Vivenda, impostos i ara finançament autonòmic: els temes en els quals xoquen Salvador Illa i Foment

Les relacions entre el Govern i Foment van començar amb bon to la legislatura, fins al punt que el president de la Generalitat va recórrer al líder empresarial per projectar una imatge ‘business friendly’ i de canvi de cicle polític a Catalunya. ‘Els temps del procés han acabat i ara l’estabilitat i el bon govern tornen’, és la consigna que volia divulgar Illa. El president de Foment va arribar a organitzar-li una reunió discreta a Madrid amb la flor i nata de l’empresariat, concretament a la planta 50 de l’edifici de la consultora PWC.

No obstant, a mesura que Illa va començar a governar i armar majories parlamentàries amb ERC i els Comuns van arribar els primers xocs. En matèria de vivenda és on les posicions s’han anat allunyant més. Primer amb la regulació del lloguer de temporada, a la qual inicialment el PSC s’hi va resistir, però que va acabar impulsant per acostar-se a ERC i els Comuns. Foment s’ha oposat durament a l’esmentada línia i va qualificar la normativa d’«atemptat contra la propietat privada». Els flirtejos del Govern per limitar d’alguna manera la compra especulativa de vivenda, tal com li reclamen des dels Comuns, amenacen d’endinsar-se encara més aquesta bretxa.

«Infern fiscal»

Una altra matèria en la qual xoca Illa amb Foment és pel que fa a impostos. El Govern no està disposat a abaixar-los i els empresaris no paren de reclamar-l’hi, fins al punt de considerar Catalunya un «infern fiscali somiar amb el tracte que dona als seus Isabel Díaz Ayuso a Madrid. Sánchez Llibre ha defensat que impostos com el de patrimoni o el de successions són anticonstitucionals, fins al punt de promoure –de moment sense èxit– causes que els tombin legalment.

Precisament l’acord de finançament, si es materialitzés, augmentaria aquesta bretxa, ja que podria activar un efecte dòmino en el qual l’última peça impliqués pujades d’impostos. No tant de les comunitats autònomes, que veuen reforçades les fonts de finançament, sinó de l’Estat, que per fer possible el nou esquema haurà d’injectar més recursos i cedir-los de la seva butxaca. Si l’economia es contreu en el futur i l’administració central requereix diners, una pujada impositiva podria ser una de les vies per aconseguir-ho.

«D’una banda, estem demanant més recursos per a inversions i polítiques públiques i, de l’altra, demanem que ens abaixin els impostos. ¿D’on es pensa que arriben els recursos per fer polítiques públiques? Arriben dels impostos. Els recursos que té l’Estat o la Generalitat no cauen del cel, venen dels impostos que paga la gent», li va etzibar la consellera d’Economia, Alícia Romero, divendres passat en una entrevista a TV-3.

En contra dels delegats territorials de prevenció

Des de Foment defensen que les seves crítiques –que no va rebutjar– a l’acord de finançament es deriven d’un exercici de coherència. Des que es va aconseguir el primer acord entre el Govern i ERC en la matèria ells han defensat que el mateix hauria d’incloure la competència per recaptar des de Catalunya tributs com l’IRPF o el reconeixement d’una relació bilateral entre Estat i Generalitat, ancorant-se en els postulats més maximalistes que sostenien la mateixa ERC.

No és l’única matèria en la qual han expressat una opinió i no s’han mogut d’aquesta. El maig de l’any passat el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va anunciar el desplegament imminent d’un pla de xoc contra la sinistralitat laboral. No en va, el nombre d’accidents mortals està disparat i el 2025, a falta de les dades definitives del desembre, hi va haver 99 morts, un dels exercicis més mortífers en anys.

Notícies relacionades

Una falsa alarma de bomba força l’aterratge d’emergència d’un avió de Turkish Airlines a Barcelona

González Amador, en espera

Aquest pla de xoc contemplava un pla pilot perquè tècnics de prevenció de riscos laborals disposats per patronals i sindicats, a parts iguals, visitessin per parelles les empreses catalanes a la recerca d’errors en els protocols de seguretat. La idea que va transmetre Sàmper era ajudar les esmentades empreses a millorar, si bé Foment ho va interpretar com un exercici fiscalitzador del qual no volia participar.

El ‘no’ de Foment contrasta amb l’OK de l’altra patronal, Pimec, així com el dels sindicats. Aquesta falta d’unanimitat ha provocat que des de la Conselleria d’Empresa hagin tingut congelada aquesta iniciativa, similar a la ja existent en altres comunitats autònomes, com Astúries, on sí que té el recolzament de la patronal. Durant aquest últim mig any, Sàmper ha mirat de consensuar amb Foment la seva participació del projecte, sense èxit. Ara, la Generalitat ha donat un ‘ultimàtum’ als empresaris: o s’adhereixen d’alguna manera a aquest programa pilot o aquest tirarà cap endavant, amb un format encara per determinar.