"Caldria demanar 20 anys de padró per accedir a un pis de protecció oficial"

¿Quin balanç fa d’aquests dos anys i mig de legislatura?

Estem molt satisfets. Veníem d’un moment complicat, d’un experiment de tripartit que va paralitzar moltíssimes coses. Hem posat ordre. Sant Cugat ha crescut bé. Avui podria ser una ciutat de 230.000 habitants, i, en canvi, en té 98.500. El creixement fa que molts serveis estiguin tensionats. Un exemple és la vivenda, hi ha molts joves que han d’anar-se’n.

¿I què proposa?

Des del 1993 s’ha fet molt habitatge públic i en continuem fent. Hi ha diverses promocions en marxa, però són petites, no resolen el problema. Per això hem presentat dos projectes molt potents. Un ja s’estava treballant en l’anterior mandat, que és el de la zona de Ca n’Ametller, i un altre amb terrenys de l’Incasòl, que la previsió és construir 3.000 pisos. No volem més gent a Sant Cugat; un 70% dels ciutadans diu que no vol créixer. Aquests dos projectes els vaig presentar al president de la Generalitat, però fa sis mesos i no m’ha dit res més.

¿Per què considera un problema aquest creixement?

Som més i el territori és el que és. Hi ha un problema de mobilitat. La gent utilitza el cotxe perquè no hi ha un transport públic òptim. Tenim 32 autobusos dels quals només se salven cinc. Però això millorarà. Després d’una lluita amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), al juliol vam aprovar la compra de 27 busos elèctrics. També falten instal·lacions esportives.

Vostè va proposar que el requisit per accedir a un pis de protecció oficial a Sant Cugat fos comptar amb 10 anys de padró, i no tres com marca ara la llei.

És una manera de prioritzar l’arrelament i la integració. Jo hauria posat fins i tot més anys, un mínim de 20 anys de padró per accedir a un pis de protecció oficial. I que si algú ha hagut d’anar-se’n, per la raó que sigui, no perdi els anys empadronat. Crec que és una bona mesura, que és justa. Junts la va portar al Parlament, però no va prosperar. Estem mirant si internament podem modificar els criteris d’accés i adjudicació.

¿Per què és justa?

S’hi apunta moltíssima gent i s’entra en un sorteig. Si guanya una persona que porta dos dies davant una que porta 20 anys, sorgeix la queixa. Crec que té tot el sentit del món premiar la gent que fa més anys que viu aquí, que està integrada i que participa a la ciutat.

Però hi pot haver una persona que ha arribat fa cinc anys i que estigui més integrada a la vida municipal que una que en porta 10 i utilitza Sant Cugat com a ciutat dormitori, ¿no?

Sí, té raó. Si ho analitzem tot en detall, segur que hi ha persones que porten 20 anys vivint a Sant Cugat i que potser no estan del tot integrades. Però, en qualsevol cas, és una proposta que jo considero justa.

Va anunciar que estava treballant en un nou protocol més exigent per a l’empadronament. ¿Ja el té?

A l’agost hi va haver un intent d’empadronament de 354 persones en tres o quatre setmanes i van saltar les alarmes. La gent arribava amb la documentació correcta: document d’identitat, contracte de lloguer... Vam decidir fer una inspecció i vam anar vivenda per vivenda. De les 354, només dues estaven empadronades correctament. La resta havia presentat contractes falsos, adreces inventades i havien provat sort. Darrere hi ha màfies que busquen permisos de residència. Els enganyen.

¿En què consistirà aquest nou protocol?

No el puc concretar, s’hi està treballant. Volem evitar el frau, el padró ha de reflectir la realitat del municipi. Aplicarem filtres més severs.

Per poder tenir accés als serveis bàsics, com són l’educació o la sanitat, s’utilitza el padró. ¿Denegaria el padró a algú que està ocupant?

Tenim persones empadronades a la Casa Mònaco, que és la seu de serveis socials. A una persona que viu al carrer se l’ha d’ajudar, això és inqüestionable. Però fa uns mesos teníem unes 600 persones. Sabadell, que és una ciutat bastant més gran, no arriba a 200. Alguna cosa no s’està fent bé. S’ha de revisar i depurar molt a fons. Hi ha gent empadronada que viu en altres municipis.

¿Com hauria actuat vostè en el cas del desallotjament de l’institut B9 de Badalona?

Prefereixo no opinar. No conec el cas concret en profunditat ni sé quina era la realitat d’aquestes persones, si eren molt conflictives o no. Però sí que crec que cal posar ordre. La gent reclama seguretat. Si un cas com aquest genera inseguretat, cal buscar una solució.

¿Denegar el padró a una persona pel fet d’estar ocupant no pot deixar-la desemparada?

S’ha de mirar cas per cas. Si tothom es dediqués a ocupar habitatges seria un caos. ¿De quantes persones estem parlant en aquest cas de Badalona?

Van arribar a viure unes 400 persones al B9.

Això és un problema molt greu. Un problema per a aquestes persones, sí, però hi insisteixo: caldria analitzar qui eren, d’on venien. Potser van trobar aquest "fantàstic hotel», entre cometes, per viure. D’aquestes 400 persones, potser n’hi havia 10 –m’ho’invento– que realment calia ajudar. I potser les altres 390 estaven vivint a les costelles d’algú altre. Cal posar ordre.

¿A què atribueix el creixement dels discursos racistes i d’extrema dreta?

Catalunya sempre ha sigut terra d’acollida. Però ja es parla de la Catalunya dels 10 milions i avui dia no hi ha prou serveis per donar resposta a tota aquesta gent. Hi ha partits que s’aprofiten de la situació i construeixen un discurs molt populista. Si rasques una mica, no hi ha res: no hi ha un projecte de ciutat, ni de país. Poden pujar, però acabaran baixant.

Notícies relacionades

Espanya convoca l’ambaixador iranià per protestar per la repressió dels «manifestants pacífics» a l’Iran

La fortuna dels Pujol a Andorra es va regularitzar "a correcuita"

Si en les eleccions del 2027 entra Aliança Catalana al consistori, ¿pactarà o li aplicarà un cordó sanitari?

Quan ens trobem en aquesta situació, respondré. Ja veurem si entren. No faig política ficció. Jo em presentaré i espero que tornem a guanyar. Des del 1987 ha guanyat Convergència. En el mandat 2019-2023 va guanyar Junts, però es va formar un tripartit. Jo llanço una alerta a la població de Sant Cugat: ¿voleu que la CUP estigui en el govern de la ciutat? o ¿volem gent d’ordre? Quan governava la CUP, més de la meitat dels contenidors estaven avariats, no es va fer la nova biblioteca, la residència que hem començat a construir seria impossible, perquè quan parles de col·laboració publicoprivada els agafa mal de panxa. Eren els responsables del padró i quan vam entrar vam haver de donar de baixa 4.000 persones que ja no vivien aquí.