¿Què va fallar en el relat del Govern durant el caos de Rodalies? Cinc experts analitzen la comunicació política durant la crisi

«El control dels fets i de la situació no el té la Generalitat, però l’enuig ciutadà s’adreça a ells, perquè són els que surten a donar la cara», resumeix Lluís Pastor, doctor en Periodisme i professor de comunicació a la UAB i a la UOC. Aquesta dissociació entre qui pot actuar i qui assumeix el cost polític és, per als cinc experts consultats per EL PERIÓDICO, el punt de partida d’una crisi que ha anat creixent amb el pas dels dies.

Aquestes són les claus que expliquen el caos, segons els especialistes:

Per Carles Pont, professor director acadèmic del Màster en Comunicació Política de la UPF, aquest és el «problema mare» de tota la crisi: «La Generalitat respon davant els ciutadans de Catalunya, mentre que Renfe respon davant els espanyols; això fa molt més difícil ordenar el relat», afirma. Més encara, incideix el professor, en una situació en què l’Executiu no té tota la informació en mans de Renfe i Adif i tampoc el control operatiu. «La Generalitat ha mirat d’explicar-ho tot amb la informació que tenia, però com que no tenen el poder absolut, s’han quedat penjats», apunta també en aquesta línia Pastor.

Aquesta dificultat estructural es va veure agreujada pel context polític. PSC i PSOE comparteixen sigles i això va condicionar el to del Govern en els primers compassos de la crisi. «Van ser tebis a l’hora d’assenyalar responsabilitats i van evitar atacar formalment el Ministeri», coincideix Ana Sofía Cardenal, catedràtica de Ciència Política de UOC. Aquesta falta d’imposició, comenta Cardenal, va repercutir en la credibilitat de l’Executiu i va ajudar a crear la sensació que la responsabilitat era tota seva.

En un context marcat per la incertesa amb els trens, l’experta en comunicació política Aurora Masip considera que hauria estat òptim enviar un missatge clar que existia un pla alternatiu de transport en autobusos, més que no pas anunciar inversions a les quals la gent «no dóna crèdit». «Una foto amb tots els operadors d’autocars junts en una reunió amb Govern per preparar un pla B hagués servit per transmetre unitat i reforçar la idea que van tots a una, va faltar escenificar aquesta part», comenta Masip, que va ser també portaveu del Govern durant la gran crisi ferroviària del 2007 i 2008 després de l’enfonsament al túnel del Gornal a l’Hospitalet.

Segons l’opinió de Pastor, el Govern va desplegar des del primer moment una estratègia de comunicació de crisi, amb la consellera Sílvia Paneque al capdavant de les intervencions. No obstant, sosté, la situació no es va tractar igual des del Govern central. «El gran problema és que el Ministeri de Transports no ha volgut tractar Rodalies com una emergència d’Estat», diu l’especialista. Mentre no es dugui a terme, afegeix, «no hi haurà una comunicació eficaç», també a causa del carrusel de veus entre el Ministre, el secretari d’Estat, el portaveu de Rodalies i la consellera. «No pots estar saltant de diferents agents que parlen, necessites una persona referent», critica Pastor.

La falta d’un lideratge comunicatiu clar és un dels elements més repetits en l’anàlisi. Generalitat, operadors i Ministeri han comunicat de forma paral·lela, sense una jerarquia definida ni un interlocutor únic. Pont ho resumeix amb un concepte, que és la «irresponsabilitat compartida»:«Han parlat molts actors alhora i no ha quedat clar qui manava». En comunicació de crisi, el primer pas és centralitzar totes les comunicacions en una sola persona. Tant Pastor com Puente apunten aquí d’exemple la pandèmia de la covid, quan Fernando Simón assumia tot el relat, disposava de tota la informació i donava compte a la ciutadania diàriament de les últimes actualitzacions.

El resultat ha sigut un relat fràgil, desmentit no només pels operadors, sinó també pels fets. «La realitat ha anul·lat el relat; tanques Rodalies per seguretat i, quan les tornes a obrir, hi ha una altra incidència. A partir d’aquí, ja has perdut», resumeix Pont. Ambel pas dels dies, el Govern ha mirat de tornar a situar la seguretat al centre del missatge, especialment durant la compareixença de Dalmau al Parlament, però la desconfiança ja està instal·lada. «Pots gestionar la incertesa unes hores, però no dies», insisteix el catedràtic de la UPF, que veu clau haver fixat un calendari per a la tornada a la normalitat del servei abans, ja que durant la primera setmana no hi havia data.

