Sánchez buscarà aval parlamentari per enviar tropes a Ucraïna

Les diferents interpretacions de la Llei de defensa ha derivat a la presa de certes decisions militars sense passar pel Congrés

Sánchez buscarà aval parlamentari per enviar tropes a Ucraïna

José Luis Roca / EPC

2
Es llegeix en minuts
J. J. F.

Depenent de com es miri, no pot ser més clar i alhora més ambigu l’article 17 de la Llei Orgànica de la Defensa Nacional. "Per ordenar operacions a l’exterior que no estiguin directament relacionades amb la defensa d’Espanya o de l’interès nacional, el Govern celtral portarà a terme una consulta prèvia i obtindrà l’autorització del Congrés dels Diputats", diu. I tots els governs espanyols que han pres decisions de desplegament militar a l’exterior afirmen haver-ho seguit en el seu mandat... segons van entendre que està "directament relacionat amb la defensa d’Espanya o de l’interès nacional".

La participació en la futura Força Multinacional per a Ucraïna no està lligada a la defensa del territori espanyol, però té molt a veure amb l’interès d’Espanya. És una missió de prou amplitud perquè el president, Pedro Sánchez, a la seva tornada de la reunió amb la Coalició de Voluntaris el 6 de gener passat, anunciés que tramitarà l’autorització parlamentària. Primer pas: la reunió convocada per avui a Moncloa amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.

Altres situacions, com la participació d’Espanya en missions OTAN al Bàltic, el Mediterrani o el Flanc Est europeu, no han passat pel Congrés... tret de per la Comissió de Defensa de la cambra, davant la qual la ministra Margarita Robles ha argumentat que es tracta de treballs inclosos en l’adhesió d’Espanya al tractat i, a més, relacionades amb la defensa del país.

En la història dels enviaments espanyols de tropes no falten altres casos de decisions executives per moure tropes fora sense encomanar-se a les Corts.

De l’Iraq a la Flotilla

Notícies relacionades

El 18 d’abril del 2004, el llavors president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un dia després de la seva presa de possessió que compliria la seva promesa electoral de retirada de les tropes espanyoles de la guerra de l’Iraq. Aquesta mesura va ser presa en Consell de Ministres, sense passar abans pel Congrés. El Partit Popular va protestar considerant que s’estava alterant una altra missió internacional d’Espanya. Però l’enviament de tropes a la guerra del Golf el 2003 –decisió d’Aznar, George Bush i Tony Blair– tampoc va ser autoritzada pel Congrés.

És el cas més recent. L’octubre passat, Defensa va ordenar a l’Armada enviar el vaixell d’acció marítima Furor per donar assistència a les embarcacions de la flotilla d’activistes que navegava per ajudar la població de Gaza. El Govern no va portar la mesura al Congrés al considerar que no es tractava d’una acció bèl·lica i per tant no requeria tal autorització.