Recurs de l’expresident català

El Tribunal de Justícia de la UE dona la raó a Puigdemont i anul·la les decisions del Parlament Europeu que li van aixecar la immunitat

Els magistrats consideren que es van vulnerar els seus drets, perquè el ponent dels suplicatoris que van suspendre la immunitat era contrari a l’exigència d’imparcialitat, al ser del mateix grup que Vox

El Tribunal de Justícia de la UE dona la raó a Puigdemont i anul·la les decisions del Parlament Europeu que li van aixecar la immunitat
3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha revocat les decisions del Parlament Europeu que van aixecar la immunitat que, com a eurodiputats, tenien l’expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena cursés el 2021 el corresponent suplicatori per poder investigar-los per la seva responsabilitat en el procés. A diferència del que va determinar la primera instància europea (el Tribunal General de la UE), els magistrats consideren que es van vulnerar els seus drets, perquè el ponent dels suplicatoris que van suspendre la immunitat era contrari a l’exigència d’imparcialitat, al pertànyer al mateix grup que Vox, que va exercir l’acusació popular en el judici que es va seguir a Espanya.

Tot i que la rellevància de l’assumpte és limitada, ja que ni Puigdemont ni Ponsatí són ja membres del Parlament Europeu i que el seu processament en rebel·lia per l’1-O pot ser revocat en qualsevol moment pel Tribunal Constitucional si estima els seus recursos contra la negativa del Suprem a aplicar l’amnistia al delicte de malversació, la decisió suposa un seriós revés a la política de suplicatoris de l’Eurocambra i al criteri tant del Tribunal General de la UE, que va avalar les dedicions parlamentàries i de l’advocat general.

El setembre de l’any passat l’advocat general de la Unió Europea Maciej Szpunar va proposar al Tribunal de Justícia de la UE que rebutgés els recursos dels tres processats; entenia que com que ni Puigdemont ni Ponsatí són ja eurodiputats les seves impugnacions havien de ser sobresegudes, igual com la de Comín, però en el seu cas, entrant en el fons de l’assumpte, ja que ell va ser reelegit membre del Parlament Europeu el 9 de juny del 2024, malgrat que el seu nom no es va incloure en la llista de candidats electes a Espanya notificada a la Cambra i l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, va esgrimir aquesta circumstància davant el Suprem per mirar que s’apliqués l’amnistia al seu client.

Segons l’advocat general, el Tribunal General no va incórrer en cap error al concloure que no s’havia vulnerat el dret dels diputats al fet que el Parlament tracti els seus assumptes imparcialment i equitativament, tot i que el ponent que es va designar per als tres expedients amb què es va resoldre el suplicatori pertanyés al mateix grup polític que Vox, partit que va exercir l’acusació en el judici que es va seguir a Espanya contra els líders del procés que van resultar condemnats. Idèntica decisió adopta respecte al fet que el president de la Comissió d’Assumptes Jurídics (JURI) fos l’espanyol Adrián Vázquez, la imparcialitat del qual va ser posada en entredit pels recurrents.

Notícies relacionades

Per a Szpunar, el Tribunal General tampoc va incórrer en error en la interpretació i aplicació de les normes relatives a la decisió de suspendre la immunitat parlamentària ni en l’apreciació de l’impacte de les decisions del Parlament en els drets fonamentals dels diputats. Això ratifica que, com va dir el TGUE, el procés penal seguit a Espanya «no tenia com a objecte perjudicar l’activitat política dels diputats del Parlament i, en conseqüència, la independència» de la Cambra europea.

Va proposar també que es rebutgi l’al·legació relativa a la falta de claredat de les decisions del Parlament Europeu, perquè segons el seu parer no hi ha dubte que la concessió del suplicatori va suposar que «la immunitat dels diputats se suspengués en tots els Estats membres i no exclusivament a Bèlgica i el Regne Unit», com argumentava la defensa de Puigdemont.