Mapa: ¿Quin partit a l’esquerra del PSOE s’hauria de presentar a cada província segons la ‘fórmula Rufián’?

En això últim rau el quid de la qüestió: ¿amb quin criteri es determina quin partit a l’esquerra del PSOE s’hauria de presentar a cada província? ¿Cal basar-se en els resultats de les últimes eleccions generals, del 2023? ¿O bé en l’arrelament territorial? ¿Què passa si a una marca li va anar bé en les generals, però no tant en eleccions posteriors? Si prenem els resultats de les generals com a criteri tangible, ens trobem que Sumar seria la força que s’hauria de presentar a la majoria de circumscripcions, perquè, de tot l’espai a l’esquerra del PSOE, va ser la més votada a la majoria el juliol del 2023. Segurament això explica que els seguidors de Díaz vegin amb bons ulls la idea de Rufián.

Però, òbviament, aquest mapa polític ha canviat molt en aquests dos anys i mig. Per començar, la coalició de Sumar que es va presentar a les generals aglutinava marques que, o bé han trencat l’aliança, com Podem, o bé tenen una marca territorial més potent en les autonòmiques, com els Comuns a Catalunya, Més Madrid, Compromís a la Comunitat Valenciana i En Marea a Galícia. ¿Quina formació tindria prioritat en aquests casos tenint en compte que no se sol votar igual en unes generals que en unes autonòmiques?

Notícies relacionades

Penes d’1 a 3 anys de presó per robar un mòbil: les claus de la llei contra la multireincidència

Illa oficialitza el consorci de Tàrraco

Aquest mapa anticipa també algunes situacions conflictives en comunitats on l’esquerra més votada no va ser la mateixa a totes les províncies. Un exemple molt clar és Catalunya: ERC s’hauria de presentar a Girona, Lleida i Tarragona, però no a Barcelona, on els Comuns van ser el segon partit més votat després del PSC. És a dir, si aplica al peu de la lletra la seva pròpia proposta, Rufián no podria repetir com a candidat a la circumscripció per la qual es va presentar el 2023, perquè hauria de deixar pas als Comuns. Ara bé, en les autonòmiques del 2024, malgrat el seu declivi, els republicans sí que van superar els Comuns a les quatre províncies.

Un altre cas conflictiu seria Galícia, on el BNG va ser l’esquerra alternativa més votada a Lugo i Ourense, mentre que Sumar-En Marea ho va ser a la Corunya i Pontevedra. Però l’any següent, en les autonòmiques, el BNG va superar fins i tot el PSOE a totes les províncies i En Marea va quedar fora del Parlament gallec. I a la Comunitat Valenciana caldria dilucidar si la marca forta és Sumar o Compromís, que és la que té representació a les Corts valencianes. Seguint la ‘fórmula Rufián’, a la Comunitat Valenciana i Navarra s’hauria de presentar només EH Bildu, mentre que Terol Existeix i Sòria Ja tindrien preferència a les seves respectives províncies.