrevistes.

Notícies relacionades

Zapatero nega haver intervingut per al rescat de Plus Ultra: «No, en absolut»

Podem planteja votar sobre l’autonomia lleonesa

Junts, però, no vol que n’hi hagi prou només amb "acudir als cursos", sinó que considera que cal acreditar un determinat coneixement de la llengua. Des de la sectorial defensen que en aquest punt "el rol de les empreses és molt important" i creuen que pels primers sis mesos s’ha "de garantir que els cursos es puguin realitzar en horari laboral".

La sectorial de migracions, presidida per Èric Bertran, ha realitzat diverses trobades amb militants per debatre el pla. Fa unes setmanes Bertran i Alsina es van reunir telemàticament amb el corrent d’esquerres del partit. Allà, Alsina va defensar que la immigració "pot ser positiva si es pot planificar", però va posar com a "línia vermella" que "perilli la cohesió social" i els "drets". Junts aposta per "controlar" els "fluxos d’entrada i sortida" i per la "contractació en origen". No obstant, l’exconsellera d’Acció Exterior va reconèixer en aquesta mateixa xerrada que "no és realista" contemplar només aquest tipus d’arribades. "La immigració és un fenomen estructural. Continuarà arribant gent. Hem de generar incentius per a la integració".