El PP guanyaria les eleccions a l’Aragó però continua necessitant Vox

Segons el sondeig, elaborat entre el 15 i el 28 de gener, desapareixerien de les Corts d’Aragó el Partit Aragonès (PAR) i Podem, que obtindrien l’1,2% i el 2,5% dels vots, respectivament. I el PSOE de Pilar Alegría es quedaria lleugerament per sobre del seu mínim electoral, entre 18 i 20 diputats. La Chunta Aragonesista, amb Jorge Pueyo com a candidat, creixeria i recolliria part del descontentament amb el PSOE passant dels seus actuals 3 escons a entre 4 i 5. També IU-Sumar milloraria els seus resultats de les autonòmiques del 2023 passant d’un diputat a entre 2 i 3. I la coalició Aragó-Terol Existeix es quedaria en 2 o 3, lleugerament per sota dels seus 3 actuals.

Ni amb quadripartit

Així, el PP només podria aconseguir la majoria absoluta de la mà de Vox i arribaria de forma folgada a entre 39 i 42 diputats, segons les forquilles del sondeig per als dos partits. El bloc d’esquerres no arriba a la barrera de la majoria absoluta ni sumant-hi el PSOE (18-20), la CHA (4-5) i IU-Sumar (2-3), que obtindrien entre 24 i 28 escons. Tampoc sumant-hi Terol Existeix, que defensa els seus orígens progressistes, arribaria la majoria absoluta i, a tot estirar, assoliria els 31 diputats amb un nou quadripartit.

L’enquesta assenyala que el 62,6% dels aragonesos afirma que anirà a votar "amb tota seguretat" el 8 de febrer, cosa que reflectiria un lleuger descens de la participació en aquests comicis respecte a la mitjana de les últimes convocatòries, que se situa per sobre del 65%. El sondeig detecta que els votants més mobilitzats i fidels als seus partits són a la dreta. Però també assenyala un alt grau d’indecisió, i fins i tot un 20% dels enquestats respon que "no ho sap o no contesta" a qui votaria si les eleccions se celebressin demà.

L’estimació de vot situa de nou el PP com a primera força política a l’Aragó, però detecta que Azcón no aconseguiria el seu objectiu amb l’avanç electoral d’obtenir una majoria absoluta, o una suma de forces suficient que li permetés governar sense Vox després del "bloqueig" dels dos últims exercicis, en què els de Santiago Abascal van passar de formar part del Govern a trencar amb el PP i no aprovar-li els pressupostos del 2025 i el 2026.

Terol Existeix

El PP d’Azcón aspirava a arribar als 34 escons que donen la majoria absoluta amb algun dels socis que el va acompanyar en la investidura del 2023 més enllà de Vox, com Terol Existeix o el PAR. Però l’enquesta del GESOP augura la desaparició del PAR de les Corts i reserva un paper modest per a Terol Existeix, que no serviria de suport al PP.

Segons la intenció directa de vot, el PP aconseguiria un 24,6% de sufragis, seguit pel PSOE, set punts per sota (17,8%), i amb Vox en l’11,7%. La CHA seria la quarta força política en intenció directa de vot (5,6%), seguida d’IU-Sumar (3,8%) i Terol Existeix (2,7%).

Notícies relacionades

L’informe d’Adif i les caixes negres, claus en la investigació d’Adamuz

El caos difícilment evitable de Rodalies

Per edats, la intenció directa de vot dels joves situaria Vox com a primera força, amb un 22,1% dels vots. Per als més grans de 65, les forces del bipartidisme es reparteixen el protagonisme, amb el PP liderant amb un 31,1% i el PSOE amb un 24,4%, seguits de Vox amb un 7,5%. El PSOE només lidera en la intenció directa de vot en els adults joves, d’entre 30 i 44 anys.

En el cas del PP són quasi el 73% dels seus votants els que preveuen repetir la seva elecció, tot i que hi ha una transferència de gairebé l’11% cap a Vox. El PSOE només retindria el 55% dels votants del 2023.