L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs: "L’extrema dreta passarà sense pena ni glòria: el que postula és impossible"

Fa unes setmanes, va proposar una cimera d’alcaldes per abordar els problemes compartits de les ciutats. ¿Ha prosperat?

No, però va fer que molts alcaldes de diferents colors polítics se sentissin identificats. S’està començant a parlar més de la problemàtica que tenim.

¿Quins serien els temes que li agradaria abordar en aquesta cimera?

El més prioritari és el finançament local. Els ajuntaments fa molts anys que assumim competències pròpies i impròpies. Per normatives estatals o catalanes ens arriba l’obligatorietat de fer front a qüestions per a les quals no arriba cap partida econòmica. Això, unit que hi ha hagut un flux migratori extraordinari, i segurament necessari, provoca que les administracions locals tinguin tensions en serveis socials, escoles, escoles bressol, serveis municipals, neteja, seguretat... I tota aquesta demanda extraordinària se suma al que l’Estat i la Generalitat t’encarreguen igualment en el dia a dia.

¿Ens posa un exemple?

L’Estat ha aprovat un increment salarial per als treballadors públics. És just i necessari, però per a l’Ajuntament d’Amposta suposa 800.000 euros més en el pressupost del 2026 que no tenim, perquè ningú ens ha fet una aportació addicional. Un altre exemple: a Amposta hi ha hagut un creixement del 15% de la població, però a la policia local no tinc taxa de reposició perquè les plantilles estan congelades.

¿La incapacitat d’ampliar els efectius de la policia local deriva en una situació d’inseguretat?

Amposta és una ciutat segura. El que passa és que la gent acaba sentint-se insegura perquè passa per una plaça i veu persones que no havia vist mai assegudes en un banc i que no fan res. Hem de ser capaços de no alimentar un discurs que faci que una persona, per ser diferent, ens generi por.

¿Han augmentat els delictes?

Ara s’han reduït gairebé un 15%, però és cert que hi va haver un moment en què es van incrementar molt en poc temps. El problema el situo en el sistema judicial. Jo no puc explicar a la ciutadania per què una persona que han detingut 20 vegades i l’última per robar en un bar està prenent una cervesa en aquest mateix bar. Això genera frustració en la societat i en la policia local.

¿I els serveis socials, estan en risc de saturació?

Saturats no, perquè en 10 anys hem creat una estructura extraordinària. El problema és que cada vegada tot és més car –els aliments, la vivenda, etcètera–. Ens trobem pobresa extrema i gent al carrer, una cosa a què no estàvem acostumats.

Ara es parla molt dels migrants, però ¿el problema de fons no és la falta de finançament dels ajuntaments?

L’infrafinançament local ja existia abans d’aquest creixement poblacional. No crec que el sistema estigui tensionat només pels nouvinguts; el sistema s’ha tensionat per moltes coses, perquè els nouvinguts també estan aportant molts recursos. Nosaltres tenim unes 1.400 persones d’origen marroquí. Estic convençut que, en la mateixa proporció que els que no són nouvinguts, 1.350 s’aixequen cada matí per portar els seus fills a l’escola, anar a treballar i buscar una vida millor.

¿Parlar d’immigració dona ales a l’extrema dreta?

El problema és no parlar-ne o fer-ho només com a rèplica. Fer caure el discurs de l’extrema dreta és pràcticament impossible, però apel·lo a la intel·ligència de la ciutadania. Prefereixo explicar la meva perspectiva que rebatre la seva, perquè llavors estàs parlant constantment del que vol l’extrema dreta. És el que està aconseguint Sílvia Orriols. Hem d’assumir que existeix una situació complicada, d’inseguretat i de gestió dels nouvinguts, perquè és normal. El fet de no parlar-ne sí que pot donar ales al que planteja l’extrema dreta.

¿Com veu el discurs d’ERC en aquest sentit?

Crec que a les esquerres en general de vegades els fa por sortir a dir certes coses. Les últimes declaracions de Gabriel Rufián o les d’Oriol Junqueras demostren clarament que Esquerra entén que hi ha qüestions que s’han d’afrontar, però des de la tranquil·litat i des de la perspectiva de protegir les persones que realment ho estan passant malament. Ja sabem que hi ha un percentatge de la ciutadania que és usuària dels serveis socials de forma il·legítima.

¿En quin percentatge?

¿Un 10%? ¿Un 5%? ¿Un 15%? ¿Hem de deixar de cobrir les necessitats del 85% de les persones que ho necessiten perquè hi ha un 15% que ens enganya? No. El que hem de fer és que aquest 15% sigui el menor possible. Hi ha una part de la ciutadania que ens enganya amb el padró perquè vol portar el seu fill a una escola determinada, i això ha existit sempre; no han hagut de venir els nouvinguts a inventar-ho.

Notícies relacionades

El difícil equilibri d’Amposta

El president activa el PP català amb la vista posada a la Moncloa

Encadena tres mandats amb majoria absoluta i conviu amb l’extrema dreta des del principi. ¿Té algun consell sobre com combatre-la?

L’extrema dreta entrarà a governar gairebé amb tota seguretat, però passarà sense pena ni glòria perquè el que postula és impossible de fer. Promet a la ciutadania el que vol sentir, però quan la ciutadania s’adona que això no es pot fer, cau. Jo el que he fet és no canviar la meva manera de fer. Continuo sent l’alcalde que es va presentar el 2015. Junts té tanta por de perdre vots que està canviant, i això divideix a la seva base.