Una quota de Netflix per a cada català
Socialistes i republicans lliuren la batalla per convèncer Junts i l’opinió pública de les bondats del model pactat, del qual posen en valor que és més just i millor que no pas res.
El president, Salvador Illa, rep el líder d’ERC, Oriol Junqueras. | JORDI BORRÁS / ACN
Des que es va anunciar l’acord per a un nou finançament, els seus dos principals valedors, el Govern i ERC, s’han bolcat a defensar-lo per tots els flancs. En la bateria d’arguments que han deixat anar n’hi ha des dels més tècnics i sofisticats fins als més mundans. Per exemple, amb 4.700 milions es podria pagar una subscripció prèmium de Netflix "a cada català". A 20 euros la subscripció, de fet, se’n podrien pagar moltes més.
¿4.700 milions són molts o pocs? ¿N’hi ha prou? Com que el debat és complex, ERC ha volgut concloure la discussió recorrent a l’argument següent: és millor que no pas res. "Si algú no ho entén és perquè no té problemes per pagar el lloguer o per accedir a una hipoteca", va dir el líder d’ERC, Oriol Junqueras. Els republicans admeten que el que s’ha pactat no és el concert econòmic que van exigir al PSC en les negociacions d’investidura del 2024, però esgrimeixen que això no és motiu per renunciar a una injecció de recursos que es podrà destinar a millorar "hospitals i escoles".
El Govern hi afegeix dos elements. Mirant cap a Junts assenyala que un concert econòmic és legítim, però demanen amb qui l’aprovarien al Congrés si ja és prou difícil una majoria amb el model presentat que no implica sortir del règim comú. I quant al PP, li retreuen que l’alternativa és quedar-se amb el sistema actual caducat, atès que els populars no han presentat cap proposta.
"No hi perd cap territori"
Un altre dels dogmes dels defensors de la proposta de finançament és que deixa un model més "just", "transparent" i en què s’aplica l’ordinalitat per a Catalunya. És a dir, es reequilibrarà el balanç que resulta entre el que aporta a la caixa comuna i el que després en rep. Amb el model actual, Catalunya és la tercera a aportar i la novena a rebre.
En aquest sentit, la consellera d’Economia, Alícia Romero, valora l’augment d’equitat entre territoris, atès que la bretxa entre el que rep més i el que menys passa de 1.500 euros per habitant a 500 euros. A més, "no hi ha territori que hi surti perdent" perquè el pastís és més gros, ja que l’Estat cedeix a les autonomies gairebé 21.000 milions d’euros de les seves partides. D’aquests, el 70% anirien a comunitats governades pel PP.
Per defensar la transparència del model, ERC al·lega una altra qüestió: amb la proposta que hi ha a sobre de la taula –que encara ha de passar pel Congrés– s’hauria d’acabar el sistema actual pel qual les comunitats reben un avançament de l’Estat que, al cap de dos anys, liquiden a l’alça o la baixa segons la conjuntura econòmica.
Notícies relacionadesTot i que Catalunya s’hagi quedat tota sola defensant el nou finançament, el president, Salvador Illa, insisteix a dir que l’acord és "el millor de la història" i representa una "oportunitat única" que no es pot desaprofitar per millorar els serveis públics dels catalans, especialment tenint en compte que les eleccions generals seran, a tot tardar, el 2027, i que les enquestes són favorables al PP.
Es tracta d’un missatge especialment dirigit als partits catalans, perquè tinguin en compte que un eventual Govern del PP i Vox pot comportar obrir un llarg període en què difícilment cap força política podrà aconseguir una millora de recursos com aquesta per a Catalunya. És per això que allarguen la mà a Junts perquè no es despengi d’una negociació que considera que no es tornarà a repetir a curt termini.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
