La segregació es cronifica a Vic

Però la divisió que suposa el riu a la capital de la comarca d’Osona està lluny de ser únicament urbanística. Les grans edificacions dels barris del sud, que havien acollit nombroses famílies immigrants del sud d’Espanya atretes per la potència d’indústries com la càrnia, ara concentren la immensa majoria de les persones amb nacionalitat estrangera que resideixen a la localitat i que, al seu torn, presenten les rendes més baixes.

També atrets per la feina en escorxadors i obradors de la zona, les persones que des de principis del segle han arribat a Vic provenen majoritàriament del Marroc, Ghana, l’Índia i Colòmbia. A la capital d’Osona hi ha empadronades aquest any 50.405 persones. El 30% han nascut fora d’Espanya, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i l’alcalde, Albert Castells, apunta que el 44% són d’origen estranger, de manera que a la ciutat hi conviuen un total de "113 comunitats diferents".

Els esforços de Vic per evitar que barris del sud com el Remei, on més de la meitat de la població és d’origen estranger, acabin convertint-se en guetos ja van començar a finals de segle passat, quan la ciutat encara no arribava als 30.000 habitants. Es tracta del famós model Vic, que va unir en un únic districte escolar tot el municipi i va propiciar d’aquesta manera que alumnes de tots els orígens coincidissin en les escoles públiques i concertades.

"S’està desbaratant"

És, segons Castells, "un model d’èxit" per "cosir" la ferida de la segregació. No obstant, apunta el primer regidor, "tot això s’està desbaratant" per l’arribada constant i massiva d’immigrants. "Està augmentant la fractura entre els barris més rics i els que s’estan quedant enrere", diu el regidor.

També fa anys que treballen el teixit social de la ciutat. L’Associació de Veïns i Veïnes del Remei, per exemple, fa dècades que vetllen per la integració dels migrants amb iniciatives com Dinem juntes i l’Escola de Barri del Montseny, tot i que reconeixen que la situació també se’ls fa costa amunt últimament. "Tant de bo que m’equivoqui, però amb aquests percentatges [de població que arriba cada any al Remei] i amb els recursos que hi ha, no em veig capaç de teixir xarxes i fer barri: és desorbitat", es plany per la seva banda la presidenta de l’associació, Àngels Gamissans.

Coincideix amb el diagnòstic la regidora de Benestar i Família, Habitatge i Serveis Generals, Núria Homs. "Durant molts anys hem sigut una ciutat d’acollida i hem tirat endavant, però ara tenim tanta diversitat cultural que hem d’oferir un plus", explica. Aquest plus es tradueix en el nou pla d’intervenció socioeducativa que el consistori va presentar l’any passat. El projecte, dotat amb 500.000 euros, pretén fomentar que les famílies vigatanes participin en activitats o en extraescolars ofertes per alguna de les més de 300 entitats que hi ha a la ciutat.

"En el projecte hi treballen nou persones directament als nostres barris", diu Homs. Assegura que aquest nou model, que s’articula des dels centres cívics de Vic, pretén "treballar més des de la prevenció" que des de la reacció i evitar "generar activitats segregadores". "Hem comprovat que els projectes específics per a nens i nenes en risc d’exclusió social, al final, el que fan és generar espais guetitzats", indica.

El padró i l’extrema dreta

Quan els van presentar el nou model, associacions veïnals com la del Remei ho van veure amb bons ulls, tot i que d’aquella presentació no n’han sabut gaire més. "No ens han explicat res més", assegura la presidenta Gamissans. Per a alguns moviments socials de la ciutat, però, el nou model d’intervenció socioeducativa és l’eix central d’una estratègia de centralització de recursos i dades per tenir més controlades les situacions de vulnerabilitat que fins ara gestionaven en un primer moment les entitats o plataformes. Dues educadores socials que militen en alguns d’aquests espais i que demanen mantenir l’anonimat asseguren que l’objectiu últim de l’Ajuntament és que les famílies "no es quedin a Vic i que no visquin de subvencions".

A Vic ja estan acostumats a bregar amb l’extrema dreta a l’Ajuntament. Va ser a la capital d’Osona on Josep Anglada, fundador de Plataforma per Catalunya (PxC), va trobar el seu feu i encara avui, havent reconvertit la seva marca en Som Identitaris (SOMI), ocupa un seient al ple municipal. Per a aquestes dues militants, però, el que preocupa el Govern municipal vigatà, liderat des de les primeres eleccions democràtiques per CIU o Junts, és la força amb què ha irromput en el panorama Aliança Catalana. Tant és així que, amb l’objecte d’ampliar l’electorat, les mateixes veus apunten que l’Ajuntament hauria assumit algunes de les tesis de la formació de Sílvia Orriols.

Aquesta pressió des de la dreta del seu partit és el que hauria fet que l’Ajuntament convertís el padró en un dels seus principals cavalls de batalla. El consistori vigatà demana poder escollir qui hi accedeix i qui no per alleujar una mica la saturació dels serveis municipals davant la pressió migratòria. Les militants, per la seva banda, denuncien que l’Ajuntament comet "irregularitats en el padró" i que ha condicionat l’escolarització dels menors al fet que hi estiguin inscrits, la qual cosa, al seu torn, eternitza l’empadronament dels nouvinguts.

Els moviments socials tenen detectats, segons les mateixes fonts, almenys una trentena de menors en uns llimbs administratius que els deixa fora de les aules, tot i que calculen que n’hi podria haver més d’un centenar. Alguns han estat fins a un any a la ciutat sense poder accedir als serveis educatius. L’any passat, quan EL PERIÓDICO va destapar un d’aquests casos, la regidora Homs va assegurar que el consistori compleix amb els terminis, tot i que va suggerir a la família afectada "comprar un bitllet i tornar al Marroc".

L’Associació de Veïns i Veïnes del Remei també ha acompanyat alguna d’aquestes persones. "En els dos casos, les famílies tenien un títol habilitant per entrar al padró, perquè un propietari els havia donat permís per viure al seu pis, però van eternitzar el tràmit", denuncia Mar Cañellas, tècnica de l’associació.

L’habitatge, un altre maldecap

Notícies relacionades

Illa posa la directa als pressupostos

L’‘striptease’ de Feijóo

L’habitatge és un altre dels grans maldecaps dels barris al sud del riu. Cada vegada són més habituals els casos d’ocupacions i, sobretot, els casos d’infrahabitatge. En grans complexos residencials, com els Habitatges Montseny i el Vic2, cada vegada són més els casos d’aglomeració i de relloguer de pisos ocupats. "S’aprofiten dels que arriben perquè al final la gent necessita buscar-se la vida", apunta Cañellas.

Ara, per fer front a aquesta problemàtica, l’Ajuntament podrà disposar dels 25 milions d’euros previstos en el seu Pla de Barris cofinançat per la Generalitat. Castells assegura que se centrarà especialment a adequar infraestructures i habitatges de vuit barris de Vic –tots els del sud del riu i el dels Caputxins– i per "equilibrar socialment la ciutat".