Els talussos amb incidències de Rodalies no van tenir obres de prevenció
Experts diuen que un bon manteniment als terraplens evitaria despreniments
El més comú és utilitzar xarxes de protecció i ancoratges o bé barreres de protecció
Els esllavissaments de terres i els despreniments de roques són les dues principals causes que provoquen incidències ala xarxa de Rodalies. De fet, quan els maquinistes exigeixen més mesures de seguretat, tot i que també esmenten els sots i els arbres en perill de caiguda, se centren sobretot a reclamar solucions per evitar esllavissaments als talussos adjacents a les vies. ¿Però, per què es produeixen tants ensorraments? ¿Tot s’explica per l’acumulació de pluja o l’origen del problema està en la falta de manteniment?
Els experts, Adif i el Govern reconeixen que, malgrat que les precipitacions incrementen el risc, la clau està en les obres de conservació de la infraestructura. "En la majoria d’ocasions, un despreniment és el resultat d’un procés acumulat de degradació geològica en què intervenen la meteorologia, però també l’estat dels drenatges i el manteniment", sosté Pere Calvet, degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya i exdirector general de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
Calvet creu que és perfectament possible posar fi a aquest tipus d’accidents geològics: "Amb unes bones tasques de conservació i prevenció, el risc es redueix pràcticament a zero". De fet, segons va poder saber EL PERIÓDICO, gairebé totes les incidències en talussos registrades per Adif es produeixen en zones on no s’havia fet cap actuació prèvia.
30 punts crítics
David Marín, propietari de l’empresa Inaccés Geotècnica Vertical, especialitzada en la consolidació i protecció contra despreniments, coincideix amb Calvet. "Quan s’actua, es nota: en un talús en el qual s’hagin fet obres, rarament apareixerà un problema greu", assegura.
La seva companyia, que treballa en tres continents però sobretot a Espanya, precisament està portant a terme alguns dels treballs en marxa en els 30 punts crítics identificats per Renfe, Adif, maquinistes i el Govern a Catalunya. "A cada talús s’ha d’aplicar una solució diferent, tot i que el més comú és utilitzar xarxes de protecció i ancoratges o barreres de protecció", detalla Marín.
Marín recorda que fa 30 anys, quan es produïa un esllavissament, es retiraven les pedres o la terra, es posava un cartell de perill i poc més: "Històricament, no se’ls prestava gaire atenció; a més, hi hatalussos que quan es van excavar no suposaven un perill però l’estat dels quals ha anat empitjorant amb el pas dels anys". "Ara, no obstant, s’està treballant molt per reduir les amenaces en carreteres i vies de tren", afirma. "Adif hi inverteix, però s’hauria de fer encara més perquè quan plou les incidències es multipliquen", afegeix.
Notícies relacionadesCalvet posa el focus en l’"antiguitat d’alguns trams" i demana més inversió: "Aquesta crisi hauria de servir per establir un model clar de gestió de les inversions a la xarxa de Rodalies que fixi com a prioritats la seguretat, la fiabilitat i la previsibilitat". "Si no hi ha el manteniment adequat, els talussos es degraden de manera progressiva", adverteix. "Per aquesta raó és important disposar d’un mètode sistemàtic per controlar i actuar en tots els punts crítics", resumeix. Aquestes polítiques són costoses, però segons Calvet, a llarg termini estalvien diners.
L’enginyer posa com a exemple les línies de Ferrocarrils a les comqrques de l’Anoia i el Bages: "Es van construir a principis del segle XX en orografies complexes i va caldre abordar actuacions molt contundents per prevenir esllavissaments de terra". Marín també destaca les obres constants per part de FGC. Fonts coneixedores de la situació, de dins del Departament de Territori, admeten a aquest diari que els Ferrocarrils gaudeixen d’un manteniment constant i detallat. Tot i així, es pot esmentar que la xarxa de Ferrocarrils té una dimensió incomparable amb la de Rodalies i Mitjana Distància, operada per Renfe.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El rearmament espanyol L’Exèrcit prepara les seves tropes de muntanya per al combat de l’Àrtic
- Dades del Govern Una de cada 10 ocupacions el 2025 va ser en primera o segona residència
- Pilar Alegría: "El PP no és el dic a la ultradreta, n’és la porta d’entrada"
- Audiència Nacional Un testimoni del cas Pujol: "Tenir compte a Andorra era quasi tradició familiar"
- Cas Koldo Ábalos es jubila per mantenir la seva família i pagar la seva defensa
