¿I el "concert solidari"?

L’increment de recursos.

El pacte entre el PSC i ERC no parlava de xifres, però prometia un "increment substancial de recursos" per a Catalunya. El Govern central proposa augmentar en 4.686 milions d’euros l’aportació que rebrà la Generalitat el 2027. Segons el Govern català i ERC, són 1.700 euros addicionals per català –es passaria de 3.400 euros per habitant a 5.100–. Si es calcula amb la població real –8 milions– són 585 euros per habitant. Xifra que equival gairebé a tot el pressupost que destina la Generalitat a l’any a mantenir el sistema d’atenció primària, a la meitat del pressupost per a educació o a 1,5 vegades els diners que van a polítiques socials. No obstant, Junts, els vots del qual són imprescindibles perquè la proposta tiri endavant al Congrés, retreu que no redueixi el dèficit fiscal i que el càlcul del Govern espanyol no tingui en compte el cost de la vida, més alt a Catalunya que en altres comunitats. En cas de tirar endavant al Congrés, Catalunya seria la segona comunitat que més incrementaria els seus recursos el 2027, per darrere d’Andalusia.

El principi d’ordinalitat.

El text del juliol del 2024 establia que la Generalitat contribuiria a la solidaritat amb la resta d’autonomies, però fixava condicions: que aquestes fessin un "esforç fiscal similar", que l’aportació fos "explícita" i "transparent" i que estigués "limitada pel principi d’ordinalitat". Fins ara Catalunya era la tercera comunitat a aportar recursos a la caixa comuna, però la dècima a rebre. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va reconèixer que el nou model "tendeix" al principi d’ordinalitat, però que no el garanteix, i no es preveu cap fons compensatori si canvia el context. No obstant, almenys per al 2027, en el cas de Catalunya es garantirà: serà la tercera a aportar i la tercera a rebre, en comptes de la dècima com ara.

La recaptació d’impostos.

ERC i el PSC també donaven un paper preponderant a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). El document establia que la hisenda catalana fos una prioritat per al Govern català i li imposava un "traspàs de mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics" perquè, de manera "progressiva", pogués fer la "recaptació, gestió, liquidació i inspecció de tots els tributs que es generen a Catalunya". Les dues formacions van acordar començar la recaptació per l’IRPF el 2026. No obstant, a l’estiu, el Govern ja va anunciar que ho retardava al 2028.

La proposta de Montero parla d’un "nou model en xarxa" i proposa que "cada administració autonòmica assumeixi més competències en la gestió d’impostos cedits, en coordinació amb l’Administració Estatal". I ofereix que les comunitats es puguin adherir de manera voluntària a un sistema de "caixa compartida" perquè "els ingressos de l’IRPF arribin de manera simultània a les administracions central i autonòmica". Per asseure’s a negociar els pressupostos, ERC ha posat com a condició al Govern català que el PSOE permeti tramitar al Congrés la llei perquè Catalunya recapti íntegrament el seu IRPF.

Notícies relacionades

ERC pressiona el Govern i portarà a votació la llei de l’IRPF al febrer si no hi ha acord

Julio Iglesias demana que s’arxivi la denúncia perquè considera que la fiscalia no és competent per investigar-lo

Les competències no homogènies i el consorci d’inversions.

ERC i el PSC també van pactar actualitzar el finançament de les competències no homogènies, les que exerceix Catalunya de manera singular i no tenen altres territoris, com els Mossos d’Esquadra. El compromís era fer el càlcul segons "totes les variables rellevants". Això continua pendent, tot i que ERC ha assegurat que té pactat que es faci amb un percentatge addicional de l’IVA del 22,5%. Tampoc està resolt el consorci per a les inversions per fer front al "dèficit d’inversions a Catalunya".