El Govern debat un impost als patrimonis superiors a 100 milions

La fiscalitat és un dels assumptes en què s’ha encallat més l’agenda del Govern. Amb més d’una clatellada al Congrés, principalment pel desmarcatge del PNB i Junts del bloc d’investidura, però també per diferències en el si de la mateixa coalició, entre el PSOE i Sumar. Malgrat això, el debat amb l’objectiu d’una progressivitat fiscal més gran no ha deixat d’estar latent i el soci minoritari vol obrir una bretxa per aplicar un nou impost als "ultrarics". De moment es tracta de fer "pedagogia", segons assenyalen fonts del Ministeri de Drets Socials, que també avancen que proposaran els pròxims dies l’anomenada taxa Zucman.

Es tractaria de gravar amb un 2% anual els patrimonis superiors a 100 milions d’euros i permetria a Espanya recaptar fins a 5.200 milions, segons els seus càlculs. Amb això, el departament que dirigeix Pablo Bustinduy assenyala que es finançaria la renda universal per criança. Una mesura que pretenen encaixar en el projecte de Pressupostos, però sense resignar-se a impulsar-la igualment si finalment no tira endavant. Per aquest motiu s’anticipen vies per augmentar la recaptació.

Buscar alternatives

Hisenda es desmarca de moment de la proposta encara incipient, i la vincula a un "anunci" propi de Sumar sobre el qual ni tan sols han negociat. No tant per no compartir-la políticament –sobre això eviten pronunciar-se– com per l’aritmètica parlamentària. "No hi ha majories per tocar la fiscalitat", indiquen fonts pròximes a María Jesús Montero. Això sí, les mateixes fonts traslladen que aquest 2026 caduca l’impost a la banca, de manera que deixen entreveure el debat per tapar aquest forat, que es calcula entorn dels 1.400 milions segons la recaptació prevista.

L’impost sobre el marge d’interessos i comissions d’entitats financeres per substituir l’impost temporal a la banca, que va tombar la Comissió d’Hisenda del Congrés, es va configurar per als exercicis entre el 2024 i el 2026. El de les grans fortunes per a patrimonis de més de 3 milions, per contra, es va prorrogar de manera indefinida a expenses d’una revisió de la tributació patrimonial. Precisament, en l’acord del Govern de coalició s’estableix la revisió d’aquest impost "amb l’objectiu d’avançar cap a una nova tributació de la riquesa en el marc del model de finançament autonòmic per mirar de posar fi a la competència fiscal deslleial entre territoris".

"Amb un impost del 2% als patrimonis de més de 100 milions d’euros, a Espanya podríem finançar una prestació universal per erradicar la pobresa infantil. [Gabriel] Zucman i el seu equip compten amb el nostre país com a aliat i sens dubte farem tot el que estigui a les nostres mans per mirar de fer avançar aquest debat", assenyalava el ministre de Drets Socials després d’entrevistar-se la setmana passada a París amb l’artífex d’aquest impost i el seu equip. S’estima que a Espanya hi ha mig miler de fortunes amb patrimonis per sobre dels 100 milions.

Exemples europeus

El soci minoritari es mira al mirall de França, un país on aquesta taxa es va debatre intensament per als Pressupostos, si bé finalment l’Assemblea la va rebutjar. El Congrés també ha propiciat sonades derrotes a l’Executiu en matèria fiscal, com en el decret per a la pròrroga de l’impost a les energètiques de fa un any. Així mateix, no hi va haver consens per portar al paquet fiscal la pujada del dièsel, una de les fites del pla de recuperació, l’incompliment de la qual es va traduir en el fet que la Comissió va decidir congelar 1.100 milions d’euros dels fons UE que havia de rebre Espanya en el cinquè desemborsament.

Notícies relacionades

L’Església catalana cedirà immobles al Govern per a vivenda social

Govern i ERC negocien un consorci que obligui a complir les inversions

La fractura entre els socis de Govern en matèria d’habitatge, i amb altres grups parlamentaris, també té a veure amb la fiscalitat. Des de l’IVA als lloguers turístics fins a l’enfocament dels incentius fiscals als propietaris que prorroguin els contractes de lloguer sense apujar els preus. Pel que fa a aquesta proposta de la part socialista, el soci minoritari es va mantenir ferm exigint l’obligatorietat de no tocar els preus, cosa que la Moncloa van titllar d’"inconstitucional" després de consultar-ho amb l’Advocacia de l’Estat.

Per intentar desbloquejar la negociació, el Ministeri d’Habitatge, que dirigeix Isabel Rodríguez, ha plantejat als grups parlamentaris combinar incentius de fins al 100% per als propietaris que abaixin el preu del lloguer i desincentius per als que l’apugin. Es tractaria de "modular" la deducció general del 50% de les rendes en l’IRPF per a qui apugi el preu. Sumar ho continua considerant insuficient perquè més que un càstig en l’IRPF ho interpreten com una simple correcció dels actuals incentius. "Els propietaris ja disfruten d’un 50% de rebaixa en l’IRPF, de manera que desincentivar fiscalment per pujades del lloguer només és una reducció del privilegi fiscal", assenyalen.