Els exconsellers d’Economia veuen bé però millorable el nou finançament

Pere Aragonès va ser el president de la Generalitat (2021-2024) amb qui la demanda d’un nou finançament va tornar a agafar força. El seu Govern va llançar una proposta pròpia. Ell tenia una llarga experiència en les finances públiques, perquè també havia sigut conseller (2018-2021) i secretari d’Economia (2016-2018). Sobre el nou model pactat, en primer lloc, considera que tothom hauria de ser "prudent i assenyat en l’anàlisi". "Estic convençut que l’equip negociador ha treballat per aconseguir el màxim possible, sabent que l’objectiu final hauria de ser un finançament singular per a Catalunya, com el que vam proposar des del Govern el 2024", assevera.

A partir d’aquí, reclama que es compleixi el que s’ha pactat: "No complir-ho, així com mirar de dinamitar qualsevol pas endavant, seria una irresponsabilitat amb el país i amb la ciutadania".

No són "engrunes" i prou

L’exconseller Jaume Giró (2021-2022) parla clar, malgrat que el seu partit –Junts– rebutja el pacte. "Seria més fàcil dir que és una presa de pèl i que rebem engrunes", reconeix Giró. Tot i que confessa que no és el model que desitjaria, creu que és "positiu" per "preservar els pilars de l’Estat del benestar". "No és un concert econòmic ni resoldrà el dèficit fiscal crònic i sistemàtic que pateix Catalunya, però és un avenç i una millora objectiva", afirma. També defensa que el nou repartiment "preserva" l’ordinalitat "com a mínim fins al 2032", tret que hi hagi una de "sobtada i greu crisi econòmica que només afecti Catalunya". El postconvergent creu que "blindar" per llei aquest principi implicaria donar "molts més diners a Madrid" i que reservar una excepció per a Catalunya "és molt poc realista, a més d’inconstitucional".

Giró va deixar al setembre la direcció de Junts per discrepàncies amb Carles Puigdemont i Jordi Turull, però manté la militància. L’exconseller expressa el "màxim respecte" per la decisió que prenguin al Congrés. Però, tot i que ja veu el pacte com "un pas endavant", creu que el partit podria negociar una millora amb una actitud "ambiciosa" però "possibilista", i sense "generar expectatives que acabin en noves frustracions". Giró considera que Junts ha d’inspirar-se en el PNB, partit al qual reconeix una manera de negociar "amb discreció, eficàcia i sense retòrica estèril" que "dona resultats".

Natàlia Mas va ser consellera entre el 2022 i el 2024 i, malgrat que ara està allunyada de la primera línia política, cal concedir-li una part de la responsabilitat en el nou model presentat: la demanda catalana de nou finançament va sorgir amb ella com a titular d’Economia i, ara, ha donat suport tècnic a ERC en la negociació amb el Govern. Mas defensa que el pacte segellat és "un pas endavant perquè millora els recursos, la capacitat fiscal i la corresponsabilitat". El descriu com "una nova fita en un camí llarg i complex per corregir l’infrafinançament crònic que pateix Catalunya".

Un dels punts a favor que més destaca és el compliment del principi d’ordinalitat "en termes de població ajustada". "És una correcció important d’un desequilibri del sistema vigent", al·lega, ja que amb el sistema actual Catalunya és la tercera a aportar recursos i la novena a rebre’n. Preguntada per si Junts hauria de reconsiderar la negativa a donar suport al nou model, l’exconsellera demana als postconvergents que "analitzin el text final amb rigor i sentit de país". El seu argument per intentar convèncer-los és que donar suport a aquesta proposta no significa "renunciar" a noves millores en el futur, "sinó entendre que cada pas guanyat reforça la capacitat de negociar els següents".

En clau Mediterrani

Notícies relacionades

Un país de baixa

Illa és atès en un hospital per un incident mentre feia esport

El catedràtic Andreu Mas-Colell va ser el responsable de les finances de la Generalitat amb Artur Mas (2010-2015), el president que va reclamar "un pacte fiscal" semblant al concert basc que va obtenir un no rotund del Govern de Mariano Rajoy. L’exconseller veu amb bons ulls el nou model: "És un pas endavant, com n’hi ha hagut en el passat i com convé que n’hi hagi en el futur. Ens agradi o no la millora del finançament, és un procés". Sobre les xifres de l’acord, com ara els 4.700 milions extres que la Generalitat rebrà de l’Estat, Mas-Colell considera que són "quantitats significatives" que no es poden desdenyar. "Catalunya estarà més bé si s’aprova que no pas si no s’aprova", conclou.

Un dels punts a favor del nou model és, segons el seu parer, "la singularització del Mediterrani", és a dir, les millores que s’introdueixen per a comunitats infrafinançades com ara Catalunya, les Balears i el País Valencià. El seu advertiment és que és l’"última oportunitat d’aquesta legislatura" per tancar un acord d’aquesta magnitud. n