¿Com queda la situació de Puigdemont després de la sentència del TJUE sobre la immunitat? ¿Quins procediments continuen pendents?

Com que Puigdemont ja no és eurodiputat, la nul·litat de les decisions per les quals es va concedir el suplicatori cursat pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, per poder investigar-lo pel ‘procés’, li suposa poc més que la gratificació personal de veure com la justícia europea li dona la raó. Aquestes són les claus de com està la seva situació judicial i de quan pot canviar.

La sentència d’aquest dijous ni tan sols modifica la situació de Puigdemont en el cas que tornés a Espanya, perquè hauria de ser detingut, en compliment de l’ordre de detenció nacional que encara té vigent per la seva responsabilitat en el ‘procés’. El Tribunal Constitucional va rebutjar aixecar aquesta mesura cautelar abans de resoldre el recurs d’empara que l’expresident català va presentar contra la negativa del Suprem a aplicar l’amnistia al delicte de malversació pel qual està processat en rebel·lia. El TC considera que retirar de manera urgent l’ordre decretada en el seu dia pel jutge Llarena buida de contingut la impugnació que ha de resoldre.

Puigdemont havia intentat que el TC li la retirés al·legant l’informe de l’advocat general de la UE que avalava l’amnistia, però precisament la sentència coneguda aquest dijous diu el contrari, ja que en el cas de la immunitat havia proposat el contrari aquesta figura procedent del dret alemany, que fa una proposta de resolució que el TJUE no està obligat a seguir, com ha passat amb la immunitat.

La negativa del Suprem a aplicar l’amnistia al delicte de malversació, en entendre que entra dins de les excepcions que recollia la mateixa llei del perdó, ja és en mans del Tribunal Constitucional a través del corresponent recurs d’empara interposat per Puigdemont. Des del tribunal, tal com va avançar EL PERIÓDICO, es vol esperar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï sobre la mateixa amnistia abans de resoldre tant la seva impugnació com la dels altres processats en rebel·lia, Toni Comín i Lluís Puig, i la dels condemnats per l’1-O, el president d’ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i els ‘exconsellers’ Raül Romeva i Dolors Bassa. El TJUE sol avisar amb un parell de mesos d’antelació de quan farà pública una sentència. D’aquí que a Espanya es calculi que no es conegui fins a l’abril.

Per què el TC decideix ara esperar la justícia europea quan va rebutjar fer-ho quan ho sol·licitaven els magistrats de sensibilitat conservadora del mateix tribunal? Perquè d’aquesta manera els magistrats que conformen la majoria progressista pretenen evitar que el Suprem pugui acudir a Europa si, com tothom espera, s’acaben estimant els recursos d’empara de Puigdemont i de la resta de processats i condemnats en la seva mateixa situació i s’aplica l’amnistia al delicte de malversació. En aquest cas, als primers se’ls aixecaria l’ordre de detenció i als segons, la pena d’inhabilitació que continuen complint.

La sentència que espera el TC abans de resoldre els recursos d’empara pendents és la que ha de dictar el TJUE en relació amb l’amnistia. En concret, la justícia europea ha de determinar si perdonar el desviament de diners públics per a un referèndum il·legal —fets que van ser jutjats pel Tribunal de Comptes— vulnera els interessos de la Unió Europea i, per tant, està vetat. També si passa una cosa similar en perdonar els membres d’una presumpta cèl·lula dels Comitès de Defensa de la República (CDR) a la qual es van intervenir substàncies susceptibles de convertir-se en explosius.

Durant les dues vistes que es van celebrar a Luxemburg el passat 15 de juliol, la Comissió Europea va defensar que si l’amnistia beneficiava els socis del Govern, es podia considerar una autoamnistia, que estaria vetada pels valors de la Unió. L’advocat general de la UE que va examinar el cas, en canvi, va descartar aquest argument i va proposar al TJUE avalar la mesura impulsada per l’Executiu de Pedro Sánchez.

Notícies relacionades

El Tribunal de Justícia de la UE dona la raó a Puigdemont i anul·la les decisions del Parlament Europeu que li van aixecar la immunitat

Un TC unànime rebutja aixecar l’ordre de detenció que pesa sobre Puigdemont

Un cop es pronunciï la justícia europea, tot quedarà en mans del Tribunal Constitucional a través de la resolució dels recursos d’empara. Si, com s’espera, en línia amb l’aval que va concedir a la mateixa llei, en declarar-ne la constitucionalitat, considera que s’ha d’aplicar també a la malversació, el Suprem haurà d’estendre l’efecte de la llei al delicte pel qual van ser condemnats els líders independentistes i es va processar en rebel·lia Puigdemont, Comín i Puig.

Per la seva banda, el Tribunal de Comptes, que va deixar paralitzada la sentència que estava a punt de dictar per la responsabilitat comptable en què podrien haver incorregut 35 líders independentistes i alts càrrecs de la Generalitat pel 1-O, haurà d’actuar en coherència amb la resposta que el TJUE doni a la qüestió prejudicial que ell mateix li va plantejar. En la proposta de resolució de l’advocat general de la UE, el que declarava per a la responsabilitat comptable era extensible a la malversació; queda per veure què fa el TJUE quan dicti sentència, cosa que s’espera a l’abril.