El Suprem decidirà si BCN pot cobrar la seva ‘taxa Amazon’

L’Ajuntament defensa als tribunals la legalitat de la seva taxa davant l’Associació Espanyola d’Empreses de Missatgeria, l’entitat UNO Organización Empresarial Logística y Transporte, l’Associació Espanyola de l’Express i la Càrrega Aèria, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, l’Associació Espanyola de l’Economia Digital (Adigital), l’entitat Seur Geopost i l’Autoritat Catalana de la Competència. Totes entenen que la taxa "genera inseguretat jurídica i no disposa de la cobertura legal necessària" perquè la consideren "un impost encobert", una tesi que també va avalar el TSJC.

La política fiscal barcelonina pretén gravar l’ús de l’espai públic que fan les empreses de transport i repartiment a domicili de productes comprats a través del creixent comerç electrònic. L’Ajuntament defensa que aquest ús ha de tributar, mentre que els operadors de paqueteria i les autoritats de competència critiquen que el tribut "genera una discriminació en favor dels comerços amb establiments oberts al públic que fan repartiment a domicili". La resposta del consistori és que es tracta de "situacions substancialment diferents i que, per tant, justifiquen un tracte diferenciat".

Malgrat que les sentències del TSJC van concloure que la taxa "infringeix el principi de lliure circulació de mercaderies", una magistrada va assenyalar que discrepava amb el sentiment majoritari del tribunal a través d’un vot particular. L’ordenança fiscal que regula la taxa Amazon barcelonina va entrar en vigor l’estiu del 2024 i va comptar amb el suport de Barcelona en Comú, el PSC, ERC, Junts i Cs. Va ser una de les condicions del republicà Ernest Maragall al govern Colau-Collboni per recolzar els pressupostos del 2020.

Al seu dia, el consistori va deixar entreveure que recorreria davant el Suprem: "Respectem els pronunciaments judicials, però en canvi discrepem clarament d’aquest", va expressar la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet. Quan es va aprovar, el consistori va anunciar que només afectaria els operadors postals que facturessin més d’un milió d’euros anuals i que tan sols suposaria un 1,25% de l’activitat d’aquestes empreses. Va calcular que recaptaria un màxim anual de 2,6 milions d’euros.

El Suprem s’haurà de pronunciar sobre si és lícit que la taxa tingui en compte, com pretén l’Ajuntament, els ingressos bruts d’Amazon. La taxa modula el grau d’ús que cada operador postal fa dels espais i la càrrega tributària que comporta en funció d’aquests ingressos. Una mesura que rebutja el sector de la missatgeria, però que va avalar el vot particular de les sentències del TSJC, que va assumir que "les activitats reconegudes per Amazon Road Transport Spain SL tenen encaix dins del que es consideren enviaments postals".El Suprem s’haurà de pronunciar també sobre si és lícit que la taxa tingui en compte per al seu càlcul, com pretén l’Ajuntament, els ingressos bruts d’Amazon. La taxa modula el grau d’ús que cada operador postal realitza dels espais, i per tant la seva càrrega tributària, en funció d’aquests ingressos. Una mesura que rebutja el sector de la missatgeria però que sí que va avalar aquest vot particular de les sentències del TSJC, que va assumir que "les activitats reconegudes per Amazon Road Transport Spain, S.L. tenen encaix dins del que es considera com a enviaments postals ja que organitza els enviaments amb criteris d’eficàcia postal, els distribueix entre els centres logístics i els dona curs".

Caixers automàtics

Notícies relacionades

L’operació Catalunya recobra el protagonisme del judici als Pujol amb la declaració de Villarejo

Sobre el DAO

L’Ajuntament invoca la jurisprudència del Tribunal Suprem per assimilar la taxa Amazon a les taxes dels caixers automàtics. Considera "plenament aplicable" la doctrina de l’alt tribunal que reconeix "l’existència d’un aprofitament especial del domini públic generador de benefici econòmic per a les entitats [bancàries] titulars", esgrimeixen les interlocutòries del Suprem.L’Ajuntament, de fet, invoca la jurisprudència del Tribunal Suprem per assimilar la ‘Taxa Amazon’ a les taxes que tributen els caixers automàtics. El consistori considera "plenament aplicable" la doctrina de l’alt tribunal per la qual reconeix "l’existència d’un aprofitament especial del domini públic generador de benefici econòmic per a les entitats [bancàries] titulars", esgrimeixen les interlocutòries del Suprem.

Una última qüestió discutida és l’exempció del pagament de la taxa que el consistori dona a Correus o als operadors amb ingressos inferiors a un milió d’euros, criticada per les sentències del TSJC perquè "no justifiquen la desigualtat en el tractament tributari". L’argument de l’Ajuntament defensa "la mínima incidència de la seva activitat en el domini públic", de manera que contraposa el model de Correus o de petits operadors al de les empreses que "generen un ús intensiu i extraordinari del domini públic".Una última qüestió discutida és l’exempció del pagament de la taxa que el consistori dona a Correus o als operadors amb ingressos inferiors a un milió d’euros, que va ser criticada per les sentències denn l TSJC per "no justificar la desigualtat en el tractament tributari". L’argument de l’ajuntament passa per defensar "la mínima incidència de la seva activitat en el domini públic", contraposant així el model de Correus o de petits operadors al de les empreses que "generen un ús intensiu i extraordinari del domini públic".