Alícia Romero: "Hem de donar esperança. Catalunya ha de guanyar de tant en tant"
En matèria de finançament, ¿han arribat on volien?
Un mes després de prendre possessió del càrrec de consellera em vaig entrevistar amb la vicepresidenta María Jesús Montero per complir l’acord d’investidura al màxim. Feia dotze anys que el model havia caducat i, amb el temps, s’havia tornat més desigual i injust. La distància entre comunitats autònomes és enorme pel que fa al finançament de les competències homogènies: sanitat, educació i drets socials. No s’entén aquesta disparitat. Per això hem treballat molts mesos amb el Govern i amb ERC, i ja tenim sobre la taula una bona proposta.
¿Per què és bona?
L’Estat aporta 21.000 milions d’euros al sistema. Són més recursos per corregir els desequilibris entre comunitats i compensar les que estem infrafinançades, com és el cas de Catalunya, la Comunitat Valenciana o Múrcia. I també perquè el model és més transparent, més senzill i més flexible. Canvia el paradigma: deixa de basar-se en la despesa i passa a basar-se en l’ingrés.
O sigui...
Les comunitats ja no estendran la mà perquè se’ls pagui el que gastin. A partir d’un cistell de tributs, es calcularà quin és el percentatge dels ingressos que ens quedarem per a les nostres competències. El model és més adult. Hi ha corresponsabilitat. A Catalunya tenim una gran capacitat d’autogovern, i sistemes com aquest ens interessen.
Llavors, ¿això vol dir que han arribat on volien?
Jo havia dit en algun moment que estaríem satisfets amb 17.000 o 18.000 milions, i el Govern n’ha acabat posant 21.000. Per tant, Catalunya guanya més del que pensàvem. No m’esperava aquests 4.700 milions que ens corresponen.
¿Quan es notarà el canvi?
Sabem que tenim una sanitat d’excel·lència, però alhora els serveis públics estan en tensió. En educació, cal millorar la inversió. Encara tenim mil barracons a Catalunya. Hem d’avançar en l’educació inclusiva. I en l’atenció a la dependència, les llistes d’espera són massa llargues. Si s’aprova aquest any, tot això tindrà efecte el 2027. És a dir, el nou pressupost ja podrà incorporar aquests recursos.
Si hi ha pressupost...
L’oportunitat la tenim ara i l’hem d’aprofitar. Hem de donar esperança a la gent. I bones notícies. Catalunya ha de guanyar de tant en tant. Fa massa temps que no guanyem.
Aquestes setmanes de caos a Rodalies no ajuden.
La gent ho ha estat patint cada dia. Aquesta és la raó per la qual no es pot deixar passar aquesta oportunitat. I, respecte al pressupost, nosaltres ja tenim la feina feta.
També hi ha més actors, no obstant.
Els Comuns ja s’han obert a les negociacions per al del 2026. Cal agrair-los la generositat i la responsabilitat.
¿I ERC?
Esperem complir allò que tenim pendent per seguir amb la negociació. És molt important tenir pressupostos. Hem estat prorrogant els crèdits del 2023, sense suplements, i tenim problemes de tresoreria. El 2023 el Govern era diferent. No existien departaments com per exemple el Departament d’Esports. El conseller Berni Álvarez té compromisos –el Grand Départ del Tour de França, la Copa de la Reina de bàsquet a Tarragona...– i necessita saber com els ha de gestionar.
¿La seva idea de fiscalitat no espanta els inversors i foragita el talent?
Estem a punt de rebre un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona que ens ajudarà a trobar solucions. Amb tot, l’impost sobre successions, molt criticat per la dreta, ja bonifica el 95% de l’activitat econòmica. I els agricultors se’n beneficien. Una limitació és que no tenim tota la capacitat normativa que voldríem. Per exemple, no podem fer grans modificacions de l’impost sobre el patrimoni.
Això es pot resoldre amb els acords sobre finançament.
Necessitem marge per bonificar, desgravar... N’estem parlant amb el Govern. Sigui com sigui, el 2024 vam rebre més de 1.000 milions d’inversió estrangera a Catalunya.
Notícies relacionades¿Quines perspectives diria que es poden obrir a un territori amb comunicacions deficients, incertesa industrial i despoblació rural?
Les infraestructures són el gran repte que tenim. En els pròxims anys augmentarem molt les inversions. Tot i així, hi ha fortaleses evidents; per començar, una universitat. Hi estem fent una aposta clara. Ha de continuar creixent, amb noves titulacions, sobretot vinculades a les necessitats del territori. La indústria agroalimentària és igualment potent. De fet, és la més important del país: genera el 19% del producte interior brut (PIB). Les oportunitats del sector forestal també són elevades i no estem explorant prou aquest àmbit.
