Rufián topa amb ERC pel front d’esquerres però creix en popularitat

¿Per què insisteix en aquesta aposta, per a la qual no té aliats? La pregunta és pertinent, com també ho és si continua comptant amb el suport per continuar sent portaveu al Congrés de qui sempre ha sigut el seu gran valedor, Oriol Junqueras.

Un dels primers problemes que ha encès la polèmica és la indefinició, en si mateixa, de la proposta que ha traslladat. Al principi, es va entendre que demanava una coalició electoral de partits a l’esquerra del PSOE, però després Rufián ho va matisar. Del que es tracta, doncs, és d’intentar fer "una cosa diferent" des de l’espectre polític de l’esquerra per mirar d’evitar que el pròxim Govern sigui de coalició entre populars i extrema dreta. Ho va plantejar així: "Si guanyen el PP i Vox ens passaran per sobre, i qui digui el contrari menteix". Fonts pròximes al diputat republicà diuen que el que pretén la proposta, fonamentalment, és "generar un debat" entre un "electorat adormit" que, si no es desperta, serà una autopista per a l’extrema dreta.

El sotrac intern

La proposta de Rufián ha sacsejat el seu partit, que viu immers en un procés de reconstrucció després de la lluita fratricida que va viure el 2024. ERC actualment dona suport estable al PSC al Parlament i al PSOE al Congrés, de manera que difícilment es pot permetre, a més, diluir-se en un magma d’esquerres. La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, va mirar de tallar el debat de soca-rel: "ERC es presentarà amb les sigles d’ERC". La idea, doncs, és exercir més que mai d’"esquerra nacional arrelada" a Catalunya. L’entorn de Rufián admet que el debat pot ser que generi "incomoditat", però afegeix: "Per fer coses noves, de vegades s’ha de generar incomoditat". En qualsevol cas, asseguren que no han rebut cap toc d’atenció.

Aval de Tardà

Al partit hi ha partidaris de la proposta, liderats per Joan Tardà, excompany de Rufián al Congrés i un pare polític per a ell. Aquesta setmana va defensar que, davant l’"avenç del feixisme", s’han de buscar "espais conjunts entre sobiranistes i independentistes d’esquerres i aliances amb les esquerres dels pobles de l’Estat". També hi ha bastants detractors, que recorden que en cap full de ruta aprovat per la militància es preveu aquesta aliança d’esquerres. "Fa quatre dies vam celebrar un congrés i no hi ha hagut debat [intern] sobre aquesta possibilitat", recorden. "És un projecte personal abocat al fracàs", afirmen els més crítics. El mateix Rufián ha admès que no ha portat aquesta proposta davant els òrgans del partit.

La relació amb la direcció

La direcció d’ERC mira de relativitzar la qüestió. No volen polèmiques. "Coincidim [amb Rufián] en el diagnòstic", assenyala una veu autoritzada, que és la preocupació compartida per l’auge de la dreta. En canvi, no coincideixen en la recepta; és a dir, consideren que Esquerra no ha de voler tenir "cap paper" en la reconfiguració de les esquerres a escala estatal. ¿I Junqueras? "No hi ha hagut discussions. Ell s’estima més deixar que les coses es posin al seu lloc de mica en mica", apunta una persona que el coneix bé. La direcció tampoc amonesta el seu diputat perquè, en el fons, la polèmica situa ERC en el focus i li permet disputar el vot amb altres formacions com els Comuns.

El futur en la formació

Notícies relacionades

L’Església catalana cedirà immobles al Govern per a vivenda social

Govern i ERC negocien un consorci que obligui a complir les inversions

Rufián fa temps que va deixar de generar unanimitat a ERC i no és només atribuïble al paper de vers lliure. El 2024, quan el partit es va partir en dos, tothom es va haver de mullar. Ell va triar el bàndol de Junqueras, i això li va originar detractors. A més, el grup del Congrés d’ERC es va fracturar i l’ambient no s’ha recuperat mai. Tot plegat ha derivat, actualment, en una situació com a mínim peculiar: mentre la seva popularitat interna en l’organització ha disminuït, la seva notorietat i valoració en el conjunt de l’Estat és més alta que mai. Després de la polèmica, el dubte és raonable: ¿s’ha de continuar confiant-li la nau a Madrid o no?

Hi ha opinions per a tots els gustos, però un denominador comú: la polèmica sobre el front d’esquerres el beneficia més que no pas perjudica. La direcció ja l’ha ratificat en públic –"si vol ser candidat ho serà", va dir Alamany– i ell s’ha mostrat disposat a seguir. Si algú vol disputar-li el lloc, sempre pot forçar una votació interna. ERC no celebra unes primàries competides per elegir el candidat a les generals des del 2011.