El Govern destinarà 4.000 milions a infraestructures per a la mobilitat

Uns 2.006 milions es destinaran a les bonificacions en el transport públic per mantenir la rebaixa del 50%, 1.357 milions a les infraestructures ferroviàries i 523 milions a les carreteres, als quals se sumen 100 milions més per a un altre tipus d’obres.

Aquests fons es dedicaran majoritàriament a les aportacions a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per finançar el sistema tarifari integrat, al qual es dedicaran uns 529 milions d’euros. Però també s’incrementa fins als 356 milions l’aportació a Renfe pel servei de Rodalies i la inversió en la conservació de les carreteres (167 milions), després que es constatés el deteriorament de l’AP-7 i les flaqueses de l’A-2. Així, Infraestructures de Catalunya rebrà 126 milions per a actuacions en aquestes vies, i 193,86 milions més s’invertiran en els descomptes en peatges i els peatges a l’ombra.

D’altra banda, el Govern destina una partida de 68 milions perquè Ferrocarrils de la Generalitat faci les actuacions pertinents per al tramvia entre Cambrils i Vila-seca al Camp de Tarragona, i 60 milions per a les subvencions a empreses concessionàries de transport públic per millorar el transport regular de viatgers. Seguint pels raïls, s’invertiran 40 milions més per continuar l’L9 del metro de Barcelona i mantenir-la, tot i que es reserven 34 milions més per a obres en estacions d’autobusos i carrils bus.

Tot això després que la Generalitat hagi tancat el 2025 amb la dada d’inversió executada més alta des del 2013, 3.423 milions d’euros; una arquitectura que la mateixa Generalitat admet que té carències, per la qual cosa reclama més implicació a l’Executiu central. Tant és així que aquest últim està ultimant amb ERC els detalls del consorci d’inversions que, com va avançar EL PERIÓDICO, serà paritari i es preveu que pugui planificar a cinc anys vista, amb una clàusula que garanteixi que, quan no s’arribi al 95% d’execució, es compensi fins al 100%.

A l’espera d’Esquerra

Amb els pressupostos que el Govern aprova avui, la Generalitat podria disposar de 9.100 milions més que amb els comptes prorrogats del 2023, uns recursos que defensa que són imprescindibles per millorar els serveis públics en un moment de vagues de professors o de metges, de crisi de l’habitatge i d’alta exigència per part dels agents socials.

El sí dels Comuns ja està garantit, però Esquerra es manté en el no fins que es desencalli un compromís del PSOE amb la recaptació de l’IRPF. Les dues parts tenen fins al 18 de març per mirar d’arribar a un acord en què ja s’està treballant per evitar que els comptes se’n vagin en orris. I és que, ara per ara, el Govern no vol ni sentir parlar de tornar a apedaçar la situació amb uns suplements de crèdit, com va haver de fer el 2025, si no aconsegueix l’aval d’ERC. Al Palau insisteixen que pel camí es perdrien 1.500 milions i noves inversions que no es podrien executar. De fet, a l’abril es preveu que hi hagi "tensions" de tresoreria per pagar despeses corrents. Però, en cas de no aconseguir arribar a un acord, l’Executiu també ha esquivat parlar de convocar eleccions, per més que entre les bambolines de Palau assegurin que el president està "preparat per a tots els escenaris".

Notícies relacionades

Un rei aliè al cop d’Estat

La direcció de Vox a Múrcia dimiteix en bloc per forçar la sortida del líder

Junqueras ja ha assegurat que, com a resposta al fet d’haver impulsat els pressupostos sense haver-los pactat abans, el seu grup presentarà una esmena a la totalitat si res es mou. No obstant, modularà els tempos i, en cas que la presentin, es tracta d’un recurs parlamentari que no és irreversible, ja que podria retirar-la fins al moment de la votació en cas de tancar finalment un acord. Això permetria guanyar temps i anar a una aprovació definitiva després de Setmana Santa, ja a l’abril. El que cap de les parts sap respondre ara per ara és si un eventual punt de trobada passa, sí o sí, per la qüestió de l’IRPF o bé si es genera un nou escenari a partir d’unes altres demandes que puguin fer els republicans.

Amb les eleccions de Castella i Lleó a la cantonada –el 15 de març– i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a punt per sortir a l’arena electoral d’Andalusia, el marge perquè el Govern de Sánchez satisfaci la demanda d’ERC s’estreny. Precisament per això, Govern i ERC es concedeixen una mica més de temps. El president demana als republicans que confiïn en el seu compromís públic. No es tracta, insisteixen en la Generalitat, d’un simple acte de fe, especialment després que s’hagi complert la presentació del model de finançament i s’hagi constituït l’empresa mixta de Rodalies, dues carpetes que han tirat endavant mentre es teixia una xarxa de confiança entre socialistes i republicans que ara està sotmesa a una prova de resistència.