El xoc amb Sánchez Llibre

Les crítiques de Foment del Treball a l’acord per renovar el model de finançament autonòmic han obert una nova bretxa entre la històrica patronal catalana i el Govern de Salvador Illa. L’entitat presidida per Josep Sánchez Llibre va qualificar de "clarament insuficient" els avenços negociats entre el Govern i ERC i això va generar un profund enuig d’Illa i els seus. L’Executiu català esperava un reconeixement unànime des del diàleg social i les crítiques de Foment, si bé no les úniques, sí que van ser les més explícites.

Les relacions entre el Govern i Foment van començar amb bon to la legislatura, fins al punt que el president de la Generalitat va recórrer al líder empresarial per projectar una imatge business friendly i de canvi de cicle polític a Catalunya. Els temps del procés han acabat i ara l’estabilitat i el bon govern tornen, és la consigna que volia divulgar Illa.

No obstant això, a mesura que Illa començava a governar i a construir majories parlamentàries amb ERC i els Comuns, van sorgir els primers conflictes. En matèria de vivenda és on les posicions s’han anat allunyant més. Primer amb la regulació del lloguer de temporada, al qual inicialment el PSC es va resistir, però que va acabar impulsant per acostar-se a ERC i Comuns. Foment s’ha oposat durament a l’esmentada línia i va qualificar aquesta normativa d’"atemptat contra la propietat privada". Els flirtejos del Govern per limitar d’alguna manera la compra especulativa de vivenda, tal com el reclamen des dels Comuns, amenacen d’enfonsar encara més aquesta bretxa.

"Infern fiscal"

Una altra matèria en què xoca Illa amb Foment és pel que fa a impostos. El Govern no està disposat a abaixar-los i els empresaris no paren de reclamar-ho, fins al punt de considerar Catalunya un "infern fiscal" i somiar amb el tracte que dona als seus Isabel Díaz Ayuso a Madrid. Sánchez Llibre ha defensat que impostos com el de patrimoni o el de successions són anticonstitucionals, fins al punt de promoure, de moment sense èxit, causes que els tombin legalment.

Precisament l’acord de finançament, si és materialitza, augmentaria aquesta bretxa, ja que podria activar un efecte dòmino en què l’última peça impliqués pujades d’impostos. No tant de les comunitats autònomes, que veuen reforçades les seves fonts de finançament, sinó de l’Estat, que per fer possible el nou esquema haurà d’injectar més recursos i cedir-los de la seva butxaca. Si l’economia es contrau a futur i l’Administració central requereix diners, una pujada impositiva podria ser una via per aconseguir-ho.

Notícies relacionades

Junts presenta el seu veto als pressupostos d’Illa: «La discrepància és total»

Zapatero nega haver intervingut per al rescat de Plus Ultra: «No, en absolut»

"D’una banda, estem demanant més recursos per a inversions i polítiques públiques i, per l’altre, demanem que ens abaixin els impostos. ¿D’on es pensa que arriben els recursos per fer polítiques públiques? Arriben dels impostos. Els recursos que té l’Estat o la Generalitat no cauen del cel, venen dels impostos que paga la gent", li va etzibar la consellera d’Economia, Alícia Romero, divendres passat en una entrevista a TV3.

Des de Foment, defensen que les seves crítiques a l’acord de finançament responen a un exercici de coherència. Des que es va assolir el primer acord entre el Govern i ERC en aquesta matèria, han sostingut que el pacte hauria d’incloure la competència per recaptar des de Catalunya tributs com l’IRPF o el reconeixement d’una relació bilateral entre l’Estat i la Generalitat.