Ricardo Barceló, director d’‘El Periódico de Aragón’: «Vox travessa línies vermelles que el PP no pot sobrepassar»

Quan se li pregunta per les enquestes, que apunten que guanyarà el Partit Popular, Barceló assenyala que els 28-30 escons que aconseguirien els populars els «obligarien a pactar amb Vox si no es vol trencar aquest bloc de partits –el bloc de trinxeres entre esquerra i dretes– que, per salut democràtica i per reduir la crispació que hi ha en la ciutadania, seria convenient començar a extingir». Es mostra partidari de «buscar acords que siguin més estables i que no depenguin tant dels extrems».

El periodista apel·la a la capacitat d’arribar a acords que ha caracteritzat sempre la regió: «Aragó s’hi juga molt. S’hi juga tenir uns pròxims quatre anys que estiguin marcats per la ultradreta o tenir uns quatre anys una mica més tranquils, sense estridències». Ricardo Barceló s’expressa amb claredat: «Quan Vox va sortir del Govern d’Aragó, el PP es va treure un pes de sobre. És un soci incòmode i estrident, travessa línies vermelles que el PP no pot sobrepassar en cap moment si es vol postular com un partit de centredreta».

En relació amb el previsible mal resultat que podria aconseguir el Partit Socialista, Barceló qualifica de «solvent» la campanya electoral de Pilar Alegría, tot i que admet que «l’efecte nacional li està passant factura». «La inèrcia dels casos de corrupció i de masclisme en el PSOE no l’està ajudant en res com a candidata», afegeix. Recorda també que, davant els indicadors econòmics i inversions internacionals que exhibeix habitualment Jorge Azcón, la socialista «ha centrat la seva campanya en la defensa dels serveis públics, en la sanitat i l’educació, com a pedra angular».

El director d’El Periódico de Aragón analitza en Un café en las alturas alguns dels grans reptes que en clau política afronta Aragó. La despoblació, l’envelliment i l’escassetat de mà d’obra són desafiaments importants per a la regió i raons per les quals qüestiona la política d’immigració de Vox: «Aragó és una comunitat que necessita població, que necessita gent al seu territori, per escassetat de mà d’obra, però també per despoblació». «Hi ha números rurals que necessiten tenir aquestes famílies i aquests nens que mantinguin vives les escoles rurals, i les empreses estan desesperades intentant buscar mà d’obra qualificada i no qualificada», conclou.

Barceló s’atura també en el nou model de finançament autonòmic, que tant distancia Jorge Azcón, bel·ligerant amb la proposta del Govern, i Pilar Alegría, que el defensa com a beneficiós per a Aragó. Assegura que «els aragonesos volen certeses sobre el que els correspon» i veuen que «hi ha greuges comparatius respecte a territoris com Catalunya, amb els quals tradicionalment hem tingut desacords».

Notícies relacionades

Alícia Romero: "Hem de donar esperança. Catalunya ha de guanyar de tant en tant"

El cas contra Errejón segueix endavant tot i la renúncia de Mouliaá

«En aquest sentit, és veritat que Azcón té aquí una carta electoral que és molt més difícil de defensar per Alegría, que, d’alguna manera, segueix els postulats de Pedro Sánchez», afegeix.

En relació amb la lectura en clau nacional dels comicis, el director d’El Periódico de Aragón assenyala que Sánchez i Feijóo «s’hi juguen bastant». Recorda que de les eleccions d’Extremadura «ha sortit una foto fixa en la qual el PP depèn de Vox i això pot marcar una inèrcia en el PP» de cara a la seva estratègia de futur en cites electorals posteriors com les de Castella i Lleó o Andalusia. «Aquests executius [regionals] entre el PP i Vox poden marcar quin és el full de ruta que estableix Feijóo i l’estratègia d’atac de Pedro Sánchez de cara a les generals», conclou.