El Rei destaca el "brillant" recorregut del país en 47 anys de Constitució

La recomanació va arribar després d’admetre que es viuen "temps difícils i incerts" que "encara fan més visibles les imperfeccions". Tot i això, no creu que s’hagi d’atribuir a "una menor vigència de l’ordenament constitucional", sinó a aquest "afany per continuar progressant" per tenir cada vegada més una "realització més plena" dels "principis i valors" que representen la Carta Magna. El discurs va ser aplaudit per tot l’hemicicle dret menys els quatre diputats de Podem, que només es van aixecar de l’escó per ensenyar samarretes reivindicatives. Com que era un dia especial, la llista de convidats era àmplia: membres de l’Executiu, diputats i senadors, expresidents del Govern i els pares de la Constitució. I una absència que crida l’atenció, però: Joan Carles I.

Absència de l’emèrit

El rei emèrit no va ser convidat a la cerimònia malgrat ser el cap d’Estat el 1978, quan es va aprovar la Carta Magna. El seu fill tampoc el va convidar al novembre als actes pels 50 anys de la monarquia parlamentària. La seva imatge ni tan sols es va incloure en l’exposició inaugurada dimarts a l’edifici del Congrés, titulada Un projecte, un consens, un país de drets i llibertats. Els Reis la van visitar després de la cerimònia i van poder veure molts episodis històrics viscuts entorn de la Carta Magna, però en cap hi apareixia el pare de Felip VI. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO de fonts parlamentàries, l’agència Efe va fer una primera tria de fotografies del seu arxiu i la va passar a la secretaria d’Estat de Relacions amb les Corts (dependent del ministre Félix Bolaños), que va ser la que va fer una selecció que després van supervisar tant la Mesa del Congrés (amb representants del PSOE, Sumar i el PP) com la Zarzuela. Ningú hi va posar objeccions.

El Rei també va remarcar l’origen democràtic de la Constitució i va situar la legitimitat del text en "la voluntat del poble espanyol lliurement expressada a les urnes". Aquesta "credencial democràtica", va dir, explica la seva durada i la seva capacitat per articular la convivència política des de 1978. El Rei va recordar que la Carta Magna no va ser el projecte d’una part contra l’altra, sinó el fruit de l’"esperit de concòrdia que va impulsar el procés constituent".

Notícies relacionades

Ni el 2023 ni el 2025 es van demanar els comptes bancaris de Montoro

Illa descarta una crisi de govern i una qüestió de confiança

Felip VI va defensar el contingut material de la Constitució, a la qual va atribuir la consolidació de "la llibertat, la igualtat, la justícia, la solidaritat, el pluralisme, la unitat i la descentralització juntament amb la cohesió territorial". Aquestes idees, va assenyalar, són les que han convertit el text del 1978 en el marc de la convivència democràtica i han permès a diverses generacions créixer dins d’un sistema de drets i llibertats. El Monarca també va apel·lar a la memòria del terrorisme i a la gent que es va mobilitzar contra la violència quan va recordar l’assassinat del professor Francisco Tomás Valiente per ETA i les manifestacions ciutadanes amb les mans pintades de blanc, que, va dir, van expressar un no a la violència, al terror i a la barbàrie, i van representar els valors constitucionals que han sostingut el sistema durant totes aquestes dècades.

Per la seva banda, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va reivindicar l’"excepcionalitat sense pal·liatius" de la Carta Magna, tot i que va avisar de l’"erosió institucional per què travessa el món" i dels riscos que tenen les democràcies: "No ens enganyem, no pensem que estem fora de perill". Armengol, a més a més, va posar en valor l’"heroïcitat col·lectiva" que va suposar arribar a un text constitucional de consens després de la dictadura.