Per a Cardenal, també ha tingut cert impacte l’absència del líder natural, el president Salvador Illa, de baixa mèdica i amb les seves funcions delegades a Dalmau. Tot i així, l’experta reconeix que Paneque ha resolt bé el problema «comunicativament», malgrat la «deslleialtat» que han evidenciat les empreses ferroviàries i la «falta d’implicació» del Ministeri. «Potser amb Illa la coordinació hauria sigut millor, però el problema hauria sigut el mateix: fins que el Govern no controli i operi a Rodalies, no es podrà solucionar», afegeix Cardenal.

Masip introdueix un matís en aquesta qüestió. Creu que, malgrat la pressió de l’oposició per depurar responsabilitats, l’Executiu ha aconseguit fixar una idea que li permet sortir del bucle del retret. «Han fet bé a instal·lar el missatge que això ha servit per dir: ‘ara som aquí per solucionar-ho», reconeix la també exdirectora de comunicació del Govern, que recorda que el desgast per Rodalies s’alimenta d’anys de desinversió, on els altres partits també han sigut corresponsables.

L’accident de Gelida, que va costar la vida a un jove maquinista i que va ser l’inici del caos, va coincidir amb l’impacte emocional del tràgic sinistre ferroviari de Còrdova. Això va complicar encara més la comunicació, ja que el clima ja era molt tens i sensible. Els experts valoren que Dalmau, Paneque i la consellera d’Interior, Núria Parlon, es desplacessin al lloc en el primer moment, però creuen que després va faltar més presència visible sobre el terreny. «Les rodes de premsa en sales institucionals no conviden el ciutadà a pensar que s’està treballant», apunta Pont.

En aquest sentit, els experts també creuen que una compareixença del ministre Óscar Puente des de Catalunya hauria reforçat la percepció d’implicació per part de l’Estat. De fet, és un dels principals retrets de l’oposició, que demanen la seva dimissió, al costat de la de Paneque. Els professionals consultats,però, contextualitzen la seva absència per la gravetat de l’accident de Còrdova, en el qual van morir 46 persones. «Ningú es podia esperar que coincidirien dos fets d’aquesta magnitud, sens dubte no hi va ajudar», reconeix Pastor.

La crisi no s’explica només per l’ocorregut en les últimes setmanes. Pere Jurado, especialista en comunicació política i medi ambient, recorda que el malestar ciutadà venia de lluny i els usuaris ja havien esgotat la seva paciència. «Tot es va atribuir al fet que estàvem en obres i algunes incidències que començaven a denunciar-se no estaven només relacionades amb això; no es va calibrar bé la situació», apunta. «La mala coordinació en la comunicació ha tingut més a veure amb una falta d’anticipació que amb un problema de gestió, ja sabien que era un tema sensible», insisteix, posant d’exemple la crisi ferroviària del 2008, de la qual Masip va ser portaveu.

Jurado remarca a més un cost menys visible. Quan el tren deixa de ser una opció fiable, molts usuaris recorren al cotxe privat o autocars, cosa que incrementa les emissions de CO2 i erosiona la confiança en el transport públic sostenible. «El cost no és només social, econòmic i humà, també és ambiental», adverteix Jurado, que és també director de Nexo Ambiental, una consultoria d’ incidència pública en assumptes mediambientals.

Notícies relacionades

Dues estratègies sota pressió: Sánchez amb Junts, Feijóo amb Vox

Condemnat un guàrdia civil destinat a la Moncloa per emborratxar-se i fer-li un «calvo» al cap dels escortes de Sánchez

Malgrat la pressió de l’oposició, els experts coincideixen que una dimissió de Paneque no resoldria el problema de fons i que els cessaments dels alts càrrecs de Rodalies i Adif van ser només «caps de turc» per calmar les aigües i mirar de marcar perfil, sense èxit. «No té sentit assumir responsabilitats polítiques quan no es té el control del sistema», apunta Cardenal, sobre un possible cessament de la consellera. Per Pastor i Pont, demanar dimissions forma part del debat polític, però no torna la confiança dels usuaris. I tots assumeixen, però, que el paper de l’oposició ha de ser exigir-ho.

Amb tot, els experts conclouen que el problema en la comunicació d’aquesta crisi es deriva, com la resta, de la mala gestió i la falta d’inversió de la infraestructura. "No es comunica millor que una cosa que funciona bé, si no funciona bé, ja pots comunicar com els àngels, que no servirà", sentència Pont.