El Rei demana als nous jutges que defensin el dret internacional

El Rei va demanar ahir als nous jutges que exerceixin la seva funció des d’una "nítida perspectiva europea" i d’acord amb el dret internacional, amb els drets humans com a "referent obligat", i que siguin un "exemple constant de rectitud" per garantir el bon funcionament del sistema constitucional. Felip VI va presidir el lliurament de despatxos als 121 jutges de la 74a promoció, en un acte a Barcelona juntament amb la cúpula del poder judicial, encapçalada per la seva presidenta, Isabel Perelló, la fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, diversos consellers del Govern i el ministre de Justícia, Félix Bolaños.

"Paràmetres ètics"

En el seu discurs, en què va intercalar unes paraules en català, el Monarca va recalcar la importància del dret internacional i va enaltir el "valor de referent interpretatiu obligat" de la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de la Carta de les Nacions Unides, de l’entrada en vigor dels quals se celebra el 50 aniversari. "Sent jutges espanyols, sou també jutges europeus. L’exercici de la vostra funció no seria complet sense el coneixement i l’aplicació d’aquesta part essencial del nostre ordenament jurídic que és el dret de la Unió Europea", va remarcar Felip VI. Als nous jutges, el Rei els va recordar que assumeixen a partir d’ara "la tasca de contribuir a preservar l’Estat social i democràtic de dret", que és una responsabilitat "enorme".

Per això els va reclamar que es guiïn "d’acord amb els més estrictes paràmetres ètics" i que siguin "exemple constant de rectitud", perquè en depèn, a parer seu, "el respecte degut" al poder judicial. En la mateixa línia la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) els va recordar que les seves decisions "afectaran els drets i llibertats dels ciutadans, els seus béns i la resolució adequada dels seus conflictes".

A més, Perelló va advertir als nous jutges de la situació actual de la justícia i del "greu dèficit" de magistrats que pateix Espanya, amb una mitjana d’11 jutges per cada 100.000 habitants, davant els 17 d’altres països membres d’Europa. Així, va insinuar que el recent projecte de creació de noves places judicials "és una bona notícia", però "que no aborda, ni resol, el problema de fons", fet que és una crítica velada a l’actuació del ministre de Justícia, Félix Bolaños.

Notícies relacionades

Òmnium reivindica Muriel Casals 10 anys després de la seva mort

El Govern suavitza la moratòria contra els desnonaments per salvar les pensions

Catalunya és la comunitat que rebrà més jutges, amb un total de 39 magistrats nous, cosa que és el 32,2% del total. La majoria dels 121 nous jutges que van rebre ahir el seu despatx són dones, 85, fet que representa el 70,25%. Es tracta d’un perfil que es va repetint des del 1997. L’edat mitjana dels togats d’aquesta promoció és de 29 anys i han dedicat cinc anys i quatre mesos a preparar l’oposició. A més, vuit de cada deu (78,45%) no tenen cap jurista entre els propparents. Només el 6,03% té un magistrat en la família, i el 15,52% restant procedeix d’entorns familiars en què hi ha altres professionals jurídics, sobretot advocats.

L’enquesta portada a terme per l’Escola Judicial també reflecteix que quatre de cada deu nous jutges (38,79%) provenen de famílies en què cap dels progenitors té estudis superiors, un percentatge superior al 35,34% dels casos en què tant el pare com la mare són llicenciats. En el 25,86% restant, només un dels dos progenitors té un títol universitari. Tenint en compte el lloc de residència habitual, Andalusia torna a ser la comunitat autònoma que més jutges aporta (29). La segueixen Catalunya i Madrid (17).