L’‘striptease’ de Feijóo

Alberto Núñez Feijóo és diputat i, per tant, aforat. No tenia poder per adoptar mesures sobre la dana el 29 d’octubre del 2025. No tenia cap responsabilitat sobre els fets esdevinguts. I no està imputat. Els seus missatges per WhatsApp amb Carlos Mazón, president de la Generalitat, i com a tal, la més alta autoritat durant l’actuació en la dana, que tampoc està imputat, són privats i estan emparats pel secret de les comunicacions (article 18 de la Constitució). La relació de Feijóo amb Mazón és la d’un cap polític amb un membre del seu equip i partit en un moment crític.

Feijóo va presumir el 31 d’octubre, dos dies després que hagués tingut lloc la catàstrofe del 29-O, que Mazón l’havia informat en temps real sobre els esdeveniments. Per la boca, es diu, mor el peix. Com la investigació penal intenta establir si en una catàstrofe de 230 morts hi va haver conductes negligents i Mazón va desaparèixer del que podríem anomenar l’escena del crim fins a la seva entrada a les 20.20 al Cecopi , que centralitzava l’actuació d’emergència, la jutge de Catarroja va citar com a testimoni Feijóo –tenint en compte les seves manifestacions– i li va sol·licitar que entregués "voluntàriament" els missatges intercanviats amb Mazón.

Feijóo va entregar els que li va enviar Mazón, però no els seus. La jutge li va demanar, més tard, si podia aportar també els que va enviar a Mazón, que va fer abans de prestar declaració el passat 9 de gener.

La petició de la jutge Ruiz Tobarra feia incursions en un terreny delicat. Perquè impera el secret de les comunicacions i perquè ni Mazón ni Feijóo estan sent investigats, cosa que va en contra d’aixecar aquest secret, que sí que pot aconseguir-se amb raonament meticulós sobre per què és imprescindible per a la investigació. Però a la llum del que ha passat amb el cas del fiscal general de l’Estat, Espanya ha entrat en una etapa en què s’ha normalitzat la suspensió de facto del secret de les comunicacions.

La petició d’entrega "voluntària" suposava fer a Feijóo una oferta que difícilment podia rebutjar. ¿Per què? Doncs molt senzill: si ell reivindicava el secret, quedaria com un testimoni que no cooperava amb la justícia. O, per acabar-ho d’adobar, que ocultava alguna cosa. És a dir: hi havia alguna cosa així com una subtil coacció. Però l’intercanvi de missatges està ara en la causa –i en mans del públic– i Feijóo ha prestat declaració. No té conseqüència penal, és cert. Però és un escàner de la política del PP un dia clau.

I resulta que ara a la impostura dels missatges de Mazón –que, insistim, es va escaquejar de dirigir els esdeveniments– podem unir el que podríem anomenar la indolència i el sentit calculador de Feijóo.

Del primer dona fe la seqüència dels missatges. Mazón li diu a les 21.45 h: "Estem desbordats no sabem el que està passant realment però ens arriben desenes de desapareguts i no puc confirmar-ho".

És un SOS, ¿o com anomenar-ho? ¿Quina atenció deixa Feijóo? (insistim que no està en el seu poder prendre mesures). Com està en una gala al Teatre Real de Madrid d’entrega de premis a periodistes, no contesta el missatge ni amb una trucada ni amb un missatge. Serà més de dues hores i quart després, a les 23.21 h, que respon amb aquest missatge: "Diuen que el Govern us ha trucat. Espero que sigui així i us estigui prestant prou ajuda". Mazón contesta que sí, que ha parlat amb Sánchez i altres ministres i que la Unió Militar d’Emergències (UME) està actuant.

I es pot recordar que el PP ha atacat el Govern precisament perquè l’UME, afirmaven, no estava, per dir-ho així, a bord de l’operació de salvament quan devia.

En comunicació directa

Feijóo, després de prestar declaració, es va queixar que el Govern no el va mantenir informat. Però si ell estava (teòricament) en comunicació directa amb Mazón, ¿quin sentit té aquesta acusació?

L’striptease de Feijóo no s’ha limitat aquests dies a la dana del 29 d’octubre del 2025. Ha anunciat que hi haurà un "canvi polític" el 2026, i que "l’agenda judicial és encara més dura del que coneixem", mentre ha vaticinat, després de dirigir diversos atacs contra ell i amenaçar de citar-lo a declarar al Senat, que l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero seria imputat pel rescat de l’aerolínia Plus Ultra.

És curiós: a Zapatero se li han obert, una setmana més tard del vaticini de Feijóo, diligències prèvies per part del jutge Antonio Piña, titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. Però, atenció, no per Plus Ultra sinó per una querella de l’associació ultradretana Hazte Oír, per presumptes delictes de tràfic de drogues, blanqueig de capitals i organització criminal.

¿Es podria esperar, per tant, una nova querella contra Zapatero, o algunes, de manera que anirien al despatx del jutge Piña per ser el primer en obrir diligències?

Notícies relacionades

Albert Castells (Junts), alcalde de Vic: «Cal revisar el dret al padró, estem construint un país en fallida»

Illa posa la directa als pressupostos

Fonts judicials assenyalen que la Fiscalia de l’Audiència Nacional informarà contra l’admissió a tràmit de la querella d’Hazte Oir. Però caldrà veure què passa amb la primícia de Feijóo sobre Plus Ultra.

I si Trump ha fet el seu striptease a Veneçuela, Groenlàndia i davant del món, no ha estat menys suggerent el de Feijóo en donar suport a l’atac dels EUA del 3 de gener, que va deixar 132 morts a Caracas amb l’objectiu de capturar Veneçuela –perdó, Nicolás Maduro– i la seva dona, que han redundat, de moment, en mantenir el "madurisme, sense Maduro".