El Govern torna als pressupostos del 2023 i perd capacitat de despesa

El 2026 va arrencar amb una pròrroga pressupostària, sense poder comptar amb els 4.000 milions extres que es van afegir el 2025, una situació que s’enquistarà fins que l’Executiu que lidera Salvador Illa aconsegueixi alinear ERC i els Comuns per crear uns nous comptes públics. La previsió del Govern és que la negociació amb els seus socis, que comença avui de manera oficial amb els Comuns, avançarà de forma ràpida i que les xifres podran quedar aprovades pel Consell Executiu la setmana del 16 de febrer, amb la intenció que la Cambra catalana les convalidi abans del mes d’abril i entrin llavors en vigor.

La normativa preveu que, en cas que no s’aprovin nous pressupostos, el Govern podrà impulsar suplements de crèdit per finançar les despeses "recurrents i ineludibles". Igual com ja va fer el 2024, quan es van afegir 2.137,7 milions d’euros als comptes de la Generalitat, el 2025 el Govern va pal·liar l’absència de nous pressupostos amb l’aprovació de fins a tres ampliacions de crèdit per incorporar més fons, de forma extraordinària, als comptes del 2023, per garantir la cobertura dels serveis públics i les despeses urgents.

El primer es va impulsar al març, per 2.168 milions d’euros, i va servir per finançar les despeses ordinàries de personal de l’Administració. El segon, que es va aprovar a l’abril i va ser de 1.301 milions d’euros, es va destinar a consolidar la pujada de sou dels funcionaris, a despeses en educació i sanitat, a les mesures en habitatge, a les ajudes per als agricultors impactats per la calamarsa i a articular el projecte d’ajudes a les empreses afectades per la guerra aranzelària dels EUA. I l’últim, que es va acordar al maig, per valor de 468 milions d’euros, es va centrar a rehabilitar habitatges i a ampliar la plantilla de l’Agència Tributària de Catalunya, alhora que va permetre una inversió addicional per reforçar el català, l’anglès i les matemàtiques a les escoles.

Tots tres van permetre afegir un total de 3.936,7 milions d’euros a les arques públiques, que provenien del que la Generalitat va ingressar com a avançaments del 2025 i de la liquidació del 2023. Cadascun va tenir la seva pertinent negociació amb els socis, cosa que va donar a l’Executiu d’Illa un marge per governar el primer any sense gaires ensurts.

Però per al Govern l’hora de la veritat arriba aquest 2026. L’any que ve hi ha dues conteses electorals a la vista, les eleccions generals i les municipals, i en una doble disputa de vots és pràcticament inviable que les forces polítiques s’avinguin a un acord que donaria aire al Govern en plena campanya electoral i que serviria perquè el PSC encarés amb una bombona d’oxigen les catalanes previstes per al 2028 amb un escenari de plena estabilitat.

Les condicions

El calendari del Govern era que, en el dia d’avui, els pressupostos d’aquest any ja estiguessin aprovats pel Consell Executiu i que només quedés pendent el debat parlamentari. Però l’ingrés a l’hospital del president Illa i el caos de Rodalies han fet que el pla voli pels aires. Ni l’Executiu podia negociar amb aquestes circumstàncies, ni els socis volien exhibir acords en plena tempesta política, amb peticions de dimissió pel mig. Però, lluny dels focus, les converses s’han anat donant, la relació està consolidada i els compromisos i línies vermelles són clars.

Notícies relacionades

Una jutge de Barcelona imputa ex alts càrrecs del CNI i la Guàrdia Civil per l’espionatge amb Pegasus i Candiru

L’Aragó, camp de proves

Els Comuns ja han posat sobre la taula les seves demandes: prohibir la compra especulativa, 1.200 milions per a habitatge, doblar les ajudes al lloguer, multiplicar per dos els recursos per revitalitzar els barris, ampliar les beques menjador, doblar la xarxa d’autobusos i més recursos per a Rodalies, reduir a la meitat les llistes d’espera a la sanitat i que el Govern actuï d’ofici en la rehabilitació d’habitatges. Les converses avancen en sintonia amb la Conselleria d’Economia, que dirigeix Alícia Romero, en la qual hi ha més preocupació per com es mou Esquerra. Els republicans continuen insistint que no s’asseuran a negociar fins que el PSOE no exhibeixi un compromís amb la seva proposta que Catalunya pugui recaptar íntegrament l’IRPF, però també ja han ensenyat les seves cartes per a quan així sigui: la gigafactoria d’IA projectada a Móra la Nova; una línia ferroviària orbital que uneixi Vilanova i la Geltrú amb Mataró sense passar per Barcelona, i una llei de pobles per dotar de més recursos els municipis petits.

El Govern també es prepara per alinear els sindicats i les patronals en aquest acord pressupostari, de manera que pugui recollir les seves demandes en els números d’aquest any. Una imatge que Illa ja va perseguir des de l’oposició i amb la qual ara pretén certificar que, malgrat la seva minoria, gaudeix d’una majoria sòlida que li proporciona estabilitat. S’haurà de veure si amb dues setmanes n’hi ha prou per alinear tots els actors i si Rodalies no torna a fer-ho anar tot en orris.