Apunts polítics de la setmana

Illa posa la directa als pressupostos

En la primera quinzena de l’any, Illa ha amarrat avenços clau per a un nou finançament singular per a Catalunya, l’impuls del pla de vivenda i el desplegament efectiu de la gestió catalana de Rodalies. Tres grans objectius per al 2026 que li deixen els comptes a l’abast de la mà.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, en el consejo nacional del PSC de este sábado.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, en el consejo nacional del PSC de este sábado. / ALBERTO ESTÉVEZ / EFE

4
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en enquestes i política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El món ha entrat al 2026 en ebullició. La intervenció de Donald Trump en Veneçuela per escapçar el règim chavista i les seves amenaces sobre Groenlàndia, Colòmbia, Mèxic i tot aquell que li plagui han sacsejat els fonaments polítics del planeta.

A Espanya, on la qüestió veneçolana provoca granissades des de fa més de dues dècades, el Govern de Pedro Sánchez veu en l’escalada del president dels EUA una oportunitat de mantenir-se a la superfície i sortir del seu estat d’agonia, mentre PP i Vox extremen la contradicció d’aplaudir (o almenys no rebutjar obertament) l’atac a la sobirania d’un país, malgrat el sagrat que aquest principi és per al liberalisme conservador.

Mentrestant, a l’oasi de la Catalunya postprocés, les plaques tectòniques resisteixen els moviments sísmics d’aquests primers dies de l’any, que, de fet, li ha servit al president Salvador Illa per deixar encarrilats els seus pressupostos. El Govern del PSC té marcades en vermell al calendari de 2026 tres grans prioritats: diners, pisos i trens. És a dir, el nou finançament singular per a Catalunya, l’impuls del seu pla de vivenda que inclou limitar la compra especulativa, i el desplegament efectiu de la gestió catalana de Rodalies. I en la primera quinzena de l’any, Illa ha amarrat avenços clau en aquests tres objectius que deixen els pressupostos a l’abast de la mà.

Tenim finançament (si Junts ho permet)

La casella més important de les que quedaven pendents ja està pràcticament superada. ERC, soci comú d’Illa i Sánchez, s’ha anotat el triomf d’anunciar el mannà del finançament singular. Catalunya, juntament amb l’Andalusia de la candidata a la Junta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, serà la comunitat més beneficiada pel nou model, que aportarà a la Generalitat 4.700 milions d’euros addicionals i li atorgarà la major part de la gestió de l’IRPF i l’IVA:1.700 euros més per cada català, segons els càlculs del Govern. No obstant, l’entesa amb Oriol Junqueras encara no és completa: la seva exigència que la hisenda catalana recapti el 100% de l’impost de la renda abans de negociar els pressupostos segueix encallada, però les posicions estan cada vegada més a prop i, com ha avançat EL PERIÓDICO, el Govern treballa amb la idea de presentar els comptes l’última setmana de gener o la primera de febrer.

Com s’esperava, el PP i el "foc amic" socialista han sortit en tromba contra el nou finançament, tot i que Govern i Generalitat sumeixin majoria en el Consell de Política Fiscal i Financera per tirar-la endavant dimecres vinent. L’últim escull és Junts. El model pactat requereix diverses reformes legislatives que ha d’aprovar el Congrés i, com tantes altres vegades, Sánchez (i aquesta vegada Illa) està en mans de Carles Puigdemont. El líder de Junts fixarà dilluns les seves directrius, però el partit ja ha anunciat una esmena a la totalitat supeditada que s’accepti el concert econòmic. La pressió d’Illa i Junqueras és màxima sobre Junts, on alguna veu municipal ja ha advertit del qual vetar l’arribada de més diners, amb l’excusa del cafè per a tothom, pot ser contraproduent.

Sancions i límits a la vivenda

Illa va incloure en l’escenificació de l’acord sobre finançament el seu altre soci, els Comuns, per exhibir estabilitat. La coalició de Jéssica Albiach aplaudeix amb entusiasme un pacte que aporta oxigen al Govern del qual forma part Sumar, però que encara no compromet el seu vot favorable als comptes d’Illa. Les seves condicions estan posades a la vivenda: vol garanties que la Generalitat sancionarà els propietaris que se saltin els límits al lloguer i limitarà, com ha promès fer, la compra especulativa de vivenda. En els dos casos, el Govern busca blindar-se legalment per evitar revessos judicials.

Mentrestant, el propòsit de construir 50.000 pisos protegits més fins a 2030 avança i l’Executiu acaba d’impulsar els primers 1.940 a través del concurs de sòl públic per edificar-los. El 40% d’aquestes vivendes (771) s’aixecaran en l’àrea metropolitana de Barcelona i ja es preparen noves convocatòries de solars per a les pròximes setmanes.

Notícies relacionades

Rodalies de Catalunya

Després d’haver segellat el finançament i avançar en la vivenda, Illa rebrà aquest dilluns el ministre de Transports, Óscar Puente, per formalitzar la creació de l’empresa mixta que gestionarà Rodalies de Catalunya des de Catalunya. EL PERIÓDICO ha avançat aquesta mateixa setmana tant l’acte de demà dilluns com els primers noms de l’equip de nou persones que dirigiran l’empresa, cinc representants designats per la Generalitat i quatre per part de Renfe. Serà un acte simbòlic, perquè el tràmit efectiu és pendent de la firma oficial a la notaria, però carregat de rellevància perquè permetrà comprovar si suposa el punt d’inflexió que tants presidents han assegurat que arribaria quan Catalunya agafés les regnes d’un servei abonat al caos permanent.