La inversió en la xarxa de trens a Espanya segueix al nivell de fa 15 anys

El tràgic accident d’Adamuz, que ha deixat 46 víctimes mortals i més d’un centenar de ferits, ha revifat el debat sobre la inversió ferroviària a Espanya. Segons les xifres de despesa pública corresponents als últims 15 anys divulgades pel Ministeri de Transports, la inversió en les dues modalitats de la xarxa –convencional i d’alta velocitat– va disminuir sensiblement entre el 2012 i el 2013, després del crac immobiliari i financer que va començar el 2008, per posteriorment estancar-se durant vuit anys. El 2010, les xifres oficials mostren una despesa de 5.117 milions d’euros en la infraestructura ferroviària, que es va mantenir relativament estable, en 4.826 milions, el 2011.

Malgrat que els nivells d’inversió es van anar recuperant progressivament al llarg del començament d’aquesta dècada, la despesa actual no supera la que es va destinar a la xarxa fa 15 anys, 5.117 milions d’euros, malgrat els importants avenços en tecnologia i l’encariment de les matèries primeres que va tenir lloc durant aquests temps. A això és necessari afegir-hi que, d’acord amb les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la inflació que hi va haver entre l’any 2010 i el 2025 és del 38,7%. El 2012, el primer any del Govern del popular Mariano Rajoy, les dades mostren que hi va haver una davallada del 18,21% en la inversió, amb 3.947 milions gastats l’any esmentat. És el 2013, però, quan comença la veritable caiguda, quan va disminuir la quantitat un 48,51% fins a 2.032 milions d’euros. Des d’aleshores, fins a vuit anys després, comprenent la major part de la legislatura del PP i el començament del mandat del socialista Pedro Sánchez, la despesa en els sistemes ferroviaris no va tornar a superar 2.000 milions d’euros i es va produir un palès estancament molt per sota dels valors que s’havien destinat a la xarxa durant la dècada anterior.

L’any amb menys inversió de l’Estat va ser el 2016, amb 1.375 milions dedicats a la infraestructura. Comparant la xifra amb les dades del 2010, es produeix una caiguda del 73,12% en la despesa. El 2021, l’últim any de l’estancament, 1.798 milions d’euros van ser dedicats a les vies, i el 2022 la quantitat va ascendir fins a 2.411 milions d’euros. Des de llavors, fins al novembre de 2025, s’ha produït un augment del 94,77% en la inversió, amb 4.696 milions d’euros invertits fins a l’onzè mes de l’any passat.

Les retallades

Les dades del pressupost del Ministeri de Transports corresponen a l’estancament en la inversió. Segons les xifres oficials, el 2010, el ministeri va dedicar 4.598 milions d’euros a la partida d’inversions. Cinc anys després, el 2015, la quantitat esmentada havia disminuït fins a 2.250 milions, més d’un 50% de caiguda. La xifra va continuar caient, fins a registrar el nivell mínim el 2019, amb 1.794 milions d’euros, per posteriorment anar recuperant-se progressivament i arribar a 3.522 milions d’euros el 2022.

El president del Consell General d’Enginyers Industrials, César Franco, considera que la caiguda es deu a la confluència de dos factors: "l’austeritat posterior a la crisi i la prioritat en els projectes". "La inversió fins al 2012 es deu principalment a obra nova en projectes d’alta velocitat. Després de la crisi, cau la inversió pública en infraestructures i el ferrocarril pateix", explica.

Notícies relacionades

El Govern deixa fora de la moratòria antidesnonaments els petits propietaris per atraure Junts

El Parlament demanarà la dimissió de Paneque pel caos de Rodalies

Un "deute tècnic"

En aquell moment, atesa l’ estretor econòmica que patia Espanya, Franco detalla que la infraestructura es va mantenir en funcionament, però "les renovacions integrals de gran volum van quedar ajornades". A conseqüència de l’aturada, es va anar creant "un deute tècnic en la infraestructura". "No n’hi ha prou amb posar al dia la inversió, sinó que cal actualitzar tots aquells elements que s’haurien d’haver anat renovant amb temps", assenyala l’expert. Quant a l’accelerada en les inversions vista a partir del 2022, l’especialista recorda que gran part dels fons esmentats provenen dels Next Generation.