El difícil equilibri d’Amposta

La realitat social actual d’Amposta contrasta amb la de fa dues dècades. Un simple passeig pel centre un dia de mercat serveix per constatar el canvi de paisatge que han comportat 15 anys de creixement a través de la immigració: la capital del Montsià (Tarragona) ha incorporat a prop d’un 20% més d’empadronats en els últims 10 anys, amb el desembarcament a la ciutat de 4.000 nous habitants. L’administració local, amb els mitjans propis d’un consistori de mida mitjana, ha acollit el creixement poblacional amb els mecanismes al seu abast: serveis públics, la vivenda i la seguretat. Però la necessitat de col·laboració d’administracions de rang superior s’ha convertit més aviat en un crit d’auxili del govern local per fer front a una demanda disparada de serveis.

L’àrea de Serveis Socials i Ciutadania de l’Ajuntament d’Amposta engloba, a més dels serveis socials bàsics, l’ajuda a joves i infància en situació vulnerable, programes d’acollida per a immigrants i l’atenció a la dona i a les persones LGBTI. Portaveus locals asseguren que les prestacions públiques "no estan en perill" però avisen de la preocupant "situació de tensió" que provoca l’ampliació dels temps d’espera per rebre ajudes i atenció municipal. El missatge municipal és clar: "L’administració pública té la responsabilitat d’adaptar els serveis a les necessitats. Culpar a la immigració només augmenta certs discursos", adverteix Assumpta Eixarch, responsable de l’àrea municipal de Serveis Socials.

La ciutat, governada des de fa més de 10 anys per ERC amb majoria absoluta, ha destinat milions d’euros a ampliar l’atenció social a la ciutadania. Però ara el consistori reconeix, implícitament, que les administracions supramunicipals haurien d’aportar més perquè l’esforç no recaigués tant en els pressupostos municipals. Totes les prestacions socials d’Amposta les gestionen el mateix ajuntament, sense externalitzar el servei, que explica amb 13 treballadors: quatre educadors, sis treballadores socials i tres administratius.

"Amposta va destinar el 2025 prop de 2,7 milions d’euros als serveis socials, la meitat d’ells en sous; i des de fa 10 anys hem dedicat molts esforços a posar més diners, però la responsabilitat de rebaixar la tensió de les ajudes no ha de ser només nostra", assegura Eixarch. Apunta que "el recurs més preuat" són els mateixos treballadors: "Vocacionals, atents i gairebé sempre dones, perquè el que més necessiten els usuaris de serveis socials és gent que els escolti".

Un de cada cinc habitants

La ciutat compta amb prop de 23.000 habitants i té oberts actualment uns 2.000 expedients, que en aquest cas és sinònim de llars, cosa que significa que hi ha unes 4.000 persones ateses pels serveis socials locals. Un de cada cinc habitants demana ajuda, en definitiva. Entre sis treballadores socials, significa una càrrega de centenars d’expedients per a cada una. La tensió ha provocat, en alguns casos, saturació de serveis estratègics com en la primera acollida.

"Tenim una mitjana d’atenció de dues setmanes, entre que una persona sol·licita l’ajuda i que la hi donem; però en la primera acollida tenim temps d’espera de fins a un mes: per a mi això és un signe de saturació, estem atenent molta gent", reconeix la responsable de l’àrea social. Una situació a què ja estan buscant solucions: "Haurem d’augmentar de dos a tres els matins que destinem a això, cosa que significa que haurem de deixar d’atendre altres tasques", assenyala.

En canvi, en l’àmbit de la pobresa, Eixarch explica que "ha canviat el perfil dels sol·licitants", però que no ha baixat la quantitat de peticions. L’aparició el 2020 de l’ingrés mínim vital va permetre que molta gent tingués una renda que els permetés pagar la seva vivenda o l’alimentació: "Amb això s’han dignificat les seves vides, a aquesta gent cada vegada la veiem menys, però no obstant, ha augmentat la quantitat de persones migrades que ara es concentren en els serveis de primera acollida". Eixarch el xifra en unes 900 persones que acudeixen al servei, 200 de les quals són menors: "La pobresa infantil és el problema més greu que tenim entre mans".

La llei d’estrangeria estableix que les persones migrants en situació irregular només tenen dret a l’atenció més bàsica: l’alimentació. "Únicament els podem oferir menjar, però no vivenda ni altres serveis socials, i això és greu perquè són persones molt vulnerables", remarca la responsable municipal. "Així que la pressió assistencial i la tensió no arriba tota directament de la immigració, de fet la quantitat d’hores més gran i pressupost els destinem a la gent gran, no a la nova ciutadania".

El problema de la vivenda

Notícies relacionades

El president activa el PP català amb la vista posada a la Moncloa

Feijóo anuncia una reforma perquè es pugui investigar els parlamentaris

Un altre indicador és l’ajuda a domicili, amb uns 70 casos gestionats de forma municipal: una desena corresponen a persones "d’Amposta de tota la vida" i només tres són d’origen estranger. La resta, explica Eixarch, són persones arribades d’altres punts de la geografia catalana, expulsades de les seves ciutats pel preu de l’habitatge o per contextos socials i familiars adversos. "Això genera una altra tensió important als serveis socials, perquè es tracta d’alguns dels casos més difícils de gestionar", assegura aquesta professional.

"En aquests temes, segons com es tractin, es dona carn de canó a persones que només es queden amb allò que els interessa per reforçar el seu discurs", alerta Eixarch, en referència a l’ascens dels partits d’extrema dreta. "Si volem ser coherents –assevera–, l’augment de persones en una ciutat o un país ha de fer incrementar els serveis socials, per la qual cosa la saturació de les prestacions és responsabilitat de l’Estat, no de les persones que arriben". "Culpar la immigració de tota la pressió sobre els serveis socials és fals", conclou.