Milers d’usuaris de Rodalies surten al carrer per reclamar un servei digne

La manifestació de la tarda va arrencar a l’Estació de França, seu de les oficines d’Adif –el gestor de la infraestructura ferroviària–, amb el lema Sense trens dignes no hi ha futur. El sentiment unànime era d’estar-ne tips per la precarietat del servei, que, si bé ara està en boca de tothom, fa dècades que dura. "Hem tocat fons", va denunciar la portaveu de Dignitat a les Vies, Anna Gómez. El gran problema, segons va assenyalar, és que els constants retards i avaries dels trens han acabat per perjudicar fins i tot la salut dels usuaris. "Se’ns ha acabat la paciència, ens han portat al límit físicament i psicològicament. Arribem tard a la feina, arribem tard a la universitat, arribem tard a conciliar... Arribem tard a la vida", va indicar.

La protesta va avançar per la Via Laietana i en poc més d’una hora es va donar per acabada. Va ser freqüentada, però no multitudinària, tenint en compte que fins a 400.000 persones utilitzen diàriament els trens de Rodalies a Catalunya. En l’anterior gran manifestació en contra del funcionament de Rodalies, el 2007, la policia va xifrar els manifestants en 200.000, una xifra que els organitzadors van apujar a 700.000. Hi va haver diversos elements que van anar en contra de la convocatòria. El primer, la divisió de la protesta en dues manifestacions diferents. El segon, que la de la tarda es va celebrar a la mateixa hora en què es disputava el Barça-Mallorca.

Amb més o menys gent, els manifestants van combinar càntics de frustració i ràbia amb tocs d’humor. Es va sentir: "Renfe i Adif, fora del país", "Volem un Rodalies que arribi cada dia" i "No hi ha paciència per a tanta incompetència", entre altres proclames. En els discursos finals, el president de Promoció del Transport Públic (PTP), Adrià Ramírez, va demanar que tots els governs s’hi involucrin per millorar el que ara mateix és un "servei indigne". A més, va advertir que als usuaris ja no els valen anuncis constants de pluges de milions. També volen informadors a totes les estacions quan la situació es complica: "Volem qualitat de vida: la mobilitat és un dret". Exigeixen, en definitiva, un "canvi radical" de la situació actual.

La solució de la independència

La manifestació del matí, convocat per l’ANC i el Consell de la República, també va exhibir l’enrabiada per Rodalies, però es va arribar a una conclusió diferent. L’"única solució" al problema, segons els organitzadors, és "la independència". La marxa va arrencar al migdia des del monument a Rafael Casanova amb la mateixa destinació: la plaça Sant Jaume. En el recorregut es van registrar moments de tensió, especialment al pas per la Prefectura Superior de Policia a la Via Laietana. S’hi va sentir "fora les forces d’ocupació" i "la policia tortura i assassina". Un grup de manifestants va cremar una bandera espanyola a prop de l’edifici.

La crisi de Rodalies, que, de forma gairebé unànime a Catalunya, s’atribueix a la falta d’inversió de l’Estat, en les últimes setmanes ha donat aire al moviment independentista, que fa anys que busca un element cohesionador que li torni la força al carrer. El president de l’ANC, Lluís Llach, va denunciar que la crisi ferroviària és només una de les "humiliacions que l’Estat imposa contínuament". L’entitat ha vist en el caos dels trens un element per desgastar els governs socialistes a Madrid i a Barcelona. Llach va demanar als partits independentistes que deixin de recolzar "el PSC-PSOE i provoquin un avanç electoral com més aviat millor amb caràcter plebiscitari".

El Govern reconeix el malestar

Rodalies no és només un maldecap per als usuaris, sinó també per al Govern, que veu com s’ha convertit en la seva principal font de desgast. L’Executiu d’Illa, que va arribar al poder prometent abans que res capacitat de gestió, s’ha vist de vegades desbordat pel problema. Són diversos els partits que han demanat la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Conscient de la situació, ahir el Govern va voler expressar la comprensió per l’organització de les protestes.

El conseller de Presidència, Albert Dalmau, va prometre que el seu Govern "serà qui ho arreglarà una vegada per totes". Ho farà, va assegurar, fent inversions en les vies, renovant trens i assumint la gestió integral, que ara encara està en mans de l’Estat a través de Renfe. "El traspàs no té marxa enrere", va assenyalar. També Paneque va assumir el compromís d’invertir "amb la màxima rapidesa possible". Durant la protesta va anunciar la reobertura del servei de les línies R13, R14 i RT1.

Els partits de l’oposició també van aprofitar les protestes per marcar perfil. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va sol·licitar que la Generalitat rescindeixi el contracte a Renfe per la "deixadesa" en el servei i va reclamar que siguin els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) el que assumeixin tota la responsabilitat. El president d’ERC, Oriol Junqueras, va lamentar "el tracte humiliant" que rep Catalunya i va recordar que el seu partit va ser el que va posar sobre la taula el traspàs de la gestió de Rodalies a la Generalitat.

La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, va assegurar que pressionaran la Govern d’Illa perquè els trens siguin un "tema central" en els pròxims pressupostos catalans. Finalment, el diputat de la CUP Dani Cornellà va acusar l’Executiu català de "tapar les vergonyes" del Govern de Pedro Sánchez.

Notícies relacionades

El Congrés dona el vistiplau a la llei contra la multireincidència amb el ‘sí’ del PSOE i els partits de la dreta

ERC pacta amb el Govern central la creació de 90 noves places de jutges a Catalunya per al 2027

Reobertura de línies

Rodalies va reobrir ahir el servei de les línies R13, R14 i RT1. Així ho va anunciar la consellera Sílvia Paneque en una publicació a les xarxes socials, on va celebrar un «nou pas endavant en l’estabilització del sistema» ferroviari català.Tal com va explicar, la reobertura de l’R13 afavorirà 1.200 viatgers i l’RT1 permetrà la mobilitat de 450 persones entre Tarragona-Reus-la Plana. Alhora, a l’eix Barcelona-Lleida per Reus, l’R14 permetrà millorar el servei per a 2.400 passatgers.A la normalització d’aquestes línies s’hi afegeix la recuperació del servei de l’R4 entre Martorell i l’Hospitalet de Llobregat, després que la circulació es veiés interrompuda dijous pel despreniment d’un terraplè a Sant Feliu de Llobregat.També es va reportar una incidència a l’R2 Sud i l’R14 entre Cunit i Vilanova i la Geltrú a causa d’un incendi pròxim a la via que va mantenir la circulació de trens interrompuda temporalment. El tram va tornar més tard a la normalitat.