El PSOE es protegeix i el PP té por de repetir l’amarga victòria d’Extremadura

Per segona vegada en no gaire més de dos mesos, el PP s’enfronta a una possible victòria amarga o agredolça mentre que el PSOE surt a l’abisme d’un pèssim resultat electoral, com ja els va passar a tots dos a Extremadura. Les repercussions dels comicis aragonesos amenacen les dues formacions i, fins i tot, el Govern d’Espanya, malgrat que tant a Ferraz com a la Moncloa ja assagen un tallafoc assegurant que aquestes eleccions no tindran un efecte estatal.

El PSOE torna a contenir la respiració. La formació aspira a aguantar i a quedar per sobre del seu terra històric del 2015, quan va aconseguir 18 diputats (ara en té 23). A més, el president del Govern, Pedro Sánchez, s’avalua directament havent enviat com a candidata una de les seves principals ministres, Pilar Alegría, que va ser portaveu de l’Executiu fins fa menys de dos mesos. L’experiment es repetirà a Andalusia amb la vicepresidenta María Jesús Montero.

La direcció federal i la Moncloa volen perimetrar el resultat a les fronteres regionals i es remeten al passat recent per confirmar-ho: "En les autonòmiques del 2023, el resultat va ser molt dolent i tot just un mes i mig després, en les eleccions generals, ningú no s’esperava el resultat que va acabar obtenint el PSOE", remarca la cúpula socialista en conversa amb aquest diari.

Una part important del PSOE, tot i que de moment més silenciosa, considera que aquests comicis continuaran desgastant Sánchez, com ja va passar a Extremadura. Sobretot perquè són la segona fita d’una complicada cursa d’obstacles que seguirà a Castella i Lleó al març i culminarà a Andalusia a tot estirar al juny. "El resultat de l’Aragó i, sobretot, el d’Andalusia pesarà directament sobre Sánchez: és com si ell fos el candidat en els dos comicis", asseguren. Aquesta part del partit considera que el Govern "és més una rèmora que un valor" a l’hora de sumar vots en les diverses eleccions autonòmiques.

L’accident d’Adamuz, el caos ferroviari a Catalunya i a l’alta velocitat i la polèmica sobre la proposta de finançament autonòmic pesen negativament en l’ànim dels socialistes aragonesos, que podria ser que no es mobilitzessin gaire diumenge. De fet, és la possible abstenció de bona part de l’esquerra el que ha sembrat el pànic entre els socialistes. Ferraz respon que el nou finançament suposaria per a l’Aragó més de 630 milions d’euros addicionals, una cosa a la qual renuncia el president popular Jorge Azcón per "pur sectarisme". I aspiren a "esquivar el fum, el soroll i la crispació" perquè se sàpiga "com està sent de positiva la gestió del Govern sobre tots els territoris".

El cost per a Feijóo

El PP, per la seva banda, té por que es pugui repetir el que va passar el 21 de desembre passat a Extremadura, quan la incontestable victòria en les eleccions autonòmiques de María Guardiola –que va obtenir més del 40% del vot i un avantatge considerable sobre el PSOE– es va veure entelada pel gran ascens de Vox, amb qui encara no s’ha arribat a cap acord per a la investidura. En el millor dels casos, el president aragonès, Jorge Azcón, si no fallen les previsions demoscòpiques, gaudiria d’una victòria, però dependria de Vox més que fa tres anys. Els d’Abascal es mantenen a l’alça, molt per sobre d’un 15% del vot en tots els territoris, i això no fa sinó revaloritzar les seves cartes negociadores.

Notícies relacionades

Alícia Romero: "Hem de donar esperança. Catalunya ha de guanyar de tant en tant"

El cas contra Errejón segueix endavant tot i la renúncia de Mouliaá

L’avançament electoral portat a terme per Guardiola, primer, i per Azcón, després, responia idènticament a la impossibilitat d’arribar a un acord pressupostari amb l’extrema dreta, que també servia al PP per carregar-se de raó en la crítica a Sánchez per continuar sense aprovar i ni tan sols presentar Pressupostos. Però el veredicte de les urnes no ha servit per desencallar la relació amb Vox a Extremadura, i tampoc no sembla que ho hagi de fer a partir de dilluns a l’Aragó.

Les dues cites avançades han alterat l’arrencada d’un cicle electoral que podria culminar l’any que ve amb els comicis generals (si Sánchez aconsegueix finalment esgotar el mandat) i que en principi s’havia d’estrenar amb les eleccions a Castella i Lleó el 15 de març, i més endavant a Andalusia. Un Vox embalat i envalentit no és la millor notícia per als presidents populars Alfonso Fernández Mañueco i Juan Manuel Moreno.