Empenta als serveis públics

Una negociació "exprés" i centrada a enfortir els pilars de l’Estat del benestar perquè la ciutadania "ho noti". És amb aquesta premissa que els Comuns van encarar la negociació amb el Govern per als Pressupostos d’aquest 2026, un pacte que s’ha tancat en 11 dies i que s’enfoca en l’habitatge, la mobilitat i l’educació com a reptes. En la posada de llarg de l’entesa, l’Executiu de Salvador Illa va celebrar que l’acord se centri en "polítiques valentes" en habitatge i a "millorar els serveis públics", mentre que el grup que lidera Jéssica Albiach va advertir que es mantindrà vigilant perquè es compleixi.

La limitació de la compra especulativa d’habitatge, a través de la llei d’urbanisme, en zones on la demanda està tensionada, és un dels punts més rellevants del pacte entre el Govern i els Comuns, després que els experts recalquessin que es tracta d’una mesura que és "viable i constitucional". El detall de l’acord pressupostari inclou també els següents apartats:

La inversió en Rodalies i autobusos.

L’empresa mixta Rodalies de Catalunya assumirà el traspàs de l’R1, com ja estava previst, i iniciarà també el procés per fer-se càrrec de l’R3, l’R2 Sud, l’R4 Nord i l’R16. Alhora, la Generalitat assumirà l’execució d’obres a la xarxa ferroviària i la redacció de projectes, una inversió que portarà a terme el Ministeri de Transports via encomandes de gestió. El Govern també destinarà 21 milions d’euros a reforçar la xarxa d’autobusos, ja que el caos de Rodalies ha provocat que molts usuaris es passin a la carretera.

Les ajudes al lloguer.

El paquet d’habitatge arribarà a una inversió de 1.259 milions en recursos propis de la Generalitat, un creixement elevat si atenem que en els pressupostos del 2023 era de 750 milions. Uns 300 milions es destinaran a la compra d’habitatge per a protecció oficial, 300 milions més seran per a ajudes al lloguer i 150 milions per rehabilitar 150.000 habitatges per destinar-los al parc públic. A aquests fons se sumaran 600 milions més de l’Institut Català de Finances (ICF) per a habitatges i 50 milions més per a rehabilitació. Les ajudes al lloguer arribaran a 50.000 llars més a Catalunya. També s’apujarà el límit d’ingressos màxims per accedir a aquestes ajudes fins als 36.279 euros per família i s’actualitzarà el preu màxim dels lloguers que podran ser coberts amb aquestes ajudes perquè a Barcelona se situï en els 1.135 euros mensuals (ara és de 900) i a la resta de Catalunya en els 855 euros mensuals (ara és de 600). El 2025 van rebre ajudes unes 95.000 llars, que són el 13% del total d’inquilins. El pla és que de cara al 2027 s’arribi als gairebé 200.000, una cobertura del 25%.

Llei de barris.

Un altre dels acords firmats és duplicar la dotació anual de la llei de barris perquè es passi dels 200 milions anuals als 400 milions. L’objectiu és que cada any es rehabilitin 40 zones degradades de Catalunya en lloc de 20, com fins ara havia concebut el Govern.

Les beques menjador.

La Generalitat invertirà 100 milions d’euros a atorgar 100.000 noves beques menjador en els pròxims dos cursos: 50.000 en el curs 2026-2027 i 50.000 més en el curs 2027-2028. Segons els Comuns, així es cobrirà fins al 30% dels alumnes, un increment notable si es té en compte que ara arriben al 18%, però no prou per cobrir tothom que està en risc de pobresa, que són el 36%.

La plantilla educativa.

A les aules, s’incrementarà en un 20% la plantilla de docents destinats als centres de màxima complexitat, s’impulsarà un "pla de xoc" per millorar la comprensió lectora dels alumnes i es contractarà 158 psicopedagogs més, mentre que es crearan 60 nous grups de grau mitjà i bàsic de formació professional.

Les llistes d’espera.

El Govern elaborarà un pla per reduir les llistes d’espera i aconseguir que les primeres visites estiguin dins del període establert per al 70% dels usuaris i que no superin els 67 dies. En les proves diagnòstiques, almenys el 75% de les persones seran ateses quan toca en un termini no superior als 50 dies. I quant a l’activitat quirúrgica, el temps d’espera no podrà superar els 30, 45 o 60 dies, en funció del procediment, en els casos de neoplàsies i cirurgia cardíaca. No obstant, Albiach va assegurar que l’Executiu no ha "garantit" que pugui aconseguir-ho. "No està blindat, ens han dit que hi ha la voluntat", va assenyalar la líder dels Comuns.

El xec menstrual i de preservatius.

Notícies relacionades

Els propietaris s’oposen al veto a la compra especulativa

González Amador usa la condemna del fiscal per demanar l’absolució

Totes les "persones menstruants" que tinguin entre 12 i 25 anys rebran un xec de 25 euros a l’any per comprar productes per a la menstruació i un altre bo anual de 25 euros per a joves d’entre 16 i 25 anys per comprar preservatius.

D’altra banda, s’ha acordat un pla amb 30 milions d’euros per lluitar contra el sensellarisme, 10 milions per a polítiques de memòria democràtica, l’equiparació de les famílies monoparentals amb les nombroses quant a l’exempció de preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques i 40 milions per a l’Agència Catalana de Cooperació.