Suport de CiU a la monarquia i "normalitat" de l’Exèrcit a Catalunya

Jordi Pujol

Jordi Pujol / Alberto Paredes / Europa Press

1
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Catalunya ha quedat sempre allunyada de l’epicentre del 23F, però tot i així aquells dies també es van viure amb intensitat. Els papers desclassificats reflecteixen que la Policia Nacional va monitorar quins suports tenien els militars insurrectes a la comunitat. La conclusió sempre va ser la mateixa: cap, tret d’alguns incidents aïllats.

La documentació inclou diversos informes de la Direcció Superior de la Policia de Barcelona en els quals traslladava la situació de Catalunya. Una de les grans preocupacions del cos era com es vivia el cop a les casernes catalanes, i el resum va ser sempre el mateix: "Absoluta normalitat en la situació de les forces armades i cossos de seguretat de l’Estat".

Controlat l’Exèrcit, els informes policials d’aquells dies també es van fixar en els partits polítics. El gran protagonista és la formació que feia menys d’un any que acabava d’arribar a la presidència del Govern, Convergència i Unió (CiU). La documentació desclassificada destaca que l’organització de Jordi Pujol va expressar la seva "confiança" en la monarquia i també en la Generalitat.

Notícies relacionades

En clau catalana, ha quedat per a la memòria col·lectiva la conversa que van mantenir Pujol i el rei Joan Carles I. El president sempre va afirmar que el Monarca li va transmetre tranquil·litat amb el cèlebre "tranquil, Jordi, tranquil". Els documents desclassificats no recullen aquest episodi –va ser revelat pel mateix Pujol aquells dies a un grup de periodistes–, però sí que esmenten que tots els partits parlamentaris van tenir un perfil baix.

Les organitzacions més actives van ser extraparlamentàries. S’esmenta el recolzament que van donar a la vaga general d’aquells dies la Lliga Comunista Revolucionària, la Lliga Comunista Revolucionària dels Treballadors, el Moviment Comunista de Catalunya, Nacionalistes d’Esquerres i el Partit dels Treballadors.