El pla de Feijóo per perseguir Sánchez

¿Hi ha antecedents a Espanya que diputats o senadors hagin escapat a l’acció de la justícia emparant-se amb el que es pot anomenar la institució del suplicatori? ¿I això què és? En dret processal el suplicatori és la sol·licitud del Tribunal Suprem a les cambres del Parlament d’una autorització per procedir contra un diputat o un senador –són aforats. L’esmentada petició porta el president de la cambra respectiva a convocar un ple per votar. Hi ha exemples recents com el diputat i exministre de Transports i exsecretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, que al negar-se a renunciar a la seva acta de diputat, va haver de passar pel suplicatori al Congrés, que ho va concedir. I ara es manté a la presó, suspès, a l’espera de ser jutjat previsiblement el març pel cas mascaretes.

I hi ha altres casos, el més sonat el del senador Luis Bárcenas, extresorer nacional del PP que, molt abans de conèixer-se el 2013 que la seva fortuna havia arribat a 48,2 milions d’euros a Suïssa, el seu suplicatori va ser aprovat al Senat el setembre del 2009. Finalment, va renunciar a la seva acta l’abril del 2010. Entraria en presó preventiva el 2013.

Però, ¿què passaria si les cambres, en lloc de votar a favor del suplicatori el deneguessin? El problema no existeix, a saber, no s’han denegat suplicatoris en dècades i en els dos casos coneguts, el Tribunal Constitucional ha intervingut per deixar sense efecte tals rebutjos (casos Barral i Hormaechea, sentències 90/1985 i 206/1992). Però teòricament seria possible. Segons una llei de 1912 del Govern de regeneració liberal de José Canalejas (febrer 1910-novembre 1912), l’aforat es deslliurava de l’acció de la justícia. El contingut de l’article 7 de l’esmentada llei va ser incorporat a la llei d’enjudiciament criminal vigent, sota l’article 754: "Si el Senat o el Congrés neguessin l’autorització demanada, se sobreseurà respecte contra el senador o diputat a Corts; però continuarà la causa contra els altres processats".

Feijóo ha vist aquí l’escapatòria de Pedro Sánchez que ell està decidit a impedir. "Farem tot el que calgui fer perquè es compleixi un compromís: la història no amnistiarà al sanchisme i el meu Govern, tampoc", va apuntar diumenge a la Corunya. ¿Com ho farà? I aquí entra el suplicatori.

"El nostre compromís és reformar aquesta figura perquè no es pugui traduir en el sobreseïment i, per tant, en l’arxiu de la causa" va explicar. En rigor, el projecte de reforma de la llei d’enjudiciament criminal o nova llei orgànica d’enjudiciament criminal aprovada pel Govern de Sánchez el novembre passat ja modifica el punt que Feijóo es compromet a derogar. L’article 864.2 modifica el vell 754 i estableix que en cas que les cambres diguin no al suplicatori, la causa no s’arxiva de manera definitiva, queda a l’espera que acabi l’aforament per reobrir la causa.

La llei ja aprovada pel Govern podia haver servit perquè Feijóo no fes la seva aposta de diumenge. Però això no elimina el fet que es tracta d’una iniciativa esbojarrada per part del cap de l’oposició. Veiem. Feijóo ha plantejat modificar una llei perquè el seu adversari polític en un sistema democràtic ad hoc hagi de respondre penalment.

Notícies relacionades

El Tribunal de Justícia de la UE dona la raó a Puigdemont i anul·la les decisions del Parlament Europeu que li van aixecar la immunitat

Els Pujol entreguen notes de Villarejo per provar maniobres en contra seu

¿De quin delicte acusen Sánchez? Ha de ser tan evident el delicte que estàs obligat a modificar la llei, ¿no? El president del Govern ha delinquit, li obriran un procediment, demanarà al Suprem, per ser aforat, un suplicatori al Congrés, i la majoria el denegarà. Aquesta és la pel·lícula. Ara bé, se suposa que quan deneguin el suplicatori –seguint la lògica del líder del PP–, Feijóo no haurà pogut fer cap llei perquè si tingués majoria parlamentària el suposat suplicatori no es denegaria. Llavors ens està dient que la seva reforma seria per a més tard. Si s’ho pren al peu de la lletra, la seva set de venjança és tal que ja no és una alternança política més o menys normal en un sistema democràtic. Una vegada que s’aconsegueix la majoria s’utilitza per fer una llei amb la finalitat d’ajustar comptes amb el sanchisme i ficar Sánchez a la presó.

No cal ser un avesat jurista per saber que aquesta llei de Feijóo no es podria aplicar a Sánchez perquè impera la irretroactivitat, és a dir, la nova llei que promet el líder del PP no es podria aplicar a fets comesos abans de la seva entrada en vigor. Anunciar el projecte de canviar la llei per perseguir Sánchez per una causa hipotètica quan no es percep el procediment penal ni la negativa de la cambra a aprovar l’autorització per investigar-lo és anar molt lluny. Que el Govern hagi aprovat aquesta modificació no afegeix a la promesa de Feijóo un gram de serietat.