Els primers dubtes entorn del carril

El tren de carril de Gijón, ara sota la propietat de la multinacional siderúrgica ArcelorMittal, ha subministrat guies per a gairebé el 100% dels trams de la xarxa d’alta velocitat d’Espanya. A més, els seus carrils s’han instal·lat en traçats molt exigents com el de l’AVE del Desert (la Meca-Medina) i el del corredor de Namo Bharat a l’Índia. Actualment, de les instal·lacions asturianes surten les guies amb què s’està construint el nou gran corredor ferroviari de la península Aràbiga entre Oman i els Emirats Àrabs.

En tot el traçat inicial de la línia Madrid-Sevilla, inaugurada el 1992, es va instal·lar carril fabricat a Gijón, quan la planta estava en mans de la companyia estatal Ensidesa, i en les successives renovacions va tornar a utilitzar-se carril de la mateixa procedència, ja amb la propietat d’ArcelorMittal però encara sota la marca Ensidesa. No obstant, hi va haver dubtes sobre la capacitat de la factoria asturiana per subministrar guies amb les exigències de qualitat que imposava l’alta velocitat des del moment que Renfe va fer la primera comanda a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle passat.

Ho assenyala l’enginyer basc Gonzalo Martín Baranda, que va ser protagonista en els preparatius de la primera línia d’alta velocitat d’Espanya des del seu càrrec de director general d’Enginyeria de Renfe (posteriorment va ser president de Feve). En el seu llibre El AVE Madrid-Sevilla. Crónica de una aventura explica com es va gestar la primera comanda a Ensidesa, que mai havia fabricat carrils per a alta velocitat. "Hi havia una cosa que dificultava la posada en execució: la inèrcia. Ensidesa havia subministrat carrils a Renfe des que Renfe era Renfe, així que quan els vam demanar els nous carrils, van pensar que era una comanda igual. No era cert, les exigències de qualitat eren molt més altes i em van entrar dubtes sobre si serien capaços de canviar els esquemes mentals i de producció per arribar a temps a subministrar-nos el que necessitàvem. L’hi vaig comentar a Julián García Valverde (llavors president de Renfe), ell en va prendre nota, havia sigut subdirector general de l’INI, on Ensidesa era una empresa del grup, em vaig quedar més tranquil. Ell sabria com resoldre el problema".

No obstant, Martín Baranda explica que, posteriorment, a petició de la direcció de Compres de Renfe i amb ratificació del mateix García Valverde, es va sol·licitar que es diversifiqués el subministrament de carrils. Una delegació de Renfe va visitar la fàbrica de carril de Thyssen a Alemanya amb intenció de tancar una compra, però la companyia germànica no garantia els requisits exigits.

Línia Madrid-Sevilla

Notícies relacionades

El Rei recorda les víctimes d’ETA i avisa: "La memòria no és revenja"

Hisenda xifra en més de 35,5 milions els ingressos del despatx de Montoro

Al final, Ensidesa es va encarregar de tota la comanda i va complir terminis. A la planta de Gijón es van fabricar milers de tones de carril de 60 quilograms per metre per a l’AVE Madrid-Sevilla. Sortien de fàbrica en barres de 18 metres. Aquesta longitud permetia el transport amb tren per la rampa de Pajares malgrat els radis de les seves corbes. Després, al taller de Redalsa (empresa de tecnologia de via llavors participada per Renfe i ara per Adif) se soldava el carril en barres de 228 metres de longitud i es transportaven fins a les obres de la línia Madrid-Sevilla en trens carrilers construïts per a l’ocasió. Aquests trens circulaven primer per ample ibèric per les línies convencionals i, després del pas per un intercanviador d’eixos, continuaven pel tram d’alta velocitat ja avançat. Allà eren instal·lats i soldats per l’adjudicatària.

Una part d’aquests raïls subministrats per Ensidesa fa 34 anys, amb els quals l’empresa es va estrenar en l’alta velocitat, segueixen en servei en la línia Madrid-Sevilla. Puente va assegurar que el carril fracturat a Adamuz es va instal·lar durant l’última renovació del traçat i que ArcelorMittal el va fabricar el 2023. Però encara cal confirmar si la fractura es va originar en el mateix o en la soldadura que l’uneix a un altre tram més antic.