María Goicoetxea: "El model de finançament no resol els problemes de l’Aragó"

¿Com s’afronta una campanya com aquesta des de l’esquerra?

El nostre principal objectiu, des de Podem-Aliança Verda, és posar l’esquerra aragonesa de peu. Una esquerra valenta que s’atreveixi a fer front als grans reptes que té Aragó en aquest moment com poden ser l’habitatge o l’espoli de recursos al nostre territori.

¿Entén que el votant d’esquerres pot estar desanimat per la falta d’un acord global?

Bé, nosaltres ens presentem a l’Aragó igual que ens presentem en les anteriors eleccions. Amb tot, crec que és important crear aquesta alternativa, aquesta candidatura d’esquerres que sigui capaç de mobilitzar la major part progressista possible perquè tinguin una alternativa valenta que vagi a defensar les Corts d’Aragó els drets de tots i de totes.

¿Ha sigut un fracàs no arribar a la campanya amb aquesta candidatura creada?

No, jo crec que tot és un aprenentatge. Ara tenim per davant tasques polítiques que són fonamentals i no podem deixar de lluitar per elles. La unitat no és una finalitat en si mateixa, sinó que és un objectiu per complir la consecució d’unes tasques polítiques.

¿Com creu que serà aquesta campanya per aconseguir aquesta mobilització?

Volem que es parli de la necessitat de tenir serveis públics forts. En aquests dos anys de desgovern de Jorge Azcón veiem que no s’han impulsat mesures transformadores de la vida dels aragonesos. El pressupost no ha servit precisament a enfortir els serveis públics.

La situació interna de Podem a l’Aragó és delicada. ¿Tenen por de no poder acabar mobilitzant les seves pròpies bases?

Treballem molt a consciència en aquesta situació i els resultats són molt positius. Tenim una nova direcció en què es treballa molt bé. Hi han entrat cares noves.

¿Quines són les seves línies mestres?

És fonamental que parlem dels nostres recursos naturals, de què és el que està passant a l’Aragó amb aquests macroprojectes. D’una banda tenim els parcs eòlics i, d’altra banda, els centres de dades que, a més de la destrossa paisatgística que poden provocar a les zones en què es posen en marxa, no generen riquesa al territori ni generen llocs de treball de qualitat i, a part, consumeixen una quantitat de recursos, en el cas dels centres de dades, hídriques, que és insostenible.

Azcón parteix d’una posició molt avantatjosa perquè les xifres macroeconòmiques d’atur i inversions el beneficien.

Be, jo crec que si ho preguntem als aragonesos, aquestes macroxifres econòmiques no s’han traduït amb què ells puguin llogar millor un habitatge o que puguin tenir més poder adquisitiu.

Aquesta campanya està marcada pel finançament autonòmic.

L’Aragó és un territori envellit, amb la població molt dispersa. Cal tenir molt en compte quant costen els serveis públics en el medi rural, perquè no és el mateix obrir una aula en un poblet petit o un centre mèdic o posar un metge, que fer-ho en una gran capital. Per això creiem que el model que s’ha presentat no resol els problemes de finançament de l’Aragó i que, per tant, haurien de tenir-se més en compte aquest tipus de criteris.

Notícies relacionades

Enquesta CEO: Els catalans suspenien Rodalies i aprovaven el Govern abans de la crisi dels trens

Sánchez defensa a ‘The New York Times’ la seva regularització d’immigrants: «¿Què hem de fer amb aquesta gent?»

Curiosament les zones despoblades tradicionalment no han sigut calador de vot progressista.

Aquesta és una realitat que està canviant. Coneixem bé la situació a les 33 comarques aragoneses. Amb tot, defensem el dret de cada ciutadà a rebre serveis públics de qualitat, visqui on visqui. Ja vam demostrar el nostre compromís quan vam estar al Govern de l’Aragó obrint centres rurals agrupats. No podem permetre que el model de finançament continuï sent un exercici fred de grans números que ignora la dispersió i la peculiaritat de la nostra terra. El finançament ha de ser un motor de cohesió, no un motiu de disputa territorial.