Anàlisi

González Amador, en espera

La magistrada Carmen Rodríguez-Medel ha donat una empenta al cas, però el jutjat d’instrucció número 19 no ha traslladat als advocats dels cinc acusats perquè presentin els escrits de defensa.

González Amador, en espera
3
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

Per fixar qui serà el jutge penal que tirarà endavant el judici oral contra Alberto González Amador i els seus quatre testaferros, i la data, cal que el titular del jutjat d’instrucció número 19 de Madrid, Antonio Viejo, elevi la causa de tots dos delictes fiscals, falsedat en document, falsedat comptable i pertinença a grup criminal, al deganat dels jutjats penals de Madrid. I el jutge no ho ha fet.

Algunes fonts judicials assenyalen a EL PERIÓDICO que la causa continua al 19 perquè fins ara no s’ha traslladat a les defenses de González Amador i els seus quatre testaferros els escrits de les acusacions –ministeri fiscal, i acusacions populars del PSOE i Més Madrid– perquè al seu torn elevin els seus escrits de defensa. Sense aquests escrits, la causa no està completada.

La jutge substituta Carmen Rodríguez-Medel –que es va fer càrrec del jutjat 19 després de la jubilació d’Inmaculada Iglesias, la titular, al juliol–, va dictar el 22 de setembre del 2024 la interlocutòria d’obertura de judici oral. Per fer-ho va haver de desestimar la sol·licitud de la defensa de González Amador d’ajornar la decisió, atès que, afirmava, estava pendent a la secció 3 de l’Audiència de Madrid la resolució d’un escrit en què considerava incompleta la instrucció de la jutge Iglesias i sol·licitava un seguit de diligències.

La jutge Medel, malgrat el seu breu pas pel jutjat 19, va haver de suportar l’atac de Miguel Ángel Rodríguez, MAR, cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i parella de González Amador, que en un missatge insinuava l’existència d’una mà invisible del Govern de Pedro Sánchez via el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per haver ascendit el "germanet" de la jutge a la Guàrdia Civil. Familiars de Rodríguez Medel –començant pel seu avi José Rodríguez-Medel, tinent coronel de la Guàrdia Civil, assassinat el 18 de juliol de 1936 a Navarra, quan intentava frenar la rebel·lió militar, i seguint pel seu pare, Ramón Rodríguez-Medel– han sigut presents en diversos càrrecs al cos militaritzat.

El cas és que la jutge va considerar que ja no hi havia diligències per fer –havien sigut rebutjades per la titular– i, segons apuntem, va dictar la interlocutòria d’obertura de judici oral.

El jutge Antonio Viejo es va fer càrrec del jutjat 19 de Madrid, per tant, amb la interlocutòria dictada. Però tancar la causa exigia, només, traslladar a les defenses dels cinc acusats els escrits d’acusació de la Fiscalia de Madrid, l’Advocacia de Madrid i les acusacions populars del PSOE i Més Madrid, presentats el 15 de juliol del 2025.

I aquí, després del 22 de setembre del 2025, la tramitació de la causa va quedar paralitzada.

Només quan les defenses presentin els seus escrits, el jutge podrà elevar les actuacions al deganat de jutges del penal de Madrid. Al sol·licitar-se penes inferiors a cinc anys de presó en aquest cas, el judici oral correspon a un jutjat penal unipersonal.

Acusacions sobre la taula

La jutge Medel va arribar al jutjat 19 quan la seva antecessora, Inmaculada Iglesias, ja havia dictat la interlocutòria de transformació de les diligències prèvies en un procediment abreujat (equivalent a l’ordre de processament) i ja amb els escrits d’acusació sobre la seva taula de treball, després de les vacances d’agost del 2025, va obrir judici oral.

Els acusats són González Amador, Maximiliano Niederer, David Herrera, Agustín Carrillo i José Miguel Carrillo. Tot i que en la causa el nom de González Amador sembla el de l’únic acusat, el fet cert és que n’hi ha cinc. Els altres quatre citats van facilitar presumptes factures falses per valor d’1,7 milions d’euros a l’empresa Maxwell Cremona, propietat de González Amador.

Notícies relacionades

Aquesta empresa és la que va obtenir un benefici de dos milions d’euros com a intermediària en la venda de mascaretes el 2020, durant la pandèmia del coronavirus. Maxwell Cremona hauria defraudat a Hisenda 350.951 euros els exercicis 2020 i 2021.

L’acusació de la Fiscalia per dos delictes fiscals en els exercicis esmentats és concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil. S’ha sol·licitat per a González Amador la pena de presó d’un any i nou mesos i de dos anys i un dia, per a cada un dels dos delictes contra la hisenda pública. Les acusacions populars, que no poden acusar per delicte fiscal, ho fan per delicte de falsedat continuat comptable, de falsedat en document mercantil i de pertinença a grup criminal.