L’‘Operació Catalunya’ acapara el protagonisme de l’inici del judici als Pujol: 4 claus de la vista oral

El cas Pujol va partir d’una denúncia de Victoria Álvarez, exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, en què explicava que havia acompanyat el primogènit a Andorra per portar-hi bosses amb diners en efectiu. La va animar a fer-ho Jorge Moragas, cap de gabinet del llavors president del Govern, Mariano Rajoy, i com a advocat va tenir un soci de l’excomissari José Manuel Villarejo, principal imputat en la causa en què s’han investigat les clavegueres policials.

El primer instructor del procediment, el llavors jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz, va mantenir les diligències en una “situació catatònica”, segons va descriure en el judici l’advocat de Josep Pujol, Jaume Campaner, fins que el 7 de juliol de 2014 El Mundo va publicar una captura de la fortuna andorrana, en la qual van participar persones vinculades al poder de l’Estat, de manera que s’hauria d’entendre que van ser “il·lícitament obtingudes”, van argumentar diversos advocats.

Campaner va afegir que els germans Cierco, propietaris de la Banca Privada d’Andorra i que van iniciar la causa en què estan imputats Rajoy i els seus ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, van aportar a la Fiscalia Anticorrupció documentació bancària sobre la titularitat dels comptes a Andorra, entre els quals hi havia els dels Pujol.

El 25 de juliol, el mateix expresident català va donar veracitat a la informació amb la confessió en què desvinculava els fills d’aquell diner i afirmava que procedia de l’herència de l’avi Florenci. Per a les defenses, la publicació dels comptes obeïa a la voluntat de provocar aquesta reacció; el que és objectiu és que va actuar de revulsiu per a la investigació.

La fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, per la seva banda, van defensar la licitud de la prova i la bona feina dels instructors. El segon, el jutge José de la Mata, va expulsar del procediment un pendrive d’origen dubtós introduït per l’exdirector adjunt de la Policia, Eugenio Pino, únic condemnat per l’‘Operació Catalunya’.

L’origen de la fortuna oculta de la família de l’expresident Jordi Pujol a Andorra és una de les qüestions clau del judici que se celebra a l’Audiència Nacional. Els quatre advocats de l’expresident i dels seus set fills van defensar en les qüestions prèvies la licitud d’aquests fons, atribuint-ne la procedència al llegat que Florenci Pujol, pare del mandatari, hauria deixat a l’estranger.

Per demostrar-ho, un dels lletrats, Pau Ferrer, en nom de Mireia, Marta, Oleguer i Pere Pujol, quatre dels set fills de l’expresident, va presentar per sorpresa davant del tribunal com a prova un exemplar del BOE i un llibre sobre Banca Catalana (Banca Catalana, más que un banco, más que una crisis, 1985), que va fer fallida el 1982.

El primer document detalla que el pare de Jordi Pujol, fundador de Banca Catalana, es dedicava al contraban de divises durant el franquisme, cosa que li va permetre acumular una fortuna a l’estranger. El BOE del 9 de març de 1959 recull una llista de contribuents sancionats o investigats per tinença d’actius fora d’Espanya, entre els quals hi havia Florenci Pujol. Segons la defensa, aquests fons serien els que haurien acabat en comptes corrents a Andorra.

L’esforç dels lletrats (Cristóbal Martell, Pau Ferrer, Francesc Sánchez i Jaume Campaner) per aclarir la procedència del diner resulta clau per descartar un delicte de blanqueig.

La fiscalia, però, rebutja la versió del llegat de l’avi Florenci i considera que és una història “acordada per tots els membres de la família”. Segons Anticorrupció, el llegat no és més que una excusa per ocultar una “xarxa de clientelisme” que Pujol hauria teixit aprofitant els seus càrrecs amb empresaris afins a CDC, que es repartien els beneficis irregulars d’adjudicacions públiques.

El fiscal Fernando Bermejo, al capdavant del judici, va defensar que en la causa contra els Pujol “no es tracta de si el delicte es va cometre a l’estranger”, sinó de com es va ocultar i disfressar l’origen delictiu a través de societats a Andorra, Panamà o Mèxic de Jordi Pujol Ferrusola.

Els advocats defensors van denunciar la “inconcreció” de l’acusació, la manca de competència de l’Audiència Nacional i el veto de la justícia andorrana a les comissions rogatòries enviades. També van insistir en la prescripció del delicte.

Segons l’advocat Luis Jordana de Pozas, defensor de Bernardo Domínguez, empresari mexicà que va fer negocis amb Pujol Ferrusola, la investigació s’ha prolongat “més del raonable” (12 anys). La fiscalia ho rebutja perquè l’activitat delictiva es perllonga fins al 2011 i els documents presumptament falsos s’haurien usat anys després per justificar moviments de comptes a Andorra. “La falsedat és un instrument del delicte de blanqueig”, va remarcar Bermejo.

El tribunal va decidir dilluns no alliberar de comparèixer l’expresident Jordi Pujol, malgrat un informe forense que concloïa que no està “en condicions físiques ni cognitives” per participar en un judici. Els magistrats van determinar que havia de continuar en el procés, però permetent-li seguir-lo per videoconferència des del seu domicili.

Notícies relacionades

El fiscal rebat els Pujol: «S’han volgut convertir rumors polítics en causes de nul·litat»

Els Pujol presenten un llibre de Banca Catalana i un BOE per demostrar l’origen lícit dels diners a Andorra

L’expresident només es va connectar el primer dia, dient al tribunal: “més o menys bé. Em poso a la seva disposició”. Fonts pròximes afirmen que no tornarà a comparèixer fins al seu torn de declaració, previst per al maig.

El judici es reprendrà el dia 10 amb la decisió sobre les qüestions prèvies i començarà l’interrogatori de testimonis com Cristina Isabel de Francisco Cotorruelo, secretària de Jordi Pujol Ferrusola; Nuria Pujol Gironès, la seva filla; i l’empresari José Luis Perello Molne.