Gir en la causa del 29-O

La jutge demana investigar Mazón per la seva «presumpta grollera negligència» en la riuada

La magistrada aporta al TSJCV els indicis contra l’expresident i conclou després de 16 mesos d’instrucció que la seva «permanència passiva durant cinc hores» va provocar «un greu resultat mortal»

La jutge demana investigar Mazón per la seva «presumpta grollera negligència» en la riuada
3
Es llegeix en minuts
Laura Ballester

La jutge de la dana de València, Nuria Ruiz Tobarra, va traslladar ahir al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) els indicis de responsabilitat penal contra Carlos Mazón, expresident de la Generalitat Valenciana, obtinguts en la causa de la tragèdia del 29 d’octubre del 2024. Una decisió que adopta després de 16 mesos d’instrucció, que li han permès obtenir «elements probatoris que justifiquen l’elevació al TSJCV» del que tècnicament es denomina «exposició raonada» per dirimir si es pot investigar Carlos Mazón, que segueix aforat al mantenir la seva acta de diputat. Uns indicis que, adverteix la magistrada de Catarroja, «no versen sobre la responsabilitat política i moral, sinó que ens situen en un marc diferent: el de la responsabilitat penal».

Al document de 109 folis, que el Tribunal d’Instància número 3 de Catarroja va notificar ahir a les parts, la magistrada argumenta que «la dana no va ser un fenomen meteorològic imprevist, va ser anunciat amb dies d’antelació, i el seu moment àlgid, el dia 29 d’octubre del 2024, el dia en què es van perdre la pràctica totalitat de les 230 vides, algunes moririen durant els dies posteriors, va ser previst igualment».

D’aquí ve que «la investigació de la negligència en la gestió de la dana, amb el resultat mortal i lesiu objecte de les presents diligències, no es pot circumscriure exclusivament als dos investigats, Salomé Pradas Ten, consellera de Justícia i Interior, ni a Emilio Argüeso Torres, secretari autonòmic d’Emergències», sinó que «ha d’estendre’s de manera inevitable, per l’evident connexitat, a la vista dels indicis, proves, competència i regulació normativa en matèria de protecció civil, així com a la inactivitat negligent de qui va ser president de la Generalitat i actualment continua tenint la condició de diputat de les Corts i en conseqüència aforat: Carlos Mazón Guixot».

Sobre ell, la jutge assenyala que «la negligència es va prolongar durant llargues hores, les morts s’anaven succeint de manera imparable, sense que es prenguessin decisions bàsiques, amb una falta de coordinació a l’Administració autonòmica presidida pel senyor Mazón, cosa que exigeix que la investigació s’estengui a l’esmentat aforat».

Per a la magistrada de Catarroja, «la cadena de negligències es va produir de manera successiva i en aquesta hi intervindrien presumptament» el secretari autonòmic, la consellera i el president de la Generalitat.

La jutge reitera, a més, com han dictat l’Audiència de València i el Tribunal Suprem, que era la Generalitat la competent en matèria de Protecció Civil i Emergències. Per això, assenyala: «La gravetat de la negligència, l’omissió de l’obligació de coordinar els diversos ens de l’Administració autonòmica en una emergència que sempre va estar sota la competència de l’Administració autonòmica, es derivava de diverses fonts de coneixement que obligaven el president [de la Generalitat Carlos Mazón] a actuar i que converteixen la seva permanència, absolutament passiva, durant prop de cinc hores al reservat d’un restaurant provarien una presumpta grollera negligència amb un greu resultat mortal».

Enviament tardà de l’Es-Alert

Un altre dels indicis que la instructora al·lega per sol·licitar la investigació de Mazón és «l’eventual participació del senyor president de la Generalitat en el procés de decisió en l’enviament del sistema Es-Alert». Una teoria que es basa en els missatges enviats pel cap de gabinet de Carlos Mazón, José Manuel Cuenca, a Salomé Pradas, que la magistrada considera «tardans i erronis». La magistrada ressalta que «la condició del senyor Cuenca, secretari autonòmic i cap de gabinet del senyor Mazón, converteix els missatges no en meres opinions, o en consells, sinó en ordres».

Notícies relacionades

Tobarra també destaca la «convocatòria amb retard del Cecopi, una cosa òbvia i que mostra la passivitat en la presa de decisions». Quant a Mazón, tot i que no era membre nat del Cecopi, la magistrada assenyala «la falta d’instruccions, fet que és concordant amb la minimització dels riscos pel senyor Mazón, cosa que es desprèn no només de les manifestacions, sinó del manteniment d’un dinar que es va prolongar d’una manera injustificada si considerem la gravetat de la situació».

Un altre element de la negligència, segons la jutge, és el «retard de l’enviament de l’alerta a la població». «En realitat s’hauria pogut llançat un missatge cap a les 17.20 hores amb el contingut que va exposar el senyor Jorge Suárez, que hauria sigut plenament efectiu per salvar vides», diu Ruiz.