El dèficit sanitari consumirà la meitat dels 4.700 milions per a Catalunya

Més enllà del debat sobre si el nou sistema de finançament –que no està clar que aconsegueixi els suports parlamentaris suficients per prosperar– blinda o no l’ordinalitat o si aprofundeix o no en l’equitat del repartiment, ¿són suficients aquests gairebé 4.700 milions d’euros per resoldre els problemes pressupostaris de Catalunya? Els tres experts consultats per a aquest reportatge consideren que no, ni per indici, si bé dos també concedeixen que és un avanç i que amb la quantitat de recursos que li quedarà a l’autonomia després de corregir anomalies comptables com el dèficit sanitari encobert, "es poden fer meravelles".

"No hi ha cap administració del món que consideri suficients una nova transferència de recursos", afirma el director executiu de Fedea, Ángel de la Fuente. Partint d’aquí, ¿són molts o pocs 4.686 milions d’euros? "Per començar hem de fer un acte de fe i confiar en la paraula de la ministra d’Hisenda, perquè la informació disponible sobre els detalls del nou model és molt poca", es lamenta l’economista i president de l’Observatori de la Pime de Pimec, Oriol Amat.

Donant per bons aquests gairebé 4.700 milions d’euros, aquests implicarien un reforç significatiu per a les arques catalanes. Per posar-ho en context, el sostre de despesa aprovada per la Conselleria d’Economia per als pressupostos de la Generalitat d’aquest any projecta una xifra de 40.254 milions d’euros. Per la qual cosa el reforç promès implica un increment de prop del 12% en els cabals.

¿Seran suficients? "Ni per indici", sentencia el catedràtic de la UPF Guillem López Casasnovas. Només a les factures del sistema sanitari públic que cada any es passen a l’exercici posterior per incapacitat de pagar-les durant l’any en curs ja se n’anirien entre 2.500 i 3.000 milions d’euros, segons explica. Dades en les quals coincideix el seu col·lega Oriol Amat. "És insuficient", apunta, mentre recorda que, segons els últims càlculs elaborats per la mateixa Generalitat el 2021, el dèficit fiscal amb l’Estat ascendeix a uns 22.000 milions d’euros anuals. És a dir, el reforç no cobreix en aquest sentit ni la quarta part.

"Intentar millorar-ho"

"Però no per això ho hem de rebutjar, al contrari, hem d’intentar millorar-ho durant el tràmit parlamentari", insisteix, optimista. Un element que destaca com a capital és la proposta de crear un consorci conjunt entre Estat i Generalitat mitjançant el qual el primer ingressi en un compte bancari tots els diners pressupostats per a infraestructures a Catalunya, però finalment no executats, un problema habitual i que pot dotar d’injeccions extraordinàries a futur les arques catalanes.

Preguntats aquests economistes sobre quines serien les seves prioritats de despesa per als milions sobrants després d’haver tapat aquest forat del sistema sanitari, tots dos coincideixen a recomanar poques partides, però això sí, nodridament reforçades per generar d’aquesta forma un impacte real, tangible i significatiu. "Jo reforçaria la salut mental, és un servei on l’Administració té encara poca presència i cobreix problemes bastant transversals", afirma Casasnovas. Amat és partidari de reforçar les polítiques de joventut, com recolzar la compra de vivenda, o invertir en infraestructures.

L’acord entre el PSOE i ERC, si arriba a aplicar-se, representarà un apuntalament de l’estat de les autonomies, amb aquests gairebé 21.000 milions d’euros de reforç. Reforç que sortirà de les arques estatals, una cosa que, segons l’opinió del director executiu de Fedea, Ángel de la Fuente, no és bona idea. "És a l’Estat on hi ha un dèficit més gran i on més pujarà, amb l’increment esperat en la despesa en defensa i pensions", afirma.

Segons les últimes dades d’execució pressupostària ofertes per Hisenda, el dèficit –entès com gastar més del que s’ingressa– estatal equival a l’1,9% del PIB, mentre que les autonomies estan en un superàvit del 0,2% del PIB.

Els experts consultats coincideixen que injectar més recursos des de l’Estat cap a les autonomies en un escenari de creixement econòmic i augment de la recaptació no representa un problema immediat, però sí que pot tenir els seus efectes a llarg termini, especialment quan el cicle s’inverteixi i l’economia, en un moment o un altre, es contragui. Llavors només hi ha dues opcions: o retallar despesa o apujar impostos, apunten.

Notícies relacionades

Sumar veu en les discrepàncies amb Sánchez una oportunitat de diferenciar-se

Feijóo replica a Abascal que anirà a la Moncloa "per respecte a Espanya"

El segon escenari explica, segons l’opinió de López Casasnovas, la posició especialment crítica de la patronal Foment del Treball amb l’acord. Ja que Catalunya no ha rebut prou recursos per permetre’s abaixar impostos –una històrica pretensió de la patronal– i a futur l’Estat pot haver d’aplicar increments dels seus tributs.

El director executiu de Fedea considera que una de les partides de despesa que es veuran afectades, per la seva gran magnitud, seran les pensions, una matèria en la qual la seva entitat ha sigut molt crítica amb les reformes de l’actual Govern. La Seguretat Social arrossega un dèficit en el sistema contributiu i, per quadrar els comptes, o bé es redueixen o se’n frena l’augment a futur, segons afirma De la Fuente.