Feijóo reclama a Brussel·les que revisi la regularització de migrants de Sánchez

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha elevat a Brussel·les la seva ofensiva contra la regularització extraordinària de persones migrants impulsada pel Govern de Pedro Sánchez. A Zagreb, on aquest cap de setmana es reuneix la cúpula del Partit Popular Europeu (PPE), Feijóo ha demanat a la Comissió Europea que "analitzi" la mesura i que "qüestioni" l’Executiu pel fet de considerar que xoca amb la normativa del Pacte de Migració i Asil i amb les "recomanacions europees".

En la trobada de líders conservadors, el dirigent popular va carregar contra el que defineix com una regularització "massiva, sense control ni garanties", resultat d’un pacte del Govern amb Podem, que no haurà de passar pel Congrés. A més, segons la seva tesi, tindrà "conseqüències nocives per a Espanya i tot Europa" i, sobretot, un possible "efecte crida" a la frontera sud del continent, que considera que acabaria afectant el conjunt de la UE. En una declaració conjunta subscrita ahir, els principals dirigents del PPE critiquen la legalització d’immigrants i defensen que "la solidaritat sense control és una negligència política intolerable", tot i que no citen, en el text, el cas d’Espanya.

La Comissió Europea, de moment, s’ha mantingut en una posició prudent. El comissari europeu d’Interior i Migració, Magnus Brunner, va confirmar aquesta setmana que Brussel·les està "al corrent" de la llei aprovada a Espanya, però va evitar valorar-ne la legalitat o l’adequació a la política migratòria europea. El comissari, del PPE, va apuntar que la regularització "és responsabilitat dels estats membres", perquè es tracta de persones que ja resideixen en territori comunitari tot i que hi han arribat d’una manera irregular.

Brunner va insistir que la prioritat de la UE passa per "prevenir" i lluitar contra la migració il·legal", però va matisar que el cas espanyol es refereix a població ja assentada. En aquest marc, va assenyalar que competeix als governs nacionals decidir com aborden la migració legal i les necessitats de mà d’obra. De fet, el Govern defensa que el procés busca ordenar la situació administrativa dels qui ja viuen a Espanya i impulsar-ne la integració social i laboral. La iniciativa permetria regularitzar prop de mig milió de persones migrants que residien a Espanya d’una manera irregular, amb requisits com una permanència continuada i l’absència d’antecedents o d’una amenaça per a la seguretat. Malgrat la cautela de Brussel·les, el PP ha optat per portar el torcebraç al terreny comunitari. La direcció popular ja havia formalitzat aquesta ofensiva al Congrés amb una pregunta parlamentària centrada en la legalitat de la iniciativa en el marc europeu. El partit intenta situar el debat en un terreny europeu i reforçar la idea que la gestió migratòria, fins i tot sent competència nacional en diversos aspectes, té efectes compartits en l’espai Schengen.

Aquesta ofensiva conviu, però, amb una evolució del discurs popular durant l’últim any. El tomb es va fer especialment visible després de la presentació del seu "pla migratori" a Barcelona, l’octubre del 2025, amb un enduriment del to que va aproximar el PP als postulats que té Vox en aquesta matèria. Malgrat les crítiques, els populars van donar els vots el 2024 per a l’admissió a tràmit de la iniciativa legislativa popular destinada a regularitzar migrants que resideixen a Espanya sense papers. I va ser durant els governs de José María Aznar quan es van aprovar dues de les sis regularitzacions fetes al país des de l’arribada de la democràcia.

Notícies relacionades

Feijóo carrega contra la regularització d’immigrants de Sánchez: «No és humanitat, és electoralisme per comprar votants»

Sánchez acusa el PP de rebutjar la regularització de migrants per pressió de Vox i els demana tornar al «sentit comú»

Cita de Zagreb

A la cita a Zagreb, anomenat "retir de líders" per acordar i coordinar les prioritats del PPE amb vista al 2026, hi van assistir nombrosos caps de Govern de la UE, inclosos l’alemany Friedrich Merz, el grec Kyriakos Mitsotakis i el polonès Donald Tusk